LA LLICÈNCIA PERDUDA I EL PACTE PER SON BOU

LA LLICÈNCIA PERDUDA DELS HOTELS I EL PACTE PER SON BOU

Era una vergonya que després de l’anul·lació del PGOU de 2009 pel paperet que no es va saber aportar, però que hi era, i va aparèixer a destemps, ara tampoc sortís la llicència definitiva dels dos edificis més grans del municipi. Els ciutadans no mereixen alguns funcionaments de les nostres institucions. Vam cercar per la nostra part la llicència definitiva dels hotels de Son Bou i allò que feia mesos que ni les autoritats ni l’empresa havien localitzat, va aparèixer exactament en 95 minuts. És de dia 30 de novembre de 1971, la llicència es va acollir a un decret del Ministeri d’Informació i Turisme que es va sobreposar a la normativa urbanística. La llicència compta amb el vistiplau de la Direcció General d’Empreses i Activitats Turístiques i de l’arquitecte municipal d’aquell temps.

Aclarida la honradesa de la màxima institució local per dignitat dels alaiorencs, no volem estalviar la demanda de molt més rigor a les nostres autoritats i de saber estar a l’alçada de la complexitat dels temes que han de resoldre. Hem perdut moltíssimes oportunitats, doblers i esforços amb l’anul·lació del PGOU i ara ens està costant excessivament resoldre el tema del futur de Son Bou.

El CEL ha defensat des de fa anys un pacte per Son Bou. Un pacte que va molt més enllà de la reforma dels hotels però que els ha d’incloure forçosament. No som partidaris de la reforma presentada per Melià però tampoc de deixar passar més temps sense resoldre definitivament què podem acordat plegats. Un pacte que seria més fàcil si incorporàs experts i societat civil més enllà de polítics i empreses. El que segueixen són unes notes que podrien ajudar a emmarcar l’acord per sobre d’interessos i d’electoralismes.

Son Bou4

La foto amb les superfícies ens permet comprovar que existeixen possibilitats suficients per al pacte, sense ampliar sòl urbanitzable.

  1. El fet que existesqui la llicència definitiva dels hotels actuals no barata per res la possibilitat de l’Ajuntament de tenir les llicències suspeses a Son Bou, perquè aquesta potestat municipal té com origen la redacció del PGOU nou. Les llicències ja es van suspendre per un any a la resta del municipi, per què no es poden suspendre a Son Bou? La suspensió es fa per si l’Ajuntament vol incorporar qualsevol norma que després hagin de complir les obres en aquell lloc. L’Ajuntament podria, per exemple,  imposar que les teulades de tot Son Bou han de ser a dues aigües i açò obligaria la reforma dels hotels a respectar aquest desig nou, més enllà de l’empara de la Llei turística.
  2. Seguim mantenint que la reforma dels hotels presentada incompleix l’article 68 de la Llei d’urbanisme, que prohibeix que les obres suposin un impacte paisatgístic com aquest. Per molt que existesqui la llicència definitiva i que s’acabi la suspensió de llicències, la reforma amb aquestes 12 alçades acabarà als tribunals i molt possiblement serà anul·lada.
  3. La negociació per trobar una alternativa, un acord bo per a Son Bou, no s’ha de restringir a les parcel·les dels costats. Les zones urbanitzables de Son Bou van passar de les 150 ha inicials a 78,30 ha primer i després a les 17,28 ha amb el PTI. Aquesta superfície definitiva  inclou la zona urbanitzada actual més les 8,5 ha d’esponjament, situades davant la depuradora ( el lloc és del tot inapropiat). Hi ha una zona urbanitzada inicialment de 9,6 ha que va quedar exclosa i que podria afavorir el pacte. És a dir, amb les mateixes hectàrees previstes, i ara excloent el Princesa Son Bou que ja haurà estat indemnitzat, hi ha espai per solucionar-ho. És igual quina sigui l’àrea elegida per a l’esponjament però ha de ser la clau que aporti la solució. Les dues parcel·les dels costats de l’hotel poden resultar difícils d’aprofitar legalment, i només són 2 ha.  a més afegirien una densificació que no és convenient.
  4. El problema és encaparrutar-se que 1.000 persones hagin de dormir forçosament sobre el cel de Son Bou. Potser existeix una altra manera perquè Melià aprofiti les parcel·les amb més qualitat i modernitat i fer dormir una part de clients a uns centenars de metres més a l’interior en la zona d’esponjament. No seria una mala idea fer una part de l’hotel en un pinaret en la part de dalt de Son Bou per dormir i les dues parcel·les de 1a línia per al gaudi i el servei de tot tipus d’ofertes per als seus clients, amb relació a la platja i al paisatge. Segur que hi ha arquitectes i creatius capaços de projectar un establiment magnífic separant els dos espais. Els hotels de Torre-solí, a 4a línia de costa, mantenen una relació diferent amb la platja i no els va malament.
  5.  Qualsevol avanç per a Son Bou necessita una zona d’esponjament ben pensada, atractiva. I açò és competència de qui redacta el PTI, compte a tenir-ho ben present. Les nostres autoritats han de ser capaces de posar d’acord Melià i els propietaris del sòl que estaran desitjosos d’entrar en un acord a diferents bandes.
  6. Tampoc hem de descartar que una part de l’acord pugui arribar per reduir les alçades no de 12 a 3 (planta baixa i dos), sinó a 5.

No és la nostra competència aprofundir més quant a la millor oferta per a l’empresa. El que sí tenim clar és que l’Ajuntament ha de tenir un protagonisme més net i rigorós, que el Consell ha d’incloure la solució en el PTI, i que propietaris i empreses han de jugar net si volen que d’una vegada hi hagi una solució intel·ligent i de futur per a Son Bou. Ens fa por deixar-ho tot en mans dels interessos: els electorals i el econòmics ( de moment tot ha estat un embull). Voldríem experts i societat civil en les negociacions.

Centre d’Estudis Locals d’Alaior

www.centreestudisalaior.org