Per a quin model econ\u00f2mic formam ? Quina oferta d\u2019estudis superiors?<\/p>\n
Anselm Barber Luz. (Centre d\u2019Estudis Locals d\u2019Alaior)<\/p>\n
Se suposa que avui ja existeixen prou organismes participats\u00a0 i departaments oficials per analitzar quina \u00e9s l\u2019oferta formativa que conv\u00e9 a la nostra illa. Segons les capacitats adquirides per les persones, ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil \u00a0guanyar-se el futur en un o altre sector de l\u2019economia. Per\u00f2 tenim la sensaci\u00f3 que \u00e9s un debat inexistent, si m\u00e9s no coix. La nostra illa va a remolc de decisions que es prenen fora d\u2019aqu\u00ed, principalment a Mallorca, perqu\u00e8 en seguim depenent pol\u00edticament en tot all\u00f2 que \u00e9s fonamental. All\u00e0 decideixen des del seu context i a\u00e7\u00f2 condiciona molt la via menorquina de l\u2019economia que volia ser diferent. Converteix l\u2019oferta educativa menorquina en secund\u00e0ria. Sense que hi hagi capacitat dels partits pol\u00edtics d\u2019adonar-se ni de fer res al respecte, per dos motius: per poca iniciativa i per incapacitat dels seus quadres (abandonats per la desafectaci\u00f3 dels ciutadans) i lluny de prioritzar els temes de llarg recorregut que s\u00f3n els m\u00e9s importants.<\/p>\n
No tractarem dels sectors econ\u00f2mics minoritaris, molt respectables i necessaris, per\u00f2 que no poden generar la suficient riquesa per sostenir el gruix dels menorquins. Els grans \u00e0mbits d\u2019activitat a l\u2019Europa actual s\u00f3n: la ind\u00fastria de producci\u00f3 de b\u00e9ns ( de tot tipus), la producci\u00f3 d\u2019energia, la producci\u00f3 de serveis tur\u00edstics i la producci\u00f3 de serveis generals. A Menorca anam abandonant la producci\u00f3 de b\u00e9ns i la substitu\u00efm pels serveis al turisme, per\u00f2 la demanda tur\u00edstica \u00e9s tan temporal i la participaci\u00f3 dels salaris tan baixa que progressivament les rendes de la poblaci\u00f3 s\u00f3n insuficients per estimular la resta de l\u2019economia menorquina.<\/p>\n
Menorca tampoc no pot aspirar a viure dels serveis generals perqu\u00e8 la poblaci\u00f3 demandant \u00a0\u00e9s insuficient en comparaci\u00f3 a les economies de serveis generals de les urbs molt denses.<\/p>\n
Sembla evident que necessitam fomentar les activitats econ\u00f2miques de la producci\u00f3 d\u2019energia i la producci\u00f3 de b\u00e9ns, per\u00f2 no tenim previsions acordades, institucionals,\u00a0 de facilitar-ho, de com hem d\u2019avan\u00e7ar decisivament en aquesta direcci\u00f3. Vivim de la casualitat que encara restin empresaris disposats a aventurar-se a pesar de tot.<\/p>\n
Les persones capacitades per treballar i emprendre en aquests sectors estrat\u00e8gics s\u2019han de preparar. Amb persones preparades \u00e9s m\u00e9s factible que sorgeixin activitats econ\u00f2miques en els \u00e0mbits que donen ingressos superiors als tur\u00edstics, a\u00e7\u00f2 atrau treballadors i emprenedors a aquests \u00e0mbits d\u2019activitat i acaba repercutint en un model de m\u00e9s valor afegit i de m\u00e9s rendes familiars.<\/p>\n
L\u2019exemple clar del que acabam d\u2019afirmar \u00e9s la comarca de Debagoiena (l\u2019Alto Deba) de Guip\u00fascoa, en qu\u00e8 la dedicaci\u00f3 a la producci\u00f3 de b\u00e9ns genera un nivell de vida major. Oferim algunes dades comparades en el quadre adjunt.<\/p>\n
<\/p>\n
Indicador<\/strong><\/td>\n| Menorca<\/strong><\/td>\n | Debagoiena (Alto Deba)<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n | Habitants<\/td>\n | 91.620<\/td>\n | 62.808<\/td>\n<\/tr>\n | superf\u00edcie, km2<\/td>\n | 694<\/td>\n | 342<\/td>\n<\/tr>\n | renda neta mitjana per llar\u00a0 (\u20ac) any<\/td>\n | 27.284<\/td>\n | 33.890<\/td>\n<\/tr>\n | pobresa infantil (%)<\/td>\n | 25 a 30<\/td>\n | 2 a 5<\/td>\n<\/tr>\n | pressupost municipal per cada 1000 habitants (milions d’\u20ac)<\/td>\n | 1,2<\/td>\n | 1,4<\/td>\n<\/tr>\n | atur % ( any 2014)<\/td>\n | 17,4<\/td>\n | 12<\/td>\n<\/tr>\n | poblaci\u00f3 amb estudis superiors %<\/td>\n | 15<\/td>\n | 21<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n | <\/p>\n Menorca \u00e9s el doble en superf\u00edcie i t\u00e9 una tercera part m\u00e9s de poblaci\u00f3. La renda disponible per llar \u00e9s superior a Debagoiena, per\u00f2 els altres indicadors encara s\u00f3n m\u00e9s interessants perqu\u00e8 ens parlen d\u2019un nivell de benestar madur. La pobresa infantil \u00e9s pr\u00e0cticament inexistent all\u00e0, mentre que aqu\u00ed afecta a 3 de cada 10 menors de 18 anys. L\u2019atur, tot i la crisi industrial que va afectar diferents empreses de Mondrag\u00f3n, \u00e9s m\u00e9s baix que\u00a0 a Menorca. La despesa p\u00fablica pressupostada per cada mil habitants de la comarca \u00e9s superior, a\u00e7\u00f2 vol dir que els ajuntaments tenen m\u00e9s capacitat d\u2019invertir i redistribuir.\u00a0 I la poblaci\u00f3 amb estudis superiors com a indicador de possibilitats de les\u00a0 fam\u00edlies i valor atorgat a la formaci\u00f3, tamb\u00e9 \u00e9s m\u00e9s alta.<\/p>\n <\/p>\n Per\u00f2 la part important del contrast rau en la comparaci\u00f3 de l\u2019oferta d\u2019estudis. Nom\u00e9s ens referirem als cicles de grau superior i als estudis universitaris que es poden dur a terme a cada una de els dues comarques, hem excl\u00f2s tota la resta ( graus mitjans, estudis a dist\u00e0ncia, formaci\u00f3 ocupacional) simplement per simplificar. Els estudis superiors elegits per fer la comparaci\u00f3 s\u00f3n els que de qualque manera influiran m\u00e9s en els quadres de directius i l\u00edders de les activitats econ\u00f2miques.<\/p>\n \u00c9s m\u00e9s que evident que la formaci\u00f3 a Debagoiena \u00e9s m\u00e9s diversa, completa i ambiciosa. Segurament amb molta m\u00e9s repercussi\u00f3 econ\u00f2mica i social. Per qu\u00e8 a\u00e7\u00f2 \u00e9s possible all\u00e0 si tenen manco poblaci\u00f3 que a Menorca? \u00c9s una pregunta que ens haur\u00edem de contestar tots especialment els pol\u00edtics i els qui treballen com a directius d\u2019Educaci\u00f3. Per la nostra part ja hem insinuat al principi algunes de les possibles causes. Per\u00f2 pot ser les claus estan en les dues caracter\u00edstiques seg\u00fcents.<\/p>\n – Des de fa molts anys a aquella comarca basca han apostat per un vincle molt directe entre empresa i educaci\u00f3. L\u2019oferta educativa neix al mateix temps de les empreses i de les autoritats acad\u00e8miques. Caminen junts. Cooperen perqu\u00e8 han ent\u00e8s que s\u00f3n complements del benestar com\u00fa.<\/p>\n – La major part de l\u2019oferta no \u00e9s institucional, sin\u00f3 que neix de la iniciativa social entorn del m\u00f3n de les cooperatives i \u00e9s assumida per els institucions que la recolzen i l\u2019afavoreixen.<\/p>\n <\/p>\n
|