Memòria Lo Pervenir (Memòria completa en PDF)
El projecte Lô per venir
Des del Centre d’Estudis Locals consideram que els municipis necessiten uns objectius compartits a llarg termini per tal de fer convergir esforços i crear dinàmiques de gestió comunitària eficaces que garanteixin el benestar comunitari. Per la inexistència d’un pla de futur consensuat per al nostre poble, vam considerar la necessitat d’incitar un debat entre els col·lectius i ciutadans per, a partir de l’anàlisi de la situació actual i de les tendències futures, veure les oportunitats i corregir aquells aspectes que no funcionen que puguin fer d’Alaior una societat de progrés. Per això vam organitzar una sèrie de grups de discussió amb agents socials i de tallers de participació ciutadana per mirar de debatre i consensuar unes línies d’acció comunitària per a aquesta dècada. El resultat són cinc grans línies d’acció, concretades a partir d’una sèrie de punts, que presentam a continuació.
Taller de participació ciutadana
Línies d’acció comunitària
- Eficiència en la gestió dels recursos públics
Atesa la conjuntura social i econòmica actual no ens podem permetre el luxe de malbaratar i desaprofitar els escassos recursos existents. Per això són necessàries unes noves polítiques basades en l’aprofitament i optimització dels recursos que garanteixin uns serveis públics de qualitat.
- Reducció i simplificació dels tràmits administratius.
Sovint aquests tràmits comporten despeses innecessàries per les administracions i dificulta les iniciatives dels ciutadans, entitats i empreses. Alguna de les propostes que van en aquest sentit és la implantació d’una Finestreta Única per a tots els tràmits administratius.
- Polítiques que actuïn per consens però disciplinadament sobre les causes i no les conseqüències a fi d’evitar costos majors.
Actuar sobre les causes de les problemàtiques que s’han anat engrandint per la seva deixadesa comporta uns costos majors que si s’actua a temps sobre les conseqüències. D’aquesta manera s’hauria d’actuar en el tema de l’aigua, que pot esdevenir una problemàtica seriosa si no s’actua adequadament, com ha passat en altres municipis de l’illa.
- Desenvolupar polítiques cap a la gent gran que fomentin la seva autonomia personal.
S’espera que la proporció de població major de 65 anys sigui més elevada. Per mantenir serveis de qualitat, cal promocionar aquelles polítiques que incideixin en l’autonomia personal (a través de la promoció d’una vida activa i saludable, atenció a domicili, pisos tutelats), enfront d’altres que tenen un cost major, com són l’ingrés a centres geriàtrics.
- La gestió compartida amb els ciutadans base de la gestió pública per sumar capital intel·ligent
Les democràcies han de fomentar el compromís cívic dels ciutadans vers la seva comunitat a través de mecanismes participatius, principalment en els àmbits públics, però també privats. D’aquesta manera no només garantim un dret (i també potser un deure) dels ciutadans, sinó que també creiem que podrien esdevenir mecanismes de progrés social en tant que permetria plantejar projectes més ambiciosos a partir de l’aportació d’idees, del debat i de la unió d’esforços.
- Gestió de serveis públics per part d’agents locals per incrementar l’eficiència sense que en suposi una pèrdua del control democràtic.
Una gestió dels serveis públics compartida amb els agents locals milloraria l’eficiència en descentralitzar-ne la gestió i evitar la burocratització de les administracions. El fet de ser gestionades per agents locals revertiria els diners públics a l’economia local.
- Creació d’espais de participació ciutadana que permetin el control de la gestió pública i aportar propostes.
Existeixen diversos mecanismes, com són els consells municipals o de ciutat i els pressupostos participatius. Aquests mecanismes permeten al ciutadà està directament al corrent dels assumptes públics i manifestar opinions o propostes que poden enriquir la gestió pública.
- Foment de l’economia social a partir de la creació de societats laborals i de cooperatives.
Es tracte d’empreses i d’altres tipus d’entitats en les quals tots o una part dels treballadors són propietaris i els objectius van més enllà de la rendibilitat econòmica. Aquestes formes jurídiques permeten engegar iniciatives que de manera individual no es podrien portar a terme, els treballadors assoleixen majors quotes de responsabilitat en la gestió i els beneficis generats es reparteixen de manera més equitativa. Creiem que són formes molt vàlides per gestionar serveis públics i per ocupar nous filons d’ocupació.
- S’ha de garantir el marc de participació a les minories formades per tal que liderin projectes i serveixin de referència per a les generacions futures.
Amb les iniciatives presentades anteriorment garantiríem part d’aquest marc de participació. Ara bé, per això cal que aquestes minories tinguin el respecte sincer dels ciutadans per motius de trajectòria professional o contribució a la comunitat.
- Una major vinculació entre la societat i la comunitat educativa
El capital humà de les societats és el que permet el seu progrés. Una ciutadania formada genera economies pròsperes per la capacitat d’innovar davant els reptes nous que es plantegen i pel seu treball eficient. Alhora, crea societats més democràtiques en el sentit que la ciutadania és més crítica, s’involucra en els assumptes comunitaris i exigeix als seus governants. Per aquest motiu, l’educació dels ciutadans ha de ser l’aposta principal de qualsevol poble. Això passa principalment per entendre l’educació no només com un assumpte de la comunitat educativa i de tenir les infraestructures necessàries, sinó també com una qüestió social on ciutadans, famílies, agents socials i governants hi juguen un paper cabdal.
- Participació activa de les famílies i dels agents socials en el sistema educatiu, així com incentivar la participació dels infants i joves en els afers comunitaris.
En aquest sentit, existeixen propostes interessants que es podrien aplicar, com són les comunitats d’aprenentatge, les ciutats educadores, o el sistema aprenentatge-servei. Totes tenen en comú la participació activa de la societat en l’educació dels infants i joves, i d’aquests en la comunitat com a forma d’aprenentatge dels valors cívics.
- Realització d’un pla integral de reciclatge i formació professional adequades a la realitat social.
En una societat canviant com la nostra i amb un segment de població poc qualificat, l’educació per a adults serà una necessitat. Per això, cal una coordinació entre l’Ajuntament, altres administracions competents i els agents educatius i socials a l’hora de definir propostes formatives de qualitat i adequades a les demandes de la societat.
- Mantenir o millorar la qualitat educativa i innovar amb mètodes pedagògics.
No s’ha de caure en el parany de rebaixar l’exigència per disminuir el nivell de fracàs escolar. És ben sabut que d’aquesta manera no es facilita la integració social d’aquestes persones i s’obtenen ciutadans poc formats. Per tant, només a partir de l’exigència i dels mètodes pedagògics adequats es possibilita una millor formació i la integració social dels ciutadans.
- Tecnologia, cultura i sostenibilitat com a eixos nous per al desenvolupament d’un model econòmic diversificat i amb un valor afegit més elevat
És del tot clar que les economies futures no es poden basar essencialment a partir d’un turisme de sol i platja i de la construcció per les seves conseqüències socials i mediambientals. Alhora, alguns sectors industrials tradicionals, com la bijuteria o el calçat, tenen un futur incert per la conjuntura internacional, les quals només amb la innovació podran tenir oportunitats de sobreviure. Per això cal cercar altres paradigmes de desenvolupament més sostenible a partir dels elements actuals que proporcionin benestar social.
- Oferir les condicions òptimes per permetre la instal·lació de les empreses tecnològiques a Alaior un cop surtin de la incubadora del parc BIT.
Algunes de les propostes presentades són: reservar entre uns 50 i 100 mil m2 de sòl industrial en la futura ampliació del polígon a empreses de base tecnològica; aquesta ampliació realitzar-la a partir de criteris que permetin uns preus raonables dels solars, com fou el cas del polígon industrial de Maó a partir de la creació d’una societat mixta; i tenir les infraestructures necessàries, com és la fibra òptica.
- Revitalització del món cultural a partir del parc BIT, de la Universitat, dels béns patrimonials i arqueològics, i dels equipaments culturals (especialment el Convent de Sant Diego i el Centre de Gravat).
A partir d’aquests elements la cultura pot suposar un actiu econòmic en tres àmbits: en el turisme cultural, la tipologia del visitant del qual té una major capacitat adquisitiva; en l’acadèmic o formatiu, ja comporti una estada més perllongada (com el cas d’estudiants de la universitat) o més curta (jornades, camps de treball…); i en les noves indústries culturals (audiovisuals, editorials…), que amb la instal·lació del parc BIT podrien ser fomentades.
- Projectes mediambientals atractius turísticament o modèlics que alhora fomenti l’ocupació en el sector de les noves tecnologies.
Aquí proposam tres àmbits d’actuació. En primer lloc, davant la necessitat d’iniciar una transició cap a un altre model energètic, fomentar les energies renovables a través de cooperatives d’inversió. Un experiència d’èxit és l’illa de Samso, Dinamarca. Ha aconseguit l’autosuficiència energètica a partir d’energies renovables, la qual cosa ha generat beneficis econòmics per als ciutadans per la venda d’excedent elèctric i com a atractiu turístic. En segon lloc, dintre de l’àmbit energètic, desenvolupar un model d’implantació del cotxe elèctric amb l’ús d’energies renovables, donades les condicions favorables per les dimensions de l’illa. En darrer lloc, l’adequació dels camins d’interior i la creació de rutes com una manera d’incentivar el turisme d’interior, promocionar els hàbits saludables i sensibilitzar respecte al medi ambient.
- Reconversió de l’activitat agrícola i ramadera per permetre la viabilitat d’una part de les explotacions.
Una part de les explotacions agràries menorquines travessen una situació complicada per la seva manca de rendibilitat econòmica. Per aquest motiu, cal una reconversió que permeti la viabilitat d’aquestes, tenint present que és la principal activitat que configura el paisatge de l’illa, un dels principals atractius turístics. A banda del desenvolupament de l’agricultura ecològica i del cooperativisme agrari ja existent, consideram que una altra possibilitat és la unió d’aquest sector amb el turístic en dos sentits. Per una banda, promoure l’ús de productes locals en hotels i restaurants com a forma de distinció i de qualitat. Per altra banda, l’ús turístic d’algunes finques com a hotels rurals i agroturismes.
- La revitalització del nucli urbà d’Alaior
Un poble socialment dinàmic el fa un lloc més agradable per viure-hi i genera una major activitat econòmica. Són molts els aspectes que incideixen en la revitalització dels nuclis urbans, bona part dels quals depenen d’un teixit social que sigui capaç de generar aquestes dinàmiques.
- Facilitar l’accés als habitatges buits del nucli urbà per a residents i visitants.
S’assenyalen dos possibles iniciatives. Per una banda, l’aval de lloguers, que el Centre d’Estudis Locals va implantar amb èxit durant tres anys i que va acabar per manca de finançament. Per altra banda, hi ha proposta plantejada de rehabilitació d’habitatges per a ús turístic i residencial, però que hauria de superar alguns esculls legals.
- Millorar les comunicacions per facilitar l’entrada als visitants.
Per una banda, augmentar les freqüències del transport públic de manera que pugui constituir una alternativa al cotxe, així com crear una línia amb origen i destí Alaior que connecti amb les urbanitzacions del terme municipal. Per altra banda, crear bosses d’aparcaments amb la senyalització i els accessos adequats.
