10.000 hores, Tercer Sector i les institucions. Una altra de perduda.
Menorca podria haver estat capdavantera en molts temes. L’aposta primerenca per la reserva de biosfera, que va emanar de gent de la societat civil (compte!), feia preveure que a hores d’ara seríem un exemple (com l’illa de Samso, Dinamarca). Allà es va produir tota una reconversió econòmica i la producció d’energia neta ha permès ocupar treballadors, empreses i atreure milers de turistes. A més a més, resulta que es va fer amb capital propi, la qual cosa va donar accés als ciutadans a participar del negoci, i cap gran empresa hi aspira riquesa. Les institucions no van ser una nosa sinó un copromotor.
A Menorca ni hem apostat per la producció d’energia, ni hem promogut amb prou coratge innovacions i alternatives per produir al camp. Però és que tampoc no ho tenen fàcil les empreses industrials que encara queden. I si tenim Centre BIT va ser perquè hi vam pujar just quan el darrer vagó ja estava passant i els polítics volien abandonar.
Avui les nostres institucions estan ignorant una altra de les apostes de futur. L’economia social és un complement imprescindible a l’economia convencional. Perquè la majoria d’alternatives creatives i transformadores, la nova economia, està brotant en l’economia social. Per açò la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i molts ajuntaments catalans i bascos tenen programes d’economia social. Per què ? Perquè l’economia convencional està fracassant davant la segregació bestial de rendes i pels efectes secundaris que no controla (digues-li contaminació, canvi climàtic, incompatibilitat familiar i demogràfica…). Aquestes institucions amb els ulls oberts i mirant cap endavant saben que de l’economia social naixeran alternatives que es generalitzaran. ( Ui, aquí vindrà bé recordar quant negoci genera el Camí de Cavalls que, per a escarment dels incrèduls, va ser l’aposta de molts rars d’aquests de les ONG, que contínuament menystenen fins que tornen a salvar les institucions).Un dia qualcú hauria de fer un article per explicar a polítics i funcionaris, que no acostumen a girar-se enrere, que els seus sous existeixen perquè els rars aquests del tercer sector no es van cansar mai de lluitar perquè existís un consell insular i perquè les polítiques municipals s’ampliassin més enllà de les competències estrictament municipals, mentre polítics i ciutadans de llavors, com ells, tampoc no comprenien tanta lluita.
Els economistes tenen clar que perquè qualcú pugui tenir alguna cosa a aportar, per ser un bon professional, com a mínim hi has d’haver dedicat 10.000 hores prèviament. La qual cosa no és fàcil si no t’agrada especialment. Resulta que els ciutadans implicats del tercer sector (de col·lectius i empreses socials) són en una gran majoria gent de conviccions i de voluntariat, que els apassiona allò que fan i que no ho viuen com un càrrega. Per açò acumulen les 10.000 h sense adornar-se’n, més que tots aquells que es dediquen a la cosa pública per períodes electorals o per comoditats laborals.
Idò bé, resulta que tenim les nostres institucions d’esquena a tot aquest futur, error que no cometen ajuntaments i diputacions savis d’altres territoris. Aquí tenim el que tenim. I ja fa temps que les institucions no juguen el paper que els correspon, usufructuen els recursos de tots amb gelosia electoral, però són lluny de liderar el pervenir.
Anselm Barber Luz
