Caminada a sa Bassa Verda, maig’17. Aquest diumenge vam visitar amb els caminats aquest lloc tan singular de la geografia menorquina, diferents persones ens ho havien demanat en repetides ocasions.
Des de l’aparcament públic de la Vall vam seguir el Camí de Cavalls. En aquest primer tram passam per diferents tanques en plena maduració del cereal, tanques de civada i també de blat. Un cop el camí s’endinsa cap a la zona de bosc ascendint, prest ens trobam amb unes abeuradores a mà dreta, un poc abans a mà esquerra comença la desviació que puja cap a sa Bassa Verda. Només cal seguir el camí marcat pel pas de la gent, amunt amunt.
La pedra vermella del camí desprèn reflexos, els cristalls de les roques dures ens parlen de la geologia antiga del nord de Menorca.
SONY DSC
La Bassa estava seca. Els dos darrers mesos de calor d’estiu ha evaporat la poca que hi havia plogut enguany. El lloc alterós sense vessants que li facin de conca de recepció d’aigua només acumula l’aigua que hi plou. El terreny ha de ser del tot impermeable perquè tant poca superfície pugui generar una bassa amb nivells superiors al metre d’altura en alguns moments. Vam parlar de la geologia de la tramuntana de Menorca que provoca aquesta impermeabilitat. Ho vam relacionar amb el Clot des Guix i la Bassa de Sant Pere d’Alaior, ocasionada per capes de guix en el subsol que impedien la filtració, aquesta darrera dessecada en un moment del segle XIX.
SONY DSC
Sa Bassa Verda pertany al conjunt de basses temporals de Menorca que juguen un paper molt interessant com ecosistemes canviants al llarg de l’any en funció dels diferents equilibris que genera la major o menor presència d’aigua. A més a més són indrets que els ocells empren com a llocs per beure i aturada en les migracions.
