PER QUIN MODEL ESCONÒMIC FORMAM? QUINA OFERTA D’ESTUDIS SUPERIORS?

Per a quin model econòmic formam ? Quina oferta d’estudis superiors?

Anselm Barber Luz. (Centre d’Estudis Locals d’Alaior)

Se suposa que avui ja existeixen prou organismes participats  i departaments oficials per analitzar quina és l’oferta formativa que convé a la nostra illa. Segons les capacitats adquirides per les persones, serà més fàcil  guanyar-se el futur en un o altre sector de l’economia. Però tenim la sensació que és un debat inexistent, si més no coix. La nostra illa va a remolc de decisions que es prenen fora d’aquí, principalment a Mallorca, perquè en seguim depenent políticament en tot allò que és fonamental. Allà decideixen des del seu context i açò condiciona molt la via menorquina de l’economia que volia ser diferent. Converteix l’oferta educativa menorquina en secundària. Sense que hi hagi capacitat dels partits polítics d’adonar-se ni de fer res al respecte, per dos motius: per poca iniciativa i per incapacitat dels seus quadres (abandonats per la desafectació dels ciutadans) i lluny de prioritzar els temes de llarg recorregut que són els més importants.

No tractarem dels sectors econòmics minoritaris, molt respectables i necessaris, però que no poden generar la suficient riquesa per sostenir el gruix dels menorquins. Els grans àmbits d’activitat a l’Europa actual són: la indústria de producció de béns ( de tot tipus), la producció d’energia, la producció de serveis turístics i la producció de serveis generals. A Menorca anam abandonant la producció de béns i la substituïm pels serveis al turisme, però la demanda turística és tan temporal i la participació dels salaris tan baixa que progressivament les rendes de la població són insuficients per estimular la resta de l’economia menorquina.

Menorca tampoc no pot aspirar a viure dels serveis generals perquè la població demandant  és insuficient en comparació a les economies de serveis generals de les urbs molt denses.

Sembla evident que necessitam fomentar les activitats econòmiques de la producció d’energia i la producció de béns, però no tenim previsions acordades, institucionals,  de facilitar-ho, de com hem d’avançar decisivament en aquesta direcció. Vivim de la casualitat que encara restin empresaris disposats a aventurar-se a pesar de tot.

Les persones capacitades per treballar i emprendre en aquests sectors estratègics s’han de preparar. Amb persones preparades és més factible que sorgeixin activitats econòmiques en els àmbits que donen ingressos superiors als turístics, açò atrau treballadors i emprenedors a aquests àmbits d’activitat i acaba repercutint en un model de més valor afegit i de més rendes familiars.

L’exemple clar del que acabam d’afirmar és la comarca de Debagoiena (l’Alto Deba) de Guipúscoa, en què la dedicació a la producció de béns genera un nivell de vida major. Oferim algunes dades comparades en el quadre adjunt.

 

Indicador Menorca Debagoiena (Alto Deba)
Habitants 91.620 62.808
superfície, km2 694 342
renda neta mitjana per llar  (€) any 27.284 33.890
pobresa infantil (%) 25 a 30 2 a 5
pressupost municipal per cada 1000 habitants (milions d’€) 1,2 1,4
atur % ( any 2014) 17,4 12
població amb estudis superiors % 15 21

 

Menorca és el doble en superfície i té una tercera part més de població. La renda disponible per llar és superior a Debagoiena, però els altres indicadors encara són més interessants perquè ens parlen d’un nivell de benestar madur. La pobresa infantil és pràcticament inexistent allà, mentre que aquí afecta a 3 de cada 10 menors de 18 anys. L’atur, tot i la crisi industrial que va afectar diferents empreses de Mondragón, és més baix que  a Menorca. La despesa pública pressupostada per cada mil habitants de la comarca és superior, açò vol dir que els ajuntaments tenen més capacitat d’invertir i redistribuir.  I la població amb estudis superiors com a indicador de possibilitats de les  famílies i valor atorgat a la formació, també és més alta.

 

Però la part important del contrast rau en la comparació de l’oferta d’estudis. Només ens referirem als cicles de grau superior i als estudis universitaris que es poden dur a terme a cada una de els dues comarques, hem exclòs tota la resta ( graus mitjans, estudis a distància, formació ocupacional) simplement per simplificar. Els estudis superiors elegits per fer la comparació són els que de qualque manera influiran més en els quadres de directius i líders de les activitats econòmiques.

És més que evident que la formació a Debagoiena és més diversa, completa i ambiciosa. Segurament amb molta més repercussió econòmica i social. Per què açò és possible allà si tenen manco població que a Menorca? És una pregunta que ens hauríem de contestar tots especialment els polítics i els qui treballen com a directius d’Educació. Per la nostra part ja hem insinuat al principi algunes de les possibles causes. Però pot ser les claus estan en les dues característiques següents.

– Des de fa molts anys a aquella comarca basca han apostat per un vincle molt directe entre empresa i educació. L’oferta educativa neix al mateix temps de les empreses i de les autoritats acadèmiques. Caminen junts. Cooperen perquè han entès que són complements del benestar comú.

– La major part de l’oferta no és institucional, sinó que neix de la iniciativa social entorn del món de les cooperatives i és assumida per els institucions que la recolzen i l’afavoreixen.

 

OFERTA DE FORMACIÓ SUPERIOR A MENORCA OFERTA DE FORMACIÓ SUPERIOR DEBAGOIENA (ALTO DEBA)
Cicles formatius  grau superior Cicles formatius  grau superior
Activitats físiques i esportives Informàtica i  comunicacions
Administració Fabricació mecànica
Estudis universitaris Instal·lació i manteniment
Administració d’empreses Electricitat i electrònica
Dret Activitats físiques i esportives
Educació infantil Serveis sociacomunitaris i a la comunitat
Educació primària Administració
Educació social ( en línia) Comerç i marqueting
Infermeria Transport i manteniment de vehicles
Turisme Estudis universitaris
Enginyeria mecànica
Enginyeria en disseny i desenvolupament de producte
Enginyeria en organització industrial
Enginyeria informàtica
Enginyeria en sistemes de telecomunicacions
Enginyeria de l’energia
Enginyeria en ecotecnologies en processos industrials
Enginyeria biomèdica
Enginyeria mecatrònica
Administració d’empreses
Lideratge emprenedor i innovació
Comunicació audiovisual