SUPREM ANACRONISME.
El Suprem empresona o empeny a l’ostracisme els dirigents catalans per escapçar l’independentisme. Però els de l’exili es dediquen a defensar el sobiranisme comprometent com mai els interessos espanyols via Twitter, videoconferències i qualsevol dels mitjans moderns de comunicació. Sembla que cada cop hi ha més independentistes i més republicans.
Els delinqüents de tot tipus avui són condemnats a penes toves. Però uns polítics per defensar una idea i per l’encomana majoritària d’un poble són empresonats amb amenaces de 30 anys.
Vivim en el segle XXI, en l’Europa del liberalisme com a definició. Però uns dirigents que aposten per la llibertat de la seva nació i demanen diàleg, un referèndum acordat… acaben privats de llibertat perquè el Suprem atorga un significat diferent a alguns conceptes.
L’actuació de l’Estat (la dinamita de Soraya, el record de l’afusellament de Companys per Casado… l’extremisme dels fiscals del Govern, l’actitud d’alguns policies) recorden la revenja més que la justícia entre persones del mateix Estat. Però els acusats mai no han fet ostentació ni de paraules, ni d’idees, ni expressions que facin pensar que si la situació fos a la inversa avalarien accions amb tan poca consideració humana. Catalunya ha apostat moltes vegades per la solidaritat, la pau, la no violència, la inclusió i l’Estat ara només veu amenaça, rebel·lió… Ai els ulls dels qui miren.
Espanya pertany a una Unió Europea, de valors, d’economia, de principis i de lleis compartides i afins. Però resulta que allò que per al Suprem espanyol és tan perillós, enllà dels Pirineus, ho dubten i fins i tot molts ho entenen (els defensen i els conviden a explicar-se). Qui té la tradició i la garantia de demòcrates antics, que no necessiten revalida, són els altres, aquí el tuf del franquisme no acaba d’escampar.
El súper jutge del Suprem per argumentar les acusacions ha de recórrer a justificacions de psicòleg aficionat o comparar situacions d’hostatges veritablement dures amb la de guardiacivils armats, protegits per mossos armats i davant ciutadans desarmats que tenen per hàbit expressar-se pacíficament. Un dictamen així ignora la psicologia i la història de masses revoltades de veritat amb conseqüències molt diferents.
Aquest senyor representa l’elit de la justícia espanyola. Però aquesta elit és elegida pel PP i el PSOE que no sumen ni el 50 % dels espanyols. Quant més amunt en la judicatura més fidels han d’haver estat al bipartidisme espanyolista. Tant de poder amb tan minsa representativitat.
La realitat té lloc en unes coordenades d’espai i de temps que li donen sentit o ho converteixen en un anacronisme. Quan el poder s’atrinxera en l’anacronisme força els ciutadans a saltar per damunt. La legalitat absolutista d’un Lluís XVI per designi diví atrinxerat contra una burgesia liberal educada en l’enciclopedisme racional va provocar el salt de la Revolució Francesa.
D’aquí a uns anys, quan la justícia internacional avergonyeixi a tothom per culpa d’aquesta elit de poder del nacionalisme espanyol, hi haurem perdut com a país. N’hi haurà que tampoc entendran que arran d’aquest descrèdit llavors es multipliquin els independentistes a Euskadi, Galícia, Mallorca i el País Valencià… Una alternativa de govern moderna i assenyada ja fa tard!
Anselm Barber Luz
