La barriada de Cala en Busquets està formada pel carrer de la carretera de Torralba (la part que seria Cala en Busquets pròpiament dita), el carrer de Ferreries, des Mercadal, des Migjorn Gran i la continuació de sa Bassa Roja. Va ser una zona d’expansió urbana dels anys 70 i 80 aprofitant les vies que portaven a la fàbrica de COINGA primer i també a La Menorquina després. Un polígon d’indústries blanques rodejat d’habitatges. Un exemple d’urbanisme de dretes, llavors governaven l’Ajuntament successius consistoris de la dreta local. La barriada es va dividir en parcel· les assequibles que els mestres d’obres i els particulars van convertir en pisos dignes. No es va reservar ni un m2 per a cap equipament, ni aparcament ni res de res. Fins i tot el parc de Cala en Busquets, aconseguit per les reivindicacions de l’Associació de Vesins, encara avui no és públic, sinó privat i cedit a canvi d’un conveni incomplert.
Gràfic de la dificultat de la connexió entre els equipaments prevists a la barriada i la resta del poble. Tot es concentraria en el semàfor que tornaria a ser un punt conflictiu. Demostra la poca planificació municipal i que les decisions són més interès de partit de termini electoral que una valorització real de la barriada.
Va ser la barriada on més van arrelar les parelles joves i famílies d’immigrants que podien comprar. Aquesta població va constituir una associació de vesins que va ser fonamental per traslladar cap a la desviació actual la carretera general que travessava el poble i els aïllava perillosament. L’any 2003, davant la necessitat d’un altre centre educatiu de primària, el govern d’esquerres va substituir part del polígon d’indústries blanques per zona escolar (la previsió demogràfica apuntava que hi hauria més fillets que a altres llocs) i va expropiar a banda i banda de l’actual carrer Margalida Comas. Va urbanitzar la zona, es va construir l’escola Mestre Duran i es va reservar superfície per a futurs equipaments. Part d’aquesta superfície ha funcionat com a aparcament des de llavors. Van passar els anys, i COINGA i gran part de La Menorquina van tancar. L’Ajuntament no va afavorir el creixement d’altres zones d’habitatges d’unifamiliars previstes. Ni van augmentar els equipaments. Aquestes circumstàncies van fer que la població d’aquesta zona del poble sigui la de renda inferior, només per damunt de Cala en Porter. Per compensar-ho cal diversificar i mesclar amb l’arribada de més població i amb equipaments. La valorització de les zones urbanes fa que el patrimoni de les famílies que hi ha invertit augmenti de valor. La qual cosa és justa. Que el valor urbà de les propietats sigui equiparable genera justícia social. La revalorització de les zones urbanes es produeix per la confluència i mescla de famílies amb rendes més i menys altes, pel tipus d’equipaments i la qualitat urbana. No tots els equipaments tenen el mateix efecte, i no basta només amb els equipaments. Pot produir-se un efecte invers. Concentrar-hi habitatge social no diversifica la renda. La fórmula de valorització urbana real difícilment sorgeix de necessitats de partit polític per sortir del pas d’un problema o per captar vots d’una barriada improvisant. Els habitants de la barriada es mereixen serietat i realitat. El PP, quan estava a l’oposició, va proposar d’evitar fer habitatge social a la resta de poble i concentrar-lo en aquesta barriada, quan açò és el menys recomanable pels principis més bàsics de l’urbanisme i la inclusió social. També llavors el PP es va oposar a emplaçar-hi la nova zona escolar, per llunyana dels altres equipaments. El PP en el govern, primer va decidir no fer el centre de salut nou a la Salle Antiga, sinó sacrificar-hi la reserva escolar de Cala en Busquets. En una decisió de darrera hora que després ha venut com a preocupació pel futur de la barriada. Després hi ha afegit un futur centre de dia, un geriàtric, per fàcil (tenir-ne la propietat) i per cercar coherència amb les seves pròpies decisions més que pensar en les necessitats dels majors dependents, que quedaran així aïllats de la inclusió en la quotidianitat de la vida del poble, inclusió que sí tenen els residents des Ramal. Al mateix temps, el PP també ha anunciat la compra de la fàbrica antiga de COINGA per a habitatge social. I darrerament també l’emplaçament allà d’una sala multifuncional o teatre (aquesta també prevista en el Pla general del 2009 aprovat per l’esquerra). Tots aquests anuncis fets en situacions electoralistes necessiten de contrast i seny. A més a més de la poca idoneïtat de l’emplaçament dels majors, com a primera qüestió, tot açò tornaria a deixar la barriada sense aparcament. I dificultarà aparcar-hi als usuaris del centre de salut, tots amb cotxe pel fet de ser a l’extraradi. I el mateix s’hi afegiria en el cas de sala multifuncional. Alhora, i potser més important, la promoció concentrada d’habitatge social i la no promoció d’altres habitatges lliures determinarà encara més la característica de rendes baixes de la barriada, estigmatitzant-la. La previsió del Pla general nou és que els habitatges lliures arribin a aquesta part del poble com a prest entre el 2040 i 2050. I açò per si mateix pot obstaculitzar la revalorització urbana i la bona integració amb la resta del poble.
Però el risc del populisme polític no acaba aquí, sinó que podria ser molt pitjor si l’Ajuntament no té en compte que tota la mobilitat entre la resta del poble i la barriada pràcticament s’ha de fer pel semàfor de Cala en Busquets. No hi ha cap connexió prevista a termini entre ambdues parts. Per tant, aquesta incomoditat ho serà per als residents actuals de la zona, que coincidiran amb els usuaris dels equipaments. L’aparcament del tot insuficient, aquesta manca de connexions i densificació sense espais per necessitats de la barriada provocaran conflictivitat de trànsit i mancances que poden desmotivar les necessàries inversions privades a la zona, imprescindibles per diversificar l’estatus de la població. La barriada ha de ser una prioritat local. L’objectiu ha de ser afegir-hi atractius i possibilitats als residents actuals i als futurs. Per a açò hi ha d’haver unes connexions fàcils que integrin la barriada amb la resta del poble. S’hi han d’obrir carrers nous amb parcel·les per a edificis de tot tipus: unifamiliars, negocis, pisos lliures. S’hi han de situar equipaments per a la barriada i de serveis generals per a tot el poble, però els convenients, no els inconvenients, que consumiran superfície sense els mateixos efectes benefactors. Serien positius: aparcaments, parcs i jardins, piscina, teatre, escola de FP… Seran inconvenients per a la majoria del poble: centre de salut, centre de dia, geriàtric. Aquesta proposta no és el mateix que proposa el PP de l’Ajuntament. Una pot significar el que és mereix Cala en Busquets, l’altra pot ser una proposta que ha cercat el benefici de partit però que no és la millor per a la barriada ni tampoc la que necessita la resta del poble.
MARIA COLL JANER Tècnica. Directora d’Àrea de Gent Gran (INTRESS)
Els més valuós per a les persones dependents és el contacte amb la gent
Hem volgut consultar una persona d’una trajectòria professional indiscutible, gran coneixedora del món de la gent gran i especialment del cas d’Alaior perquè va dirigir molts anys l’empresa INTRESS que gestionava la llar de majors (geriàtric). Na Maria no té cap tipus de dubte, allò que més necessiten les persones dependents és el contacte quotidià amb les persones que han estat part de la seva vida. Que una vesina de tota la vida s’aturi a saludar-los quan va a comprar, que un net entri a veure l’àvia aprofitant que passa per allà, sortir i veure les persones a sa plaça des Ramal… És la part important que els nodreix l’ànima. Ells, per si mateixos ja no poden desplaçar-se, no tenen aquesta capacitat i són la resta els que ho han de tenir fàcil per arribar on són ells. Diu que l’emplaçament del geriàtric des Ramal és un regal d’un valor incalculable. Aquesta centralitat converteix el geriàtric en allò que, per a ells, és la nova casa on resideixen, però igual de lligada, com era ca seva, a la resta d’alaiorencs. Ens conta que moltes vegades va tractar amb na Ignàsia (regidora de Benestar) de la il·lusió que els hauria fet aconseguir l’antiga fàbrica de Timoner Espanya al carrer del Comerç, avui nou aparcament, com a segon espai per als serveis de majors. És l’espai ideal, solejat, agradable, integrat en el mateix cor del poble. Sobre l’emplaçament a Cala en Busquets del centre de dia i el geriàtric, pot comprendre les urgències dels ajuntaments però lamenta la manca de cultura sobre la vida de les persones dependents. Es demana com ho podran fer els avis per mantenir aquests imprescindibles lligams, ells estan impedits, què faran i estan fent els qui no hi estan?
L’aparcament previst, (AP al plànol) ocupa només la cantonada de l’estància actual. Tot i l’augment de serveis i habitatges, és més petit que la zona que s’utilitza actualment, sense preveure l’increment d’usuaris pels habitatges i els equipaments. Està situat en una propietat privada que s’haurà d’expropiar, amb el tràmit de temps pertinent.
Decisions d’estratègia de partit
El país està ple d’equipaments sense acabar i d’errades de planificació urbana deguts als interessos de partit per captar vots. Amb els anys es demostren els errors de les improvisacions però el mal està fet. Van funcionar per a les eleccions que era el que importava. En les previsions per a Cala en Busquets la decisió ha estat exclusivament de partit polític. No hi ha cap acord, ni simple discussió de cap consell municipal on s’hagi examinat ni tractat. Ni el Consell Municipal de Benestar ha tractat la conveniència de les persones dependents en el centre de dia i el geriàtric en l’extraradi, ni l’emplaçament del centre de salut lluny de la majoria d’usuaris. El Consell Escolar Municipal tampoc va ser consultat sobre el sacrifici de la reserva de sòl educatiu. No hi ha cap tipus d’argumentació ni anàlisi de cap tipus d’experts. Simples tràmits burocràtics després de la decisió de partit. És la fórmula aplicada en tots els projectes urbanístics que han resultat pífies per al conjunt del país. Els partits estan legitimats per prendre aquestes decisions perquè representen els ciutadans, però també és cert que els errors han estat monumentals quan no es contrasten les idees suficientment.
