LA QUALITAT DE VIDA I L’ECONOMIA NECESSITEN URBANISME MODEST I PROACTIU.
Per un urbanisme senzill, democràtic i útil.
Anselm Barber Luz ( CEL).
L’urbanisme és un àmbit de la vida municipal molt important perquè en depenen: l’accés racional a l’habitatge, aconseguir espais per als equipaments pel benestar del poble, la creació d’oportunitats i gran part de l’economia privada i pública.
Però també és un àmbit molt complex en què la normativa fa molt difícils les iniciatives.
Les lleis al respecte són tan complexes que provoquen que els plans generals tenguin tramitacions molt llargues, conflictes, anul·lacions i moltes interferències en molts aspectes de la societat i l’economia.
Els diferents plans generals que hem conegut a Alaior són: l’iniciat el 1973 i acabat el 1980 de V. Tolós. El començat per l’equip de Borja Carreras Moysi el 1982, i acabat per Agustí Bru Zaragoza, de 1994: I el darrer començat el de 2004 i aprovat definitivament el 2010, per l’equip GAAT de Josep Manchado.
Si repassam les zones noves que han crescut en el poble en els darrers 40 anys ens adonam que:
– S’han desenvolupat les zones noves destinades a compradors amb més poder adquisitiu, de davant l’Institut i de la zona de l’Escoleta .
– Les zones que tenien un aprofitament intens amb pocs propietaris (zona de Cala en Busquets) o en què la iniciativa l’ha haguda d’acabar l’Ajuntament per cooperació (Travessera Hort de ses Monges, entre carrer de s’Androna i camí de sa Mola). O en què l’Ajuntament ha col·laborat prou, unifamiliars de la Cooperativa San José Artesano II de davant el Dr. Comas i el polígon industrial La Trotxa 1.
– L’ampliació de la Trotxa 1, cap a ponent, zona de Binipreu i les nàutiques; també d’iniciativa municipal.
La resta de zones previstes, tot i pagar IBI des de fa molts anys, no s’han desenvolupat, ni tenen perspectives gaire clares de desenvolupar-se en els propers anys.
Per un altre costat la gran majoria d’equipaments que ha aconseguit el municipi en aquests 40 anys no han sorgit de les aportacions dels creixements nous, sinó de la iniciativa municipal portada a terme mitjançant compres de solars i expropiacions, només el solar de l’escoleta aportat pel desenvolupament de la zona ha tingut una transcendència comunitària important. L’Institut, l’escola Mestre Duran, el Centre de Salut, els poliesportius, els aparcaments… han nascut de la iniciativa en paral·lel de l’Ajuntament. Si els diferents ajuntaments no haguessin tingut aquest mínim d’actitud proactiva, l’urbanisme en si mateix no hauria aportat cap dels equipaments que avui són el suport de qualitat de vida.
Quins són els problemes per als nous creixements:
– La normativa actual exigeix més donacions gratuïtes dels propietaris a l’Ajuntament, i redueix la rendibilitat de la iniciativa.
– Moltes de les zones per desenvolupar pertanyen a petits propietaris sense capacitat econòmica per avançar les despeses d’urbanització.
– No hi ha inversors locals a qui els nous creixements puguin semblar un negoci.
– La demanda de les classes populars i mitjanes s’ha debilitat molt pels salaris més baixos, la precarietat laboral i les restriccions hipotecàries.
– La demografia apunta cap a l’envelliment de la població, la disminució de la immigració i l’exportació de part de els generacions joves formades que no troben ocupació a Alaior.
ACCÉS MES CAR A L’HABITATGE
Per tant sembla que urbanísticament, econòmicament i demogràficament les zones de nous creixement seran difícils de desenvolupar. I així les previsions per accedir a l’habitatge social són completament irreals perquè preveuen que sigui per mitjà d’un percentatge obligat dins dels nous creixements.
Per un altre costat la demanda de cases per convertir en habitatges d’estiuejants continuarà sobre els immobles del nucli perquè el poder adquisitiu dels compradors és superior i ho demostra el que està succeint a la resta de destins turístics.
Tot açò podria estancar l’oferta d’habitatges i encarir els immobles i els lloguers.
Tornar a destinar gran part de les rendes familiars a l’habitatge pels lloguers o les hipoteques, per damunt del 30 % de les rendes familiars tornaria a ser un error gravíssim perquè disminuiria la capacitat de consum i inversió, i, per tant, la reactivació econòmica que necessita Alaior.
A més a més l’escassetat d’habitatge d’Alaior al costat de Maó i des Mercadal que tenen una oferta més competitiva podria repercutir en pèrdua de població.
ELS EQUIPAMENTS PENDENTS
Tots els equipaments per a l’estat del benestar que necessita Alaior: escola de música, sistema d’aprofitament d’aigües, nous espais geriàtrics, aparcaments… tampoc emanaran dels nous creixements.
L’examen de la realitat, l’anàlisi empírica d’aquests 40 anys, ens diu que urbanísticament hem avançat quan l’ajuntament ha jugat un rol proactiu, col·laborador, impulsor en 1a o 2a fila. És el mateix que s’observa de l’urbanisme a Maó, en el qual l’Oficina Municipal de Promocions Urbanístiques ha tingut un paper substancial, facilitador, en favor dels diferents creixements del polígon de Maó i de punts de la ciutat estancats per conflictes.
L’urbanisme que triomfa a Europa és l’urbanisme de la col·laboració, de l’acord. L’urbanisme és tan fonamental per a tantes coses que no pot ser una cova d’Alibaba, com ha demostrat la gran crisi immobiliària i els casos de corrupció. Si deixam la gran part de la iniciativa als especuladors, fons d’inversió i demés, és com donar la iniciativa de l’educació o de les infraestructures a empreses que només tenguin el benefici per objectiu. Acaba empobrint el conjunt de la societat. La iniciativa dels particulars és imprescindible però els ajuntaments sobretot en les zones rurals també han de tenir un paper protagonista per substituir la manca d’iniciativa civil, especialment en moments estratègics d’estancament com aquest.
Per dir-ho de qualque manera volem fer urbanisme d’Àustria, quan la realitat de la gent a qui ha de servir aquest urbanisme és molt lluny de les possibilitats d’aquell país.
PROPOSTES
Concretament què proposam per a Alaior?
– Un pla general senzill, però pràctic.
– Un pla general en què el desconeixement de la realitat local per part de l’equip redactor sigui compensat per l’assessorament i control dels estaments locals implicats. El pla no pot ser el de l’equip redactor, ha de ser el dels ciutadans d’Alaior.
– A Cala en Porter no es preveuen equipaments de veritat. Cala en Porter, com moltes zones turístiques de Mallorca, avui han esdevingut com a nuclis de poblament permanents, com a pobles. I com a tals necessiten un urbanisme que no els ofegui.
– Una democratització de l’urbanisme. No s’entén que si és un dels àmbits més fonamentals no tengui el seu organisme de participació i control ciutadà, com tenen Educació, Turisme, Esports… Un organisme d’iniciativa compartida, exigent, contra els greuges comparatius i impulsor, amb: experts, empresaris, ciutadans i polítics.
– L’urbanisme és massa important com per ser una competència diluïda, secundària, del batle de torn, que mai tindrà prou temps per dedicar-li. Ha de ser una competència amb molta dedicació, amb molt d’impuls, d’un regidor i un equip de tècnics implicats, que hagin de donar resposta i explicació a la Junta Ciutadana, que és la que imposaria la perspectiva superior als quatre anys electorals dels polítics.
– De cap manera hem de caure en la tecnocràcia, els tècnics són només una part, com els polítics, com els particulars… La perspectiva ha de ser plural, compensada.
– Un paper molt proactiu de l’ajuntament en aquests moments d’estancament urbà en la promoció de l’accés a l’habitatge, aconseguir els equipaments i el desenvolupament de zones estratègiques ( per exemple la Trotxa 2).
QUINES ZONES S’HAN DESENVOLUPAT ELS DARRERS 40 ANYS?
- Principalment s’han fet habitatges en els carrers que ja formaven part de la trama urbana i no pertanyien a cap unitat de nou desenvolupament.
- La part de dalt de l’Av Mare de Déu del Toro.
- El polígon de la Trotxa 1, fonamental per a Alaior, i que va ser una promoció conjunta Ajuntament i Junta de Propietaris.
- La zona de davant l’escola Dr. Comas, els unifamiliars aparellats de la Cooperativa San José Artesano II. Promoció popular a qui l’Ajuntament, atès el caràcter de la promoció, va atorgar tota l’ajuda que va poder i més.
- Zona de COINGA i la Menorquina. Arran de la construcció de la fàbrica de la Menorquina, va néixer una zona d’alta densitat d’habitatges en blocs plurifamiliars i sense cap equipament: ni parc, ni aparcament, ni escola ni zona verda, que són afegit posteriors per iniciativa municipal. I que van ser ocupats per nous matrimonis que al llarg de molt de temps han canalitzat les seves demandes derivades en part d’aquest urbanisme en l’Associació de Vesins Cala en Busquets –Bassa Roja.
- Zona de davant l’Institut. Majoritàriament unifamiliars i per a un tipus de poder adquisitiu mitjà alt. Així i tot una part dels equipaments i de les exigències previstes inicialment van ser modificades substancialment fins a afegir un aprofitament de plurifamiliars i comercial pel costat de l’Av. de la Indústria que inicialment no existia.
- Zona on hi ha l’escoleta, segona promoció d’unifamiliars que en el moment de creixement econòmic van tenir també una demanda entre les famílies amb poder adquisitiu.
- Travessera de s’Hort de ses Monges. L’única unitat desenvolupada darrerament. Va arribar a ser tan complicada que l’Ajuntament va haver de baratar el sistema de compensació pel de cooperació i acabar el desenvolupament substituint la iniciativa privada, i que ha necessitat ser una de les zones més denses del poble.
- Ampliació del polígon de la Trotxa 1 cap ponent, zona de les nàutiques, Binipreu, etc. D’iniciativa completament municipal.
