Presentació

buy cheap cenforce priligy purchase in india El CEL (Centre d’Estudis Locals) d’Alaior, una eina comunitària moderna

Quan vam decidir fundar el CEL teníem molt clar que la modernitat reclamava un tipus d’eina  sociocultural que no teníem. La formació acadèmica de la població i les possibilitats culturals havien millorat, però l’engranatge entre ciència i transformació social és dèbil. Per què? Perquè és un poble petit, perquè no hi ha una ciutadania prou nombrosa que apliqui i exigesqui criteris racionals d’intervenció social i perquè en la història encara aquest esglaó no tocava. Per tant, el nostre objectiu va ser bastir un pont (encara que de fusta) perquè els criteris de  diferents disciplines arribassin a interactuar amb la realitat, i si és possible a millorar-la.

També és cert que les institucions públiques cada cop ocupen més personal tècnic entre els seus treballadors que precisament tenen per funció il·lustrar les decisions dels càrrecs polítics. Aquesta és la teoria, però la realitat ens diu que una gran part d’aquest empirisme transformador es dilueix entre la burocratització del funcionament de les institucions, el poc compromís social de part dels treballadors públics i l’electoralisme dels partits.

Per tot açò vam considerar que crear el Centre d’Estudis seria una manera de lligar ciutadans, empirisme i transformació social.

Al llarg d’aquests anys hem muntat grups de treball segons les diferents necessitats d’intervenció o innovació que ens semblava que convenien al poble: accés a l’habitatge, agenda 21 local, pla general d’ordenació urbana, pla jove, edificació sostenible, producció d’audiovisuals, exposicions etnogràfiques, atenció a la joventut, història local, patrimoni cultural, rutes culturals, solucions per l’aigua, promoció de l’energia fotovoltaica, comissió pel centre de cultura de l’antic Convent, defensa mediambiental, associacions i participació ciutadana, etc.

Aquests grups de treball tenen i han tingut participants comuns i d’altres que s’han anat canviant amb el temps i el tema. Alguns grups han acabat en l’edició d’un llibre, altres en la defensa d’unes propostes comunitàries molts cops incorporades pel poble, altres en muntar serveis comunitaris que funcionen prou bé, i sempre en la defensa d’arguments i idees creadores de possibilitats i benestar.

Què ens manca? Recursos humans i materials. Avui costa excessivament implicar noves persones en tasques incòmodes i ingrates. El sistema els munta tota una ficció alienant de comoditats, distància, desconfiança i vacuïtat. Els atrevits i aventurers de l’altruisme són escassos, tot i que encara som els que ens ho passam millor. També ens manquen recursos econòmics, però no ens estranya, la independència i l’exercici de la crítica constructiva desperten temors en les ments que defensen les seves quotes de poder privat i públic.

Al cap i a la fi, hem estat conseqüents amb aquell principi que ens va aplegar: la cultura ha de ser una eina per dignificar la comunitat.

Història CEL