2a VEGADA QUE ELS JUTGES DECIDEIXEN EL FUTUR POLÍTIC. Anselm Barber Luz.
El conflicte català actual arranca amb el retall del Constitucional a l’Estatut de Catalunya (arran del recurs electoralista del PP que no interposà al de València ni al d’Andalusia).
El PP va emprar els jutges per imposar els seus arguments que havien estat refusats pel Parlament, pel Congrés i pel referèndum. Mai no ha tingut el coratge de reconèixer que va sembrar aquells vents que han portat aquestes tempestats. La inòpia d’aquest país no va adonar-se llavors del que provocaria, aquest és el nivell dels nostres ciutadans, polítics i opinadors (alguns se semblen ja als de la radio Hutu ruandesa d’abans del genocidi).
No oblidem que els jutges i fiscals són persones amb ideologia (com tothom). Ja fa anys que és ciència que la neutralitat i l’objectivitat absolutes dels humans van contra la natura del funcionament del cervell. Sabíem que el cos de jutges i de magistrats ha estat sempre poc permeable a l’accés de la pluralitat de classes socials i territoris existents en el país, una herència del franquisme. Part dels jutges, per tradició, per rol, per condicions, majoritàriament és el d’una elit amb molt de poder, que els atorga l’estat, que lògicament ells defensen davant tot allò que pugui fer trontollar els seus privilegis.
La interpretació de la Constitució per aquest conservadorisme ha estat emprada pel PP reiteradament com a una eina per frenar canvis que políticament obeïen a majories. Una part de la judicatura s’ha convertit en el braç executor de les conveniències del PP.
Va succeir amb la reforma de l’Estatut i ara amb el càstig humiliant i la complaença en la revenja contra els representants de Catalunya, líders d’una mobilització massa atrevida per als jerarques del nacionalisme espanyolista, li tenen pànic a l’activisme ciutadà.
Ens falta tradició democràtica per tones. Emprar les policies i els jutges per tapar les incapacitats polítiques del govern del PP anorrearà la relació de futur entre Catalunya i la resta de l’estat. Embrutarà la imparcialitat d’aquestes institucions fins al punt que molts ja dubtam que la combinació d’aquesta Constitució amb les actituds demostrades pels servidors públics d’aquestes institucions ( inclòs el monarca de torn) siguin les que pertoquen a una democràcia europea del segle XXI. Que ho pensi jo no té cap importància, ni una. Però que ho qüestionin organismes experts com Amnistia Internacional o analistes estrangers que no són ni unionistes ni catalanistes, apunta malament.
M’esforç per imaginar un país que sap establir una relació intel·ligent entre les parts, però m’ho impedeix veure la raó que, un cop més, crema a les fogueres de l’odi i del classisme intolerant.
El retall de l’Estatut generà als pocs anys un clam per la independència. Ara, la mateixa aliança deixondirà el clam per la III República Espanyola.
