• LA RUTA ALBRANCA.15 Anys fent cultura.

    Efectivament, enguany fa 15 anys que realitzam la Ruta Albranca de forma ininterrompuda. Fins i tot, l’estiu passat vam poder brindar-la tot i les limitacions d’aforament i amb la seguretat requerida davant la COVID-19. L’any passat dèiem que “Nosaltres pensam que la Ruta Francesc d’Albranca, pel format que oferim, hem de passar endavant, un estiu més, i brindar aquesta experiència per conèixer la part humana d’un dels homes més carismàtics des Migjorn Gran i de … [Continua Llegint]

    LA RUTA ALBRANCA.15 Anys fent cultura.
  • LES NORMES MUNICIPALS PROHIBEIXEN MÉS DE 75 D’HABITATGES/ha EN EL NUCLI, CONTRA LES NECESSITATS GENERALS.

    LES NORMES MUNICIPALS PROHIBEIXEN MÉS DE 75 D’HABITATGES/ha EN EL NUCLI, CONTRA LES NECESSITATS GENERALS. CEL Una de les normes fonamentals del Pla general vigent, el de 1994, és la densitat d’habitatges per hectàrea. Els articles 177 i 178 de les normes prohibeixen autoritzar nous habitatges quan en una hectàrea ja s’han superat els 75 habitatges/ha. Els dos articles es refereixen a la zona del nucli antic. La realitat ja d’abans d’existir aquesta norma era que ja hi havia més de 90 … [Continua Llegint]

    LES NORMES MUNICIPALS PROHIBEIXEN MÉS DE 75 D’HABITATGES/ha EN EL NUCLI, CONTRA LES NECESSITATS GENERALS.
  • RENDES PER LLAR, PER MUNICIPIS I PER DISTRICTES.

    Malbúger la major i Alaior la menor. L’Institut Nacional d’Estadística ha publicat les noves mitjanes de la renda neta per llar. En aquest cas correspon a l’any 2017. La posició del municipi d’Alaior és la darrera com ja ho va ser el 1r any d’aquest indicador (2016). Tracta de la suma de les rendes netes  mitjanes que ingressen a cada casa, per tant, serveix per mesurar la renda de les unitats familiars de convivència. En el cas d’Alaior és de 29.798 €, uns 2.000 € més que l’anterior. … [Continua Llegint]

    RENDES PER LLAR, PER MUNICIPIS I PER DISTRICTES.
  • Municipalitzar la cultura, enterrar la iniciativa.

    Redacció de S'Ull de Sol. Des de fa uns anys es produeix una municipalització de la cultura local en detriment de les iniciatives que desenvolupen les entitats culturals del poble. La cultura és l’àmbit de la vida on es generen idees, valors, exemples. Sol ser una suma d’educació, creativitat, iniciativa, sensibilitat i implicació. D’un bon caliu cultural en deriven el civisme, la intel·ligència comunitària i també l’economia i el benestar. La cultura no és públic consumidor d’actes culturals … [Continua Llegint]

    Municipalitzar la cultura, enterrar la iniciativa.
  • LES TAVERNES D’ALAIOR

    Treball de na Mandy Tuckett Aquí trobareu el treball de recerca de na Mandy sobre les tavernes d'Alaior. Està en dos arxius PDF. “Unas tabernas, estratégicamente colocadas, siempre situadas en sótanos, de fresco ambiente en verano y de templada temperatura en invierno, ayudaban considerablemente a “colocar” el producto que 168 fabricantes de vino elaboraban anualmente.  Era frecuente oír en ellas, entre el rasgueo de una guitarra, el ingenio de una idea cabalgando en una … [Continua Llegint]

    LES TAVERNES D’ALAIOR
  • QUÈ HA PASSAT A LA TROTXA 2 ?

    És un altre dels serials dels darrers anys a Alaior, poc clar, complex, però que és i serà causa de molts d’efectes econòmics per a emprenedors, per a l’Ajuntament i per a la gent del poble en general. La Trotxa 1 fa temps que va esgotar els solars. A la Trotxa 2 hi hauria possiblement entre 4 i 9 empreses radicades o en tràmits sense el retard en l’electrificació . Cada empresa cada any paga nòmines, paga impostos, compra a altres empreses i genera activitat directa i indirecta, açò … [Continua Llegint]

    QUÈ HA PASSAT A LA TROTXA 2 ?
  • GEOGRAFIA I PGOU

    Fa uns 25 anys a Alaior vam viure una forta pressió per una ronda nord que havia d’anar de Sant Pere Nou a la rotonda de Son Bou. Segons gran part de la dreta i d’una part de l’esquerra semblava imprescindible. Es va arribar a convertir en una obsessió de la que semblava dependre quasi tot el futur del poble. L’invent derivava de voler implantar aquí solucions calcades de qualsevol lloc, sense mirar, ni estudiar, ni entendre allò que és singular de cada territori. El millor vestit pot caure de … [Continua Llegint]

    GEOGRAFIA I PGOU
  • ELS NOMBRES DE LA PISCINA

    ELS NOMBRES DE LA PISCINA L’Ajuntament va presentar pocs dies abans de Nadal el projecte de  complex esportiu de la piscina municipal. El projecte, elaborat per l’arquitecte Manel González, tindrà 2.808,25 m2 i estarà ubicat al costat del Poliesportiu Municipal en el lloc del camp de futbol-7 actual. Simulació del que ocuparà la construcció de la piscina i de com baratarà el paisatge urbà en aquesta zona d’Alaior, que és de les de major qualitat. L’edifici comptarà amb una sola … [Continua Llegint]

    ELS NOMBRES DE LA PISCINA
  • MÉS DE 1.000 AFECTATS ENTRE ATUR I ERTO

    Podem concloure que els afectats per la situació econòmica de la pandèmia han superat les 1.000 persones treballadores a Alaior a partir de les dades d’afiliats a la seguretat social, del nombre d’aturats i dels ERTO. Afectació que ha variat per damunt i per davall de 1.000 en la successió dels mesos segons han baratat les condicions de les empreses més sensibles al covid-19. Maig, juny, juliol i agost els afectats van ser bastants més de 1.000. A partir d’octubre el traspàs de la majoria dels … [Continua Llegint]

    MÉS DE 1.000 AFECTATS ENTRE ATUR I ERTO
  • EL NAUFRAGI DEL MALEKOFF. D’Artrutx a sa Cova des Pardals. Nov. 2020

    EL NAUFRAGI DEL MALEKOFF, D’ARTRUTX A SA COVA DES PARDALS. Diumenge 22 de novembre'20 els Caminants del CEL vam portar  a terme una excursió més temàtica, centrada en el naufragi del vaixell Malekoff. Ens vam trobar al far d’Artrutx on Miquel À. Anglada Marquès, especialista en el tema i autor d’un llibre sobre el tema, ens va explicar com va succeir aquella desgràcia. Eren els primers dies de gener de 1929. El vaixell sortí d’Alger el matí de dia 1 i anava en direcció a Marsella, ben … [Continua Llegint]

    EL NAUFRAGI DEL MALEKOFF. D’Artrutx a sa Cova des Pardals. Nov. 2020
  • QUÈ QUEDA DE L’AGENDA 21 LOCAL?.

    QUÈ QUEDA DE L’AGENDA 21 LOCAL?. Centre d’Estudis Locals L’any 2003 es donava per  acabada la redacció dels objectius i accions de l’Agenda 21 d’Alaior.  El municipi els assumia com a propis, després d’un llarg procés de debat i de participació que van ser portats a terme per un costat per l’empresa GAAT ( Gabinet d’Anàlisi Ambiental i Territorial) contractada pel Consell  i l’Ajuntament i per un altre pel Centre d’Estudis Locals d’Alaior. Foto: Manolo Barro. Aquest document … [Continua Llegint]

    QUÈ QUEDA DE L’AGENDA 21 LOCAL?.
  • DE 282 A 700 PERSONES MAJORS DE 80 ANYS

    Un dels canvis més substancials dels propers anys serà l’envelliment de la població fins a nivells que barataran molt la societat. Passarem de 282 persones majors de 80 anys, l’any 1998, quan va començar a funcionar el geriàtric d’Alaior, a unes 700 (692 hab.) com a mínim el 2039. Açò aplicant els ritmes d’envelliment actuals i sense tenir en compte els avenços mèdics que encara puguin incrementar aquest fenomen els propers anys. No oblidem que l’allargament de la vida és un dels camps en … [Continua Llegint]

    DE 282 A 700 PERSONES MAJORS DE 80 ANYS
  • L’AIGUA VERDA DE CALA EN PORTER, PELS NITRATS I ELS E.COLIS DEL TORRENT.

    L’afluent del torrent que aboca a la platja és amb molta probabilitat la causa que provoca la reacció de les microalgues. Hem analitzat l’aigua de mar de Cala en Porter i de Son Bou i els resultats en nitrats i en E.colis són molt alts en la part de la platja propera  a l’abocament del torrent de Cala en Porter. També l’anàlisi del ph de l’aigua ens ha donat més àcid a Cala en Porter i més bàsic o alcalí a Son Bou.  Els estudis dels experts assenyalen que l’augment d’aquestes algues es degut a … [Continua Llegint]

    L’AIGUA VERDA DE CALA EN PORTER, PELS NITRATS I ELS E.COLIS DEL TORRENT.