Alerta: si no s’actua, a Alaior, hi haurà entre 900 i 1.000 aturats i perdrem 22 milions d’€

Ens arriscarem a fer un poc de prospectiva per si serveix i ajuda a obrir els ulls. Aventurar dades mai no és fàcil ni còmode, però és imprescindible per poder actuar a temps. No hi pot haver una resposta intel·ligent si no som capaços d’avançar-nos al desastre. Així que encara que ens puguem equivocar, no ens sabria cap greu en aquest cas, com a Centre d’Estudis tenim el compromís i l’obligació d’advertir a la societat local i de demanar a l’Ajuntament que s’hi posi amb urgència, perquè ja està fent tard. Les mesures econòmiques que ha anunciat no van enlloc. Serviran per a poca cosa. L’Ajuntament pot esperar que ho arreglin l’estat central i el Govern de la Comunitat autònoma, que lògicament prendran mesures, però les dades que oferim en aquest article prenen com a referència el que va passar en l’anterior crisi, en què el govern central i l’autonòmic també havien pres mesures i la realitat va ser la que va ser. Aquesta vegada el paper de l’Ajuntament d’Alaior hauria de ser un altre, molt més actiu. Té un sobrant de tresoreria de 6,7 milions que no poden tenir millor ús que posar-se al servei de la crisi present. No té capacitat d’aclarir-ho tot, però tot allò que deixi de fer ho deurà als seus ciutadans. És un moment excepcional en la història i cal estar a l’altura de les necessitats.

El Consell Econòmic i Social de les Illes Balears fa una previsió d’una reducció del PIB del 22,2 % i d’una pèrdua de 130.000 llocs de treball. El Govern de les Illes preveu una reducció del 30 % del PIB. La dependència del turisme fa que a les Illes les previsions siguin molt més negatives que al conjunt d’Espanya.

Hem analitzat l’evolució dels aturats durant la crisi del 2008. De 237 aturats el 2006 abans de la crisi  vam passat a 616 aturats l’any 2012. Els afiliats a la SS van disminuir fins a 2031 l’any 2010. Abans de la pandèmia, el 2019, els afiliats eren 3.786. En tots aquells anys la reducció del PIB era molt lluny de la reducció prevista per ara. Analitzant la constant que representen els aturats d’Alaior al llarg dels anys en el conjunt de les Illes i aplicant-los als 130.00 aturats previst per enguany, ens surt que l’atur local es mourà entre les 900 i les 1.000 persones. També podria succeir que un efecte en cadena per rebrots del virus o per fer tard amb les mesures econòmiques encara empitjoràs les previsions.

Si aplicam aquesta previsió de persones aturades a les rendes mitjanes anuals resulta una pèrdua de rendes de 21,7 milions d’€.

Si per un altre costat aplicam la reducció del PIB del 22,2 % al total de les rendes brutes del municipi també resulta una quantitat semblant, 22,8 milions d’€.

Fa falta que l’Ajuntament contracti directament  i cedesqui recursos mitjançant convenis, subvencions i contractació d’empreses per poder ocupar una part d’aquestes 900 persones. Mantenir la capacitat de despesa d’aquestes persones serà garantir la seva dignitat i ajudar a mantenir la demanda suficient perquè les empreses locals continuïn venent productes i serveis de manera suficient. Si l’Ajuntament adopta la posició típica d’esperar que siguin els serveis socials els que facin atenció pal·liativa no gastarà gaire però provocarà un empobriment exagerat de moltes famílies, la segregació econòmica i l’erosió del capital humà del poble. Recordarem que Alaior ocupava ja abans de la pandèmia la darrera posició de l’Illa en rendes familiars. Valgui per dit, i ara que cadascú assumesqui el seu paper.