ECONOMIA LIMITADA DE “L’ALAIOR PER A TURISTES”.

Centre d’Estudis Locals,

Darrerament el debat sobre l’economia d’Alaior tracta quasi exclusivament de l’economia dels visitants turístics. En el CEL hem intentat valorar objectivament fins on arriba el model. Ho hem fet amb les dades dels plans de turisme i de comerç d’Alaior, el Sistema d’Indicadors de Turisme de Menorca i altres dades del Ministeri d’Hisenda i del Govern de les Illes.

Alaior podria atraure molts visitants i turistes d’altres municipis per generar un canvi revolucionari? D’entrada és poc probable que la singularitat i l’oferta d’Alaior puguin ocultar les ofertes amb encant que tenen altres racons de l’illa. Els turistes  de masses solen fer estades a l’illa d’una mitjana de 7-9 dies. És diferent dels estiuejants amb propietats aquí, que són un nombre més reduït. Difícilment els de pocs dies renunciaran a conèixer tants d’altres racons naturals i patrimonials que saben que tenen interès. Queda poc temps per un efecte gaire dimensionat per a Alaior.

Alaior desitja fer com es Mercadal, especialitzar-se en una tipus d’oferta i açò generar un afegit en el PIB i l’ocupació? Es Mercadal ho ha fet en restauració, en molts anys. Hem de recordar que es Mercadal té l’atractiu únic del Toro i Fornells i ser lloc de pas obligat de moltes direccions cap a les platges del nord. Però compte, que la principal aportació del turisme as Mercadal no és l’oferta gastronòmica sinó el nombre i la dimensió de les urbanitzacions. Aspecte en el qual Alaior no és gaire lluny.

EL CAS DE CIUTADELLA

El consum dels turistes i visitants són sempre un ingrés a comptar en el PIB del municipi. Depèn de l’oferta del municipi per atraure i fer gastar aquests doblers externs. És clar que en ciutats com Barcelona o Ciutadella, que tenen moltes places i tenen molts comerços especialitzats en consum de turistes, ambdues coses fan augmentar el PIB del municipi. En el cas de Barcelona, tot i que pot semblar molt més, el turisme representa el 14 % del PIB. Però no oblidem tota la xarxa de negocis que recullen aquest consum en aquella ciutat. Ho podem veure més clar en el cas de Ciutadella. Ciutadella té el 40 % de les places turístiques de Menorca. Està històricament ben connectada amb les seves urbanitzacions, que tenen molt lluny la competència de la resta de pobles. A més Ciutadella té molt de patrimoni cultural per atreure. Té oferta gastronòmica i d’oci. I té una senya d’identitat de gran valor de diferenciació, les festes de Sant Joan. I així i tot, Ciutadella, en PIB, i en renda per càpita i familiar està bastant per davall de municipis com Maó, que només té un 5 % de les places turístiques o encara més lluny de Sant Lluís. Per tant, la 1a conclusió és que no esperem que Alaior, amb un 16 % de les places turístiques de Menorca, amb poc vincle real entre urbanitzacions i nucli històric i prop de la competència d’altres hagi d’esperar multiplicar la incidència turística en el PIB.

ELS CONDICIONANTS GENERALS QUE HEM DE TENIR EN COMPTE:

-La temporada turística és reduïda a una part de l’any, de la qual no és fàcil que puguin viure dignament un nombre creixent de més persones.

-Els esforços per allargar les temporades tenen resultats molt limitats des de fa dècades.

-El creixement de les places per a turistes cada vegada està més limitat per petjada ecològica i sostenibilitat.

-La productivitat d’un treballador del turisme (pel tipus d’activitat i el tipus de client) és baixa, la qual cosa provoca rendes i jubilacions que necessiten compensació amb despesa pública. Cala en Porter és la zona de Menorca amb rendes familiars més baixes.

-És un sector del tot dependent, lluny d’un model més equilibrat i autònom, com ha demostrat la pandèmia.

Pot i ha d’augmentar la incidència del turisme, però no posem un excés d’ous en aquest paner. El turisme pot aportar valor a les societats receptores, però fa falta seny per no frustrar-se. Hi ha moltes coses més a fer en economia.

El principal en economia és la productivitat de les persones. És el que genera rendes privades i públiques. La productivitat ho té malament en el sector turístic. És imprescindible cercar-la amb formació bona i adequada als nínxols productius de Menorca: producte local, economia circular, noves energies, coneixement, recerca i aplicació d’innovacions.

L’enquesta sobre l’elecció de destinació dels turistes europeus adverteix que el 44% es decideix per les particularitats que els ofereixen les destinacions. Els turistes cada vegada són més viatgers que cerquen allò que no han vist a altres llocs. El millor que pot oferir Alaior és ser més ell mateix, més autèntic. Millorar, potenciar i presentar aquesta idiosincràsia és el millor atractiu.

Curiosament el Pla de desenvolupament turístic d’Alaior, que és un document prou extens i detallat, conclou que l’estratègia per a Alaior ha de ser:

– potenciar allò de més específic i bo que tengui el municipi

– fer-ho molt estretament amb la població, especialment amb tots els agents que s’hi dediquen, parla d’ampliar la Junta Municipal de Turisme, d’afegir un òrgan de participació del conjunt de la població

– i que s’ha de comunicar molt aquest valor específic que pugui tenir el municipi.

PER AUGMENTAR UN 10 % LA INCIDÈNCIA EN ELS COMERÇ SÓN NECESSARIS MILERS DE VISITANTS

La despesa mitjana per persona i dia dels turistes a Menorca és de 130 €. El que gasten en altres activitats (que no són estada ni manutenció, ni altres) són 28 € de mitjana, al dia. Posem per cas que cada visitant, gros i petit, que arriba a Alaior fa un consum mitjà de 17€. La renda bruta anual d’Alaior que correspon al comerç al detall és d’entorn de 28.300.000 €. Un augment de només del 10 % d’aquesta renda són 2.830.000 €. Si tenim en compte els 17€ per visitant calculats, resulta que els visitants haurien d’incrementar-se fins als 166.470 visitants més cada any. Tots els allotjats cada any al terme entre hotels i apartaments, segons el Pla de desenvolupament turístic, són 70.241 persones. Les millors estadístiques de visitants a les diferents exposicions multitudinàries celebrades els estius a Alaior oscil·len entre les 7.000 i les 11.000 persones. Les enquestes europees de turisme diuen que els que trien destinació per motius culturals només són un 22% dels turistes.

CONCLUSIONS

-És imprescindible una oficina local de dinamització turística de gestió publico-privada súper professionalitzada, moderna i aglutinant de tota l’oferta al dia i que promogui plans particularitzats per a grups. Aquesta oficina seria la porta cuidada a la diversitat i a aquesta personalitat de natura i patrimoni propi d’Alaior. En aquests moments ha desaparegut l’oficina del projecte des Convent i l’oficina s’improvisa cada estiu.

-La millora en turisme vindrà també d’implicar la població. En contradicció al sistema de gestió que aplica l’Ajuntament.

-Els valors que cerca la nova forma de fer turisme són els més propis de cada lloc, els més autèntics, els de la gent del lloc. Aquests valors han d’estar organitzats i disponibles però han de ser autèntics.

-L’aportació al PIB és limitada, convé no reduir la dinamització de l’economia excessivament a aquest àmbit. La productivitat i la millora de les rendes tenen altres àmbits.