Per a quin model econòmic formam ? Quina oferta d’estudis superiors?
Anselm Barber Luz. (Centre d’Estudis Locals d’Alaior)
Se suposa que avui ja existeixen prou organismes participats i departaments oficials per analitzar quina és l’oferta formativa que convé a la nostra illa. Segons les capacitats adquirides per les persones, serà més fàcil guanyar-se el futur en un o altre sector de l’economia. Però tenim la sensació que és un debat inexistent, si més no coix. La nostra illa va a remolc de decisions que es prenen fora d’aquí, principalment a Mallorca, perquè en seguim depenent políticament en tot allò que és fonamental. Allà decideixen des del seu context i açò condiciona molt la via menorquina de l’economia que volia ser diferent. Converteix l’oferta educativa menorquina en secundària. Sense que hi hagi capacitat dels partits polítics d’adonar-se ni de fer res al respecte, per dos motius: per poca iniciativa i per incapacitat dels seus quadres (abandonats per la desafectació dels ciutadans) i lluny de prioritzar els temes de llarg recorregut que són els més importants.
No tractarem dels sectors econòmics minoritaris, molt respectables i necessaris, però que no poden generar la suficient riquesa per sostenir el gruix dels menorquins. Els grans àmbits d’activitat a l’Europa actual són: la indústria de producció de béns ( de tot tipus), la producció d’energia, la producció de serveis turístics i la producció de serveis generals. A Menorca anam abandonant la producció de béns i la substituïm pels serveis al turisme, però la demanda turística és tan temporal i la participació dels salaris tan baixa que progressivament les rendes de la població són insuficients per estimular la resta de l’economia menorquina.
Menorca tampoc no pot aspirar a viure dels serveis generals perquè la població demandant és insuficient en comparació a les economies de serveis generals de les urbs molt denses.
Sembla evident que necessitam fomentar les activitats econòmiques de la producció d’energia i la producció de béns, però no tenim previsions acordades, institucionals, de facilitar-ho, de com hem d’avançar decisivament en aquesta direcció. Vivim de la casualitat que encara restin empresaris disposats a aventurar-se a pesar de tot.
Les persones capacitades per treballar i emprendre en aquests sectors estratègics s’han de preparar. Amb persones preparades és més factible que sorgeixin activitats econòmiques en els àmbits que donen ingressos superiors als turístics, açò atrau treballadors i emprenedors a aquests àmbits d’activitat i acaba repercutint en un model de més valor afegit i de més rendes familiars.
L’exemple clar del que acabam d’afirmar és la comarca de Debagoiena (l’Alto Deba) de Guipúscoa, en què la dedicació a la producció de béns genera un nivell de vida major. Oferim algunes dades comparades en el quadre adjunt.
Indicador | Menorca | Debagoiena (Alto Deba) |
Habitants | 91.620 | 62.808 |
superfície, km2 | 694 | 342 |
renda neta mitjana per llar (€) any | 27.284 | 33.890 |
pobresa infantil (%) | 25 a 30 | 2 a 5 |
pressupost municipal per cada 1000 habitants (milions d’€) | 1,2 | 1,4 |
atur % ( any 2014) | 17,4 | 12 |
població amb estudis superiors % | 15 | 21 |
Menorca és el doble en superfície i té una tercera part més de població. La renda disponible per llar és superior a Debagoiena, però els altres indicadors encara són més interessants perquè ens parlen d’un nivell de benestar madur. La pobresa infantil és pràcticament inexistent allà, mentre que aquí afecta a 3 de cada 10 menors de 18 anys. L’atur, tot i la crisi industrial que va afectar diferents empreses de Mondragón, és més baix que a Menorca. La despesa pública pressupostada per cada mil habitants de la comarca és superior, açò vol dir que els ajuntaments tenen més capacitat d’invertir i redistribuir. I la població amb estudis superiors com a indicador de possibilitats de les famílies i valor atorgat a la formació, també és més alta.
Però la part important del contrast rau en la comparació de l’oferta d’estudis. Només ens referirem als cicles de grau superior i als estudis universitaris que es poden dur a terme a cada una de els dues comarques, hem exclòs tota la resta ( graus mitjans, estudis a distància, formació ocupacional) simplement per simplificar. Els estudis superiors elegits per fer la comparació són els que de qualque manera influiran més en els quadres de directius i líders de les activitats econòmiques.
És més que evident que la formació a Debagoiena és més diversa, completa i ambiciosa. Segurament amb molta més repercussió econòmica i social. Per què açò és possible allà si tenen manco població que a Menorca? És una pregunta que ens hauríem de contestar tots especialment els polítics i els qui treballen com a directius d’Educació. Per la nostra part ja hem insinuat al principi algunes de les possibles causes. Però pot ser les claus estan en les dues característiques següents.
– Des de fa molts anys a aquella comarca basca han apostat per un vincle molt directe entre empresa i educació. L’oferta educativa neix al mateix temps de les empreses i de les autoritats acadèmiques. Caminen junts. Cooperen perquè han entès que són complements del benestar comú.
– La major part de l’oferta no és institucional, sinó que neix de la iniciativa social entorn del món de les cooperatives i és assumida per els institucions que la recolzen i l’afavoreixen.
OFERTA DE FORMACIÓ SUPERIOR A MENORCA | OFERTA DE FORMACIÓ SUPERIOR DEBAGOIENA (ALTO DEBA) |
Cicles formatius grau superior | Cicles formatius grau superior |
Activitats físiques i esportives | Informàtica i comunicacions |
Administració | Fabricació mecànica |
Estudis universitaris | Instal·lació i manteniment |
Administració d’empreses | Electricitat i electrònica |
Dret | Activitats físiques i esportives |
Educació infantil | Serveis sociacomunitaris i a la comunitat |
Educació primària | Administració |
Educació social ( en línia) | Comerç i marqueting |
Infermeria | Transport i manteniment de vehicles |
Turisme | Estudis universitaris |
Enginyeria mecànica | |
Enginyeria en disseny i desenvolupament de producte | |
Enginyeria en organització industrial | |
Enginyeria informàtica | |
Enginyeria en sistemes de telecomunicacions | |
Enginyeria de l’energia | |
Enginyeria en ecotecnologies en processos industrials | |
Enginyeria biomèdica | |
Enginyeria mecatrònica | |
Administració d’empreses | |
Lideratge emprenedor i innovació | |
Comunicació audiovisual |