EL CENTRE D’ESTUDIS PRESENTA ELS SEUS SUGGERIMENTS A L’AVANÇ DEL PGOU

El CEL ha presentat els seus suggeriments a l’avanç del nou PGOU. Aquí els teniu resumits. Davall trobareu un PDF amb el document sencer.

CRITERIS GENERALS

És del tot imprescindible que el document sigui pràctic des del punt de vista d’objectius i d’aplicació. La història de l’urbanisme local, quant a documents urbanístics, ha estat bastant deplorable. I açò ha condicionat greument la feina de l’Ajuntament però també les possibilitats econòmiques del conjunt de la població.  Fem un document adaptat al poble i no esperem adaptar les capacitats del poble al document.

No pot ser que per simples errors ortogràfics de comes mal posades, per redacció, per composició del document,  dos tècnics interpretin possibilitats diferents. La redacció del PGOU ha de contenir criteris d’interpretació senzills, planers, que no generin dubtes.

PLÀNOL pgou '19

URBANISME DE COOPERACIÓ

Cal apuntar clarament a un urbanisme de cooperació. Alaior en aquest moment necessita que l’Ajuntament compensi els anys de mala praxis que han estancat l’accés a l’habitatge i la promoció d’espais que generen equipaments.

ZONA DE SON BOU

El PGOU hauria de contenir unes normes de construcció a la zona de Son Bou que evitin dues coses: la despersonalització estètica de la zona i l’elevada densitat de la part de baix, qualificada de zona urbana.

Un paratge que vol ser lloc d’excel·lència turística ha d’introduir un estil arquitectònic de major estètica. Ara es podria semblar a qualsevol altra zona turística de qualsevol part de la costa més «cutre» de l’Estat. Només la part de paisatge natural ho compensa.

– Introduir una línia d’estil arquitectònic per embellir les edificacions, incorporant l’estil d’arquitectura tradicional de Menorca i dissenys moderns harmonitzats amb el paisatge del lloc i d’allò que és propi de la nostra terra.

APARCAMENT CLAU AL CARRER DES POUET NOU

Un aparcament que esdevindria crucial per a l’accés i la residència al nucli antic seria en la part de dat del carrer des Pouet Nou. A mà dreta, baixant, just quan acaba la part edificada. El desnivell d’aquesta zona permetria fer un aparcament en tres nivells, el superior arran de la cota del carrer, el de baix arran de la cota del final de la Costa des Pou. Un aparcament molt gran, des del qual, els usuaris podrien accedir al centre del nucli antic: església, ajuntament, universitat, La Salle Antiga… Una gran majoria de residents d’aquesta part de carrers medievals trobarien l’aparcament definitiu.

TEATRE, ENTRE LA  CONTINUÏTAT DEL NUCLI I LA ZONA D’EIXAMPLE

Un teatre nou a Alaior amb diferents possibilitats d’ús és una necessitat sentida. Un equipament que s’hauria de fixar sobre el PGOU. Entenem que hi ha uns llocs que podrien resultar estratègics. Ens sembla que la ubicació ideal encara és possible, entre allà on acaba el nucli tradicional i allà on comença el 2n eixample del poble. Així, per un costat, estaria connectat amb la part més viva de trànsit a peu i en un lloc on hi hauria l’espai necessari per a l’edificació i l’aparcament proper.

APLICACIÓ EN TOT EL MUNICIPI DE L’ARTICLE 68 DE LA LLEI DEL SÒL, QUANT A IMPACTES VISUALS

El PGOU hauria d’incorporar com a normativa que en tot el municipi les obres noves i les de reforma hauran d’harmonitzar-se amb el compliment de l’article 68 de la Llei del sòl per evitar d’interferir amb els paisatges o les construccions belles que el terme pot oferir a l’ull humà.

CIRCUMVAL·LACIÓ MÉS PROPERA I ÚTIL

Si optam per la que planteja la proposta, d’anar massa al sud, quasi en paral·lel amb la carretera ME1, succeirà que haurà de ser una obra exclusivament municipal i caríssima perquè no es lliga a desenvolupaments urbans factibles i a curt termini.

Prioritzam connectar es Banyer amb el carrer de Ferreries i des Migjorn Gran. Ferreries i es Migjorn Gran amb Miguel de Cervantes. En una 2a fase, connectar Miguel de Cervantes amb la rotonda de la carretera de Son Bou.

LES UNITATS DE DESENVOLUPAMENT DIRECTAMENT ORDENADES

Algunes de les SUDO incorporen equipaments molt forçats que les faran poc pràctiques. Tal vegada en lloc de repartir cessions obligatòries entre les SUDO caldria plantejar-se quins són els millors equipaments que necessitam i quin ha de ser l’aprofitament privat equitatiu però factible de cada una. Val més compensar aprofitaments entre les SUDO que repartir cessions obligatòries que esdevinguin forçades i en detriment de la qualitat de l’equipament.

EL TEMA DE LES DENSITATS ÉS CLAU

Un dels fracassos clars que apunta en l’horitzó alaiorenc i menorquí és el perjudici que suposa socialment no tenir accés a l’habitatge als preus que la majoria de treballadors poden pagar avui en dia. No hi haurà prou habitatges que permetin un mínim de capital humà que mantengui la sostenibilitat del municipi, amb el decreixement econòmic i amb una tendència a l’envelliment demogràfic preocupant.

ZONA DEL DIPÒSIT DE PLUVIALS FUTUR

Si el dipòsit  de recollida de pluvial per després infiltrar s’ha de fer entre la carretera Nova i el carrer de Cala en Busquets, valdria la pena que la part superior d’aquest dipòsit es convertís en una zona urbana pública per a aparcament, jardí i un altre equipament com per exemple el teatre municipal.

XARXA DE CAMINS EN RÚSTIC COM A PART DE L’ESTRUCTURA DEL TERRITORI MUNICIPAL

Però perquè les administracions tenguin la possibilitat de decretar una servitud sobre aquests trams de camins privats que completen alguns de públics, aquesta possibilitat s’ha de fixar en un document normatiu. Els documents que tracten de com es fa servir el territori són els plans urbanístics, els insulars i els municipals. Si qualque administració dibuixa una via nova sobre el territori, o un equipament o una infraestructura, després té la legitimitat de procedir a l’adquisició o a l’expropiació. Així es fa amb tot tipus d’equipaments. Per què aquestes planificacions poden incloure vials per a cotxes però no trams de camins en rústic per a caminants de tota condició? No hi ha cap raó que ho impedesqui.

No esteim proposant afectar tots els camins privats, ni de noves, només aquells trams estratègics que completen els públics que són un cul de sac. I no proposam de comprar-los sinó d’adquirir una servitud de pas quan sigui imprecindible i no es pugui arribar a un acord. Però cal tenir l’eina que ho permeti. I aquesta és la inclusió dels camins públics i dels trams privats que els complementen en una declaració genèrica del PTI i dels PGOU en què es declari que aquests  vials sencers formen part de l’estructura del territori, en aquest cas no per a vehicles sinó per a vianants. Basta un article que ho establesqui i que remeti als inventaris de camins, que han de contenir els públics i aquests trams que els allarguen.

Cal incloure aquests camins, els públics i els privats necessaris, els identificats i els identificables, com a estructura viària del territori municipal.

LA QUIMERA DELS HABITATGES SOCIALS

Hem de tenir en compte que el document base de l’avanç que s’exposa és el de 2004, quan l’urbanisme vivia el boom immobiliari. Les densitats generals del PGOU, arran del PTI, es van reduir molt fins al punt que han estat discutides per inviables pels experts. Aquest avanç les respecta i en els plànols sembla que introdueix noves exigències de dotacions i  equipaments, la qual cosa sempre pot semblar ideal per al bé comú, però s’ha de ponderar correctament. No oblidem que la majoria d’aquestes zones estan en mans de petits propietaris, no d’inversors.

El Pla preveu que l’únic habitatge social previst ha d’emanar precisament d’aquestes zones noves. Per dir-ho de qualque manera i, com en altres àmbits del país, volem fer urbanisme d’Àustria, quan la realitat de la gent a qui ha de servir aquest urbanisme és molt lluny de les possibilitats d’aquell país.

L’urbanisme que triomfa a Europa és l’urbanisme de la col·laboració, de l’acord.

MÉS CONSTRAST

Entenem que aquest avanç ha de tenir en compte el que hem expressat més amunt per evitar barrar el pas a l’accés a l’habitatge, un altre cop, o d’encarir-lo irracionalment, com si no haguéssim après que la crisi va tenir un temps previ on es van coure gran part de les causes d’allò que ha estat  i és un temps terrible especialment per a les classes mitjanes i baixes d’aquest país. Per tant, proposam que:

– Cada zona sigui ben estudiada des d’un punt de vista molt realista.

– Discutida un altre cop amb els propietaris.

– Que es prevegi alguns tipus de flexibilitat per poder adaptar els paràmetres a la realitat quan es faci el desenvolupament sobre el territori, sense que per açò s’hagin de superar els màxims programats. Per a açò el pla ha de recollir els perquès d’allò que ordena en cada zona.

– Que alguns equipaments i dotacions s’aconseguesquin directament per l’acció de l’Ajuntament, fora de les unitats, servesqui com exemple de barat i d’immediat l’aparcament executat al carrer de Ciutadella en una zona adquirida per l’Ajuntament i qualificada específicament per a aquella funció. Ràpid, eficient i descarrega o complementa els creixements urbans del passat o del present. No s’ha de fer sempre així però en llocs estratègics és una bona solució.

– O que l’Ajuntament estudiï una fórmula de garantir habitatge social, integrat, per mitjà de zones a desenvolupar per cooperació.

CALA EN PORTER

A Cala en Porter no es preveuen equipaments de veritat. Cala en Porter, com moltes zones turístiques de Mallorca, avui han esdevingut com a nuclis de poblament permanents, com a pobles. I com a tals necessiten un urbanisme que no els ofegui. Els equipaments de Cala en Porter són ficticis.

L’APARCAMENT DE CARRER DEL MOLÍ D’EN COLL

En el camí des Molí d’en Coll, prop de la zona molt densa i sense equipaments del carrer de sa Travessera de ses Monges, hi ha una zona rústica fora del pla que està per vendre i que podria servir com a aparcament definitiu per a la zona i complementari d’aquesta part del nucli, en un model d’acció AA.

APARCAMENT I NO ZONA VERDA DALT SES PENYES

Quan es va incorporar inicialment i de manera estratègia els darreres de les cases de dalt ses Penyes com a un equipament amb un pas al carrer des Melians, és va fer per a un aparcament que servís als carrers del nucli en aquella part del poble i als usuaris del Convent, molts visitants de fora. Qualcú sense argumentar per què va baratar aquesta destinació a zona verda. La qual cosa no s’ha argumentat mai, ni li veiem cap sentit, perquè mata per sempre un ús d’aparcament que la vida del Convent, futur atractiu turístic del poble necessita sí o sí. I de la qual no hi ha substitució.

 

AQUÍ TENIU EL DOCUMENT COMPLET.

suggeriment avanç PGOU, 19