PER UN ALAIOR BEN VIU.
Centre d’Estudis Locals.
Al Centre d’Estudis Locals ens ha arribat la queixa reiterada d’un cert ensopiment de la vivesa local. Moltes botigues que tanquen. Moltes cases mig abandonades alhora que escasseja l’habitatge de lloguer. Manca de participació i de relleus en els col·lectius encara un poc dinàmics…
Tot açò que sembla que passa a Alaior té arrels en una situació general de l’illa, té aspectes concrets i ben propis d’Alaior i també hi intervenen les percepcions personals més o menys amples i més o menys objectives de la realitat.
A partir d’altres treballs anteriors que ha fet el Centre d’Estudis Locals, sobre comerç local, vida associativa, economia i funcionament polític, especialment del treball de prospectiva Lô per venir, oferim unes propostes que en algun cas són elementals i en altres són més innovadores, però que pensam que especialment la suma entre ells podria donar un tomb substancial a l’estat de coses a Alaior.
De tota manera no hem d’oblidar que hi ha altres àmbits del poble que són sòlids i altres que necessiten també un revulsiu però que no seran objecte d’anàlisi en aquest article.
1r COMERÇ. Estimular el compromís dels consumidors amb el comerç local. Més de 24 milions d’euros anuals de consum bàsic es fa pels alaiorencs fora d’Alaior. Açò és una sagnia que no deixa d’augmentar i que llastra definitivament l’oferta de comerç local a un cercle pervers: li resta recursos- inversió-oferta-clients-recursos, cercle que ha erosionat importantment la funció comercial, i ens ha arrossegat definitivament a l’àrea de mercat de Maó. Aquesta situació s’ha capgirat en moltes ciutats europees mitjançant un estímul decisiu dels municipis per al comerç de proximitat. Es tracta de subvencionar el consum local amb descomptes molts importants per als usuaris fidels, d’abocar recursos públics en un circuit tancat que ressusciti els efectes benèvols generals entre comerç i població, recursos que acaben retornant en escreix al bé comú.
2n ANIMACIÓ. Incentivar l’aportació de les entitats i dels ciutadans mitjançant el finançament de projectes de dinamització de la vida local. Els recursos municipals que van a parar a la vida associativa i a projectes de col·lectius i de ciutadans que tenguin repercussió general sempre han estat escassos per allò que als polítics els costa prescindir de quotes de protagonisme. Amb la crisi van minvar molt. Actualment estan molt lluny d’una aposta clara per vitalitzar les iniciatives. Mentre l’Ajuntament, que retén recursos, és incapaç de generar més activisme, ni per la via professionalitzada ni per la ideològica. La ciutadania per ser generadora d’activitat necessita manejar possibilitats i les possibilitats s’aconsegueixen amb recursos, que ara i en el passat han estat retinguts en municipalització i burocràcia.
3r RECONVERSIÓ URBANA. La conjuntura del Pla general modern anul·lat, d’un pla vigent caduc que no serveix a l’urbanisme actual, de 4-5 anys més així, s’hauria de compensar mitjançant una convocatòria molt esplèndida d’ajudes a la rehabilitació i a la restauració d’immobles. I mitjançant una comissió específica facilitadora de les obres. Tot el contrari que està oferint l’urbanisme local sense pla, sense tècnics i sense idees. Podria significar feina, embelliment i atracció d’altres inversions.
4t MÉS HABITATGE DE LLOGUER. L’habitatge de lloguer car o bé segresta rendes al consum o bé expulsa la gent jove, mentre molts immobles deteriorats tancats resten atractiu al nucli antic. Part d’aquests immobles que són un valor inútil ara es podrien activar per mitjà d’un servei de bossa de lloguers avalats. Es tracta d’estimular la posada en lloguer de part d’aquests immobles a canvi d’avantatges dels propietaris que no siguin exclusivament les rendes altes, sinó la seguretat, la garantia, la gestió. El lloguer és estratègic perquè manquen estalvis familiars suficients per fer una reconversió urbana per compravenda d’immobles perquè els preus en el nucli continuen essent cars per a les llars de treballadors empobrits.
5è PROGRAMACIÓ COMPARTIDA. En el dia a dia de la vida social es fa necessari un ambient més atractiu, plural, modern, tolerant. Moltes facilitats als organitzadors. No és fàcil però ajudaria la regularitat de les ofertes d’actes, més plurals i de més qualitat, que no han de ser forçosament organitzades per l’Ajuntament, a l’inrevés. De cap manera açò ho pot aconseguir només l’Ajuntament, ha de ser el fruit d’una manera diferent de programar en la qual el protagonisme compartit arrossegui grups ara autoexclosos. Necessitaria d’un calendari anual sòlid, compartit, de fomentar la participació de persones locals inquietes, d’accions conjuntes de col·lectius, d’una cartellaria i publicitat compartida, de complementar ofertes i no fer-les competir, de portar i atraure activitats i públics forans. Repetim que no és fàcil, requereix sembrar molt i bé, des de diferents àmbits per d’aquí a un temps poder recollir. Seguir com ara té poc recorregut.
Són idees que han funcionat a altres llocs. Ara bé les idees sense recursos no són gaire cosa. Necessiten una inversió de recursos decisiva. Les administracions i molts ciutadans només entenen les inversions en carrers i equipaments. Però l’èxode rural de la Península està ple de municipis amb tots els equipaments i amb carrers amb totes les infraestructures. Moltes vegades la inversió útil és la que no és tangible. Que els hi demanin a les empreses capdavanteres. Estem parlant d’invertir-hi centenars de milers d’euros, però que només són una part del superàvit anual de l’Ajuntament. Però pot ser preferim fer el de sempre no sigui cosa que ens tractin de massa moderns.
