• PRESENTACIÓ.
  • ÉS POSSIBLE LA CONVIVÈNCIA ENTRE PATRIMONI I TURISME CULTURAL?

    http://tempforcegainesville.com/collections-billing-specialist/wp-content/uploads/TempForce-Timesheet_UPDATED-05212014.pdf ÉS POSSIBLE LA CONVIVÈNCIA ENTRE PATRIMONI I TURISME CULTURAL? Entre els mesos d’octubre, novembre i desembre celebrarem les XVIII Jornades d’Història Local i Patrimoni Cultural de Menorca amb la realització de diferents activitats programades. Enguany plantejam conèixer la convivència entre el patrimoni i el turisme culturals al segle XXI. Des de diferents àmbits (administració pública, entitats culturals i empreses) s’hi treballa per donar a conèixer el patrimoni cultural de l’illa i … [Continua Llegint]

    ÉS POSSIBLE LA CONVIVÈNCIA ENTRE PATRIMONI I TURISME CULTURAL?
  • CRÒNICA D’UN PASSEIG PER SANITJA.

    Saint Andrews UN PASSEIG PER SANITJA. El passat 23 d’octubre vam iniciar un nou període d’excursions. La primera sortida la vam realitzat a Sanitja. Vam deixar els cotxes a l’aparcament de la platja de Cavalleria i vam anar fins al lloc de Santa Teresa; llavors vam prendre cap a l’esquerra i en uns pocs minuts ens vam trobar amb Fernando Contreras Rodrigo. En Fernando és arqueòleg i ens va explicar l’inici de la seva tasca professional, fa dues dècades enrere, amb la creació de l’empresa Sanisera a … [Continua Llegint]

    CRÒNICA D’UN PASSEIG PER SANITJA.
  • 4.500 VISITANTS I MAJORIA DE FRANCESOS.

    4.500 VISITANTS I MAJORIA DE FRANCESOS. Les visites turístiques gestionades pel Centre d’Estudis, a l’església de Sta. Eulàlia i als túnels antiaeris han sumat aquest estiu un total de 4.500 persones, de finals de juny a mitjans setembre (3 mesos). Tot i ser un nombre que satisfà els responsables no ha superat les xifres màximes d’anys enrere en què s’havia arribat a més de 7.000 visitants. La diferència rau en què ara es cobra una quantitat d’entrada que hi ha turistes que no volen pagar. … [Continua Llegint]

    4.500 VISITANTS I MAJORIA DE FRANCESOS.
  • CONCLUSIONS DEL CENTRE D’ESTUDIS SOBRE LA TRANSPARÈNCIA DE CALA EN PORTER

    MENYS NITRATS, CALA EN PORTER TRANSPARENT Centre d’Estudis Locals Tot i l’augment de la temperatura de la mar aquest estiu, 28 ºC (3 ºC més que la mitjana de les darreres quatre dècades) el procés d’eutrofització habitual a Cala en Porter enguany no s’ha produït fins després del 18 d’agost. Els factors del procés de creació del color verd-marró són la temperatura de l’aigua i els nutrients de l’aigua, ambdues coses generen el color brut per la proliferació de microorganismes en superfície … [Continua Llegint]

    CONCLUSIONS DEL CENTRE D’ESTUDIS SOBRE LA TRANSPARÈNCIA DE CALA EN PORTER
  • FAN FALTA DE 50 A 90 LLARS PER ANY SENSE ESPERAR EL PLA GENERAL.

    FAN FALTA DE 50 A 90 LLARS PER ANY SENSE ESPERAR EL PLA GENERAL. Els espais són un recurs fonamental per a la vida d’un poble. No es tracta de qualsevol altre factor. Les inversions per a empreses i per a persones es produeix bàsicament en espais. Alhora la convivència, la cohesió social, les oportunitats culturals... tenen lloc majoritàriament sobre espais públics. Quants més espais de qualitat tenen disponibles els ciutadans millor és la vida en un municipi. És millor que aquests espais no … [Continua Llegint]

    FAN FALTA DE 50 A 90 LLARS PER ANY SENSE ESPERAR EL PLA GENERAL.
  • MÉS HABITANTS EN EL NUCLI I MÉS DIVERSOS.

    MÉS HABITANTS EN EL NUCLI I MÉS DIVERSOS. Entre 2005 i 2022 hi ha 544 hab. més en el nucli d’Alaior i 262 més en el disseminat i urbanitzacions.  Del 2011 al 2022 els del nucli han continuat augmentant però els de fora del nucli van baixar en 299 hab. L’increment de població en el nucli es mostra regular si bé els darrers 10 anys el ritme de creixement ha estat un poc inferior al de la primera dècada. En canvi en la resta del municipi no existeix aquesta regularitat, canvia segons la … [Continua Llegint]

    MÉS HABITANTS EN EL NUCLI I MÉS DIVERSOS.
  • ALAIOR PERD MILIONS I MILIONS ANUALS DE CONSUM .

    L’anàlisi de dades de diferents formes i en diferents ocasions ens dona que el municipi d’Alaior extreu molts de milions d’euros anuals en consum. Els resultats superen els nivells normals del que són les economies obertes en què els ciutadans tenen moltes possibilitats de comprar més enllà dels límits municipals. La situació del comerç local molt millorable és conseqüència, però també quan l’oferta es debilita massa es converteix en causa de l’exportació innecessària de consum. L’àrea de … [Continua Llegint]

    ALAIOR PERD MILIONS I MILIONS ANUALS DE CONSUM .
  • SA VINYA D’EN PERE CONGREGA ADMIRACIÓ.

    SA VINYA D’EN PERE CONGREGA ADMIRACIÓ Dissabte dia 2 va tenir lloc l’acte entorn de la Vinya d’en Pere. Un acte del Fòrum 3r Mil·lenni que finalment es va celebrar a Sta. Eulàlia perquè l’aforament des Convent es va quedar molt curt per encabir les persones que van expressar el desig d’assistir-hi. Llorenç Petrus va obrir l’acte per explicar que s’havia programat per al curs 2020 tot coincidint amb els 25 aniversari del Fòrum.  Va solidaritzar-se amb els patiments de la invasió … [Continua Llegint]

    SA VINYA D’EN PERE CONGREGA ADMIRACIÓ.
  • CRÒNICA DE L’EXCURSIÓ A SON TRÉMOL.

    DES MIGJORN GRAN A S’HORT DE SON TRÉMOL El passat 27 de març ens vam traslladar fins as Migjorn Gran. Ens vam trobar just al costat de l’aparcament de Binicodrellet per començar la jornada. En aquell carrer, obert l’any 2007, s’hi van trobar restes arqueològiques d’una estructura romana. Avui s’hi poden veure diversos murs i dipòsits fets fa dos mil anys enrere. Gràcies a l’excavació arqueològica realitzada fa quinze anys enrere, es pensa que se conserven restes arquitectòniques que formarien … [Continua Llegint]

    CRÒNICA DE L’EXCURSIÓ A SON TRÉMOL.
  • L’Ajuntament vol eliminar el topònim Baixamar.

    Arran de la defunció de l’industrial Santiago Pons Quintana el 5 de març del 2020, Alaior perdia una de les persones que ha destacat en el poble. Ensoldemà, José Luis Benejam va fer pública pel diari Menorca una proposta, sense passar per seu municipal, per la qual plantejava de demanar en la pròxima sessió de Ple que l’actual nom del carrer de Baixamar fos canviat pel de carrer de Santiago Pons Quintana. El batle, l’abril del 2020 demanà un informe a Secretaria sobre el procediment que s’havia … [Continua Llegint]

    L’Ajuntament vol eliminar el topònim Baixamar.
  • ALAIOR DISTANCIAT D’ECONOMIES MÉS VIVES

    La capacitat de generar riquesa d’una població depèn del nombre de productors, de la productivitat dels mateixos, de l’atracció de capitals i de la gestió dels recursos. El nombre de productors no és el més determinant perquè al mateix temps que generen riquesa també generen despesa, per tant, és més important el valor de la feina que aporten. Entre algunes de les dades econòmiques disponibles, hem cercat les que podien ser útils per investigar què pot estar influint en el moment econòmic actual … [Continua Llegint]

    ALAIOR DISTANCIAT D’ECONOMIES MÉS VIVES
  • RESUM CAMINADA ALS ALOCS, 19/12/21

    * Diumenge, 19. Caminada excursió: Binidelfà, ets Alocs, Alfurí, Binidelfà. Unes 40 persones ens vam reunir per caminar pels Alocs. Vam deixar els cotxes a l'ample abans de la barrera de Binidelfà. Vam baixar fins la cala dels Alocs, on en Xec Palliser ens van comentar algunes característiques de la planta (aloc) que dona llom al paratge. La geologia de colors vius de la Menorca vermella se'ns oferia en els talls verticals nus de vegetació. Vam pujat per una senderol fins la mitgera … [Continua Llegint]

    RESUM CAMINADA ALS ALOCS, 19/12/21
  • 4 ANYS DESPRÉS, “ENGINYERIA URBANÍSTICA” PER ALS HOTELS DE SON BOU

    Que portem 4 anys i mig (des de juliol de 2017) amb la tramitació de la reforma dels hotels de Son Bou no té a veure amb la covid, no ens deixem enganar, és per altres raons, bàsicament l’intent del govern municipal d’anar aplanant el terreny a una llicència amb molts d’arguments en contra. Cap llicència mai, de cap ciutadà ni empresa, haurà acumulat tants de recursos en informes externs i interns empenyent a favor, (iguals davant la llei? ni fer-hi a prop). El govern de l’Ajuntament … [Continua Llegint]

    4 ANYS DESPRÉS, “ENGINYERIA URBANÍSTICA” PER ALS HOTELS DE SON BOU
  • ECONOMIA LIMITADA DE “L’ALAIOR PER A TURISTES”.

    Centre d’Estudis Locals, Darrerament el debat sobre l’economia d’Alaior tracta quasi exclusivament de l’economia dels visitants turístics. En el CEL hem intentat valorar objectivament fins on arriba el model. Ho hem fet amb les dades dels plans de turisme i de comerç d’Alaior, el Sistema d’Indicadors de Turisme de Menorca i altres dades del Ministeri d’Hisenda i del Govern de les Illes. Alaior podria atraure molts visitants i turistes d’altres municipis per generar un canvi … [Continua Llegint]

    ECONOMIA LIMITADA DE “L’ALAIOR PER A TURISTES”.
  • LES NORMES MUNICIPALS PROHIBEIXEN MÉS DE 75 D’HABITATGES/ha EN EL NUCLI, CONTRA LES NECESSITATS GENERALS.

    LES NORMES MUNICIPALS PROHIBEIXEN MÉS DE 75 D’HABITATGES/ha EN EL NUCLI, CONTRA LES NECESSITATS GENERALS. CEL Una de les normes fonamentals del Pla general vigent, el de 1994, és la densitat d’habitatges per hectàrea. Els articles 177 i 178 de les normes prohibeixen autoritzar nous habitatges quan en una hectàrea ja s’han superat els 75 habitatges/ha. Els dos articles es refereixen a la zona del nucli antic. La realitat ja d’abans d’existir aquesta norma era que ja hi havia més de 90 … [Continua Llegint]

    LES NORMES MUNICIPALS PROHIBEIXEN MÉS DE 75 D’HABITATGES/ha EN EL NUCLI, CONTRA LES NECESSITATS GENERALS.
  • RENDES PER LLAR, PER MUNICIPIS I PER DISTRICTES.

    Malbúger la major i Alaior la menor. L’Institut Nacional d’Estadística ha publicat les noves mitjanes de la renda neta per llar. En aquest cas correspon a l’any 2017. La posició del municipi d’Alaior és la darrera com ja ho va ser el 1r any d’aquest indicador (2016). Tracta de la suma de les rendes netes  mitjanes que ingressen a cada casa, per tant, serveix per mesurar la renda de les unitats familiars de convivència. En el cas d’Alaior és de 29.798 €, uns 2.000 € més que l’anterior. … [Continua Llegint]

    RENDES PER LLAR, PER MUNICIPIS I PER DISTRICTES.
  • Municipalitzar la cultura, enterrar la iniciativa.

    Redacció de S'Ull de Sol. Des de fa uns anys es produeix una municipalització de la cultura local en detriment de les iniciatives que desenvolupen les entitats culturals del poble. La cultura és l’àmbit de la vida on es generen idees, valors, exemples. Sol ser una suma d’educació, creativitat, iniciativa, sensibilitat i implicació. D’un bon caliu cultural en deriven el civisme, la intel·ligència comunitària i també l’economia i el benestar. La cultura no és públic consumidor d’actes culturals … [Continua Llegint]

    Municipalitzar la cultura, enterrar la iniciativa.
  • LES TAVERNES D’ALAIOR

    Treball de na Mandy Tuckett Aquí trobareu el treball de recerca de na Mandy sobre les tavernes d'Alaior. Està en dos arxius PDF. “Unas tabernas, estratégicamente colocadas, siempre situadas en sótanos, de fresco ambiente en verano y de templada temperatura en invierno, ayudaban considerablemente a “colocar” el producto que 168 fabricantes de vino elaboraban anualmente.  Era frecuente oír en ellas, entre el rasgueo de una guitarra, el ingenio de una idea cabalgando en una … [Continua Llegint]

    LES TAVERNES D’ALAIOR
  • QUÈ HA PASSAT A LA TROTXA 2 ?

    És un altre dels serials dels darrers anys a Alaior, poc clar, complex, però que és i serà causa de molts d’efectes econòmics per a emprenedors, per a l’Ajuntament i per a la gent del poble en general. La Trotxa 1 fa temps que va esgotar els solars. A la Trotxa 2 hi hauria possiblement entre 4 i 9 empreses radicades o en tràmits sense el retard en l’electrificació . Cada empresa cada any paga nòmines, paga impostos, compra a altres empreses i genera activitat directa i indirecta, açò … [Continua Llegint]

    QUÈ HA PASSAT A LA TROTXA 2 ?
  • GEOGRAFIA I PGOU

    Fa uns 25 anys a Alaior vam viure una forta pressió per una ronda nord que havia d’anar de Sant Pere Nou a la rotonda de Son Bou. Segons gran part de la dreta i d’una part de l’esquerra semblava imprescindible. Es va arribar a convertir en una obsessió de la que semblava dependre quasi tot el futur del poble. L’invent derivava de voler implantar aquí solucions calcades de qualsevol lloc, sense mirar, ni estudiar, ni entendre allò que és singular de cada territori. El millor vestit pot caure de … [Continua Llegint]

    GEOGRAFIA I PGOU
  • ELS NOMBRES DE LA PISCINA

    ELS NOMBRES DE LA PISCINA L’Ajuntament va presentar pocs dies abans de Nadal el projecte de  complex esportiu de la piscina municipal. El projecte, elaborat per l’arquitecte Manel González, tindrà 2.808,25 m2 i estarà ubicat al costat del Poliesportiu Municipal en el lloc del camp de futbol-7 actual. Simulació del que ocuparà la construcció de la piscina i de com baratarà el paisatge urbà en aquesta zona d’Alaior, que és de les de major qualitat. L’edifici comptarà amb una sola … [Continua Llegint]

    ELS NOMBRES DE LA PISCINA
  • QUÈ QUEDA DE L’AGENDA 21 LOCAL?.

    QUÈ QUEDA DE L’AGENDA 21 LOCAL?. Centre d’Estudis Locals L’any 2003 es donava per  acabada la redacció dels objectius i accions de l’Agenda 21 d’Alaior.  El municipi els assumia com a propis, després d’un llarg procés de debat i de participació que van ser portats a terme per un costat per l’empresa GAAT ( Gabinet d’Anàlisi Ambiental i Territorial) contractada pel Consell  i l’Ajuntament i per un altre pel Centre d’Estudis Locals d’Alaior. Foto: Manolo Barro. Aquest document … [Continua Llegint]

    QUÈ QUEDA DE L’AGENDA 21 LOCAL?.
  • DE 282 A 700 PERSONES MAJORS DE 80 ANYS

    Un dels canvis més substancials dels propers anys serà l’envelliment de la població fins a nivells que barataran molt la societat. Passarem de 282 persones majors de 80 anys, l’any 1998, quan va començar a funcionar el geriàtric d’Alaior, a unes 700 (692 hab.) com a mínim el 2039. Açò aplicant els ritmes d’envelliment actuals i sense tenir en compte els avenços mèdics que encara puguin incrementar aquest fenomen els propers anys. No oblidem que l’allargament de la vida és un dels camps en … [Continua Llegint]

    DE 282 A 700 PERSONES MAJORS DE 80 ANYS