UN PASSEIG PER SANITJA.
El passat 23 d’octubre vam iniciar un nou període d’excursions. La primera sortida la vam realitzat a Sanitja. Vam deixar els cotxes a l’aparcament de la platja de Cavalleria i vam anar fins al lloc de Santa Teresa; llavors vam prendre cap a l’esquerra i en uns pocs minuts ens vam trobar amb Fernando Contreras Rodrigo.

En Fernando és arqueòleg i ens va explicar l’inici de la seva tasca professional, fa dues dècades enrere, amb la creació de l’empresa Sanisera a partir de la qual va començar les tasques d’excavació del campament militar de Sanitja, molt pròxim al lloc de Santa Teresa, i posteriorment l’obertura d’un ecomuseu, avui tancat.

Ara excava una de les dues basíliques paleocristianes que van ser usades entorn al segle VI després de Crist a Sanitja. És una època històrica amb poca informació. En el jaciment d’aquesta basílica existeixen desenes de tombes i a més dels ossos, pràcticament no es troben ni fragments de ceràmica ni estris de la vida quotidiana, la qual cosa fa difícil avançar en el coneixement d’un moment històric en què desapareix el comerç exterior que havia existit segles abans.

Després ens va mostrar una segona basílica paleocristiana, ubicada a pocs metres de la primera i, finalment, ens va menar fins a les restes d’una mesquita àrab, ben aprop del port, on s’hi veuen els fonaments de l’edifici i el mihrab, fornícula que indica cap a quina direcció havien d’orar els fidels. En definitiva, vam conèixer, de forma didàctica, la zona de Sanitja, usada durant set segles, com a mínim.
Després, i gràcies a la propietat, vam arribar fins a la torre de defensa de Sanitja, restaurada pel Consell Insular entre 2020 i 2021, obra dirigida per l’arquitecte Joan J. Gomila. Miquel À. Marquès va explicar el context històric en el qual es va construir aquesta i la resta de torres de defensa, la seva estructura arquitectònica en quatre nivells i quina era la seva funció de defensa. Després vam tornar enrere pel mateix camí i, arribant a Santa Teresa, vam realitzar un breu passeig per la zona ocupada pel campament militar.
Centre d’Estudis Locals d’Alaior