INTERVENIR UNA TELEVISIÓ… MODEL LIBERAL D’ON?
Arran de l’entrevista de diumenge passat de TV3 a Carles Puigdemont, Albert Rivera va demanar el control de la televisió catalana pel Senat espanyol i es va lamentar que en exercici de l’article 155 encara no s’hagi intervingut. No és la 1a vegada que ho fa, però aquest cop la còlera semblava desbordada. És curiós que qui s’autoproclama el líder del món liberal espanyol exalti la claca a intervenir un mitjà de comunicació. No record ara cap liberal contrastat que a Europa hagi clamat perquè l’estat intervingués un mitjà de comunicació. Potser els liberals europeus són d’una altra dimensió.
Qualsevol es pot equivocar una i dues vegades, sobretot arran de pujades de sang per allò de la visceralitat del nostre circ polític, que pendula d’emoció a exabrupte, i ignora la raó cada dia. Però ja dubt que sigui l’acalorament de veure Puigdemont parlar lliurement per la televisió, perquè altres cops li he sentit acusar l’escola i els mitjans públics catalans d’adoctrinar. En el Congrés, Joan Tardà li va recordar que el millor exemple del contrari del que predica era precisament ell, Albert Rivera, qui havia estat exposat a l’escola i als mitjans catalans però que, enlloc d’abduït, exerceix la crítica en contra sense que, a Catalunya, ningú qüestioni per açò ni l’escola ni els mitjans, a l’inrevés, s’enorgulleixen. Jo hi sumaria, per contradir les escalfors del “liberal”, els milions de catalans que són majoria contra la independència, que també són alumnat i possible audiència dels endimoniats. A més a més moltes escoles catalanes són concertades, és a dir, privades concertades (més en la corda liberal que altra cosa), lluny dels soviets públics independentistes que alguns somien. Encara més, les televisions privades i la TVE són totes més properes a Ciutadans i sumen bastanta més audiència que TV3, sense que ningú altre en demani cap tipus de represàlia. Potser ell voldria que tots els mitjans fossin submisos, valent exemple de llibertat.
Se suposa que el liberalisme creu en l’exercici individual de la llibertat de l’altre. L’ús que els periodistes de TV3 facin de la llibertat per exercir la seva feina no hauria d’afectar tant a un liberal de conviccions. Els professionals acreditats, supervisats per altres professionals, i dependents de parlamentaris elegits, tots són uns abduïts perquè no coincideixen amb el Sr. Rivera? Ai aquests tics!
El món del liberalisme de veritat és un món en què el respecte per l’individu se sobreposa a la conveniència uniformadora. Molt lluny de partits que sotmetrien els mitjans de comunicació i els docents a les normes castradores de col·lectius electoralistes.
També resulta que alguns jutges i alguns mitjans de comunicació d’Europa, per cert, independents del tot, que no tenen cap pacte ni cobren de la Generalitat, liberals de veritat, no pensen igual que el Sr. Ribera respecte del problema català. A veure si els catalans seran més propers als europeus que els taronges? Penjar-se l’etiqueta d’europeista i de liberal és fàcil. Però just transcorre un poc de temps, les actituds i els fets mostren què hi ha davall l’etiqueta.
Quan els votants neden en un mar d’informacions superficials i servilistes és fàcil etiquetar-se. L’autèntic és veure com la realitat del país, a pesar de la claca, despenja de tort de tort els cartells de “socialista”, “popular”, “liberal”, “europeista”… Entre tanta renou, cada dia hi ha qualcú que obre els ulls i comprèn. És més fàcil per als liberals de veritat, que per a qui predica d’intervenir contra abduïts.
Anselm Barber Luz
