LES NORMES MUNICIPALS PROHIBEIXEN MÉS DE 75 D’HABITATGES/ha EN EL NUCLI, CONTRA LES NECESSITATS GENERALS.
CEL
Una de les normes fonamentals del Pla general vigent, el de 1994, és la densitat d’habitatges per hectàrea. Els articles 177 i 178 de les normes prohibeixen autoritzar nous habitatges quan en una hectàrea ja s’han superat els 75 habitatges/ha. Els dos articles es refereixen a la zona del nucli antic. La realitat ja d’abans d’existir aquesta norma era que ja hi havia més de 90 habitatges/ha. Hem comptat a peu de carrer els immobles de dues hectàrees diferents del centre i ambdós casos superen de bastant el límit. (Entorn de Sta. Eulàlia 96 habitatges i 10 locals i entorn des Ramal 90 habitatges i 24 locals). Una gran part dels habitatges del nucli antic estarien en una situació anòmala si aquesta norma fos creïble. Aquest mateix tipus de norma no té paral·lel ni a les normes de Maó ni a les de Ciutadella. Allà la densitat s’aplica en tot cas individualment a cada solar, per evitar que ningú es quedi sense el seu propi dret pel que puguin haver construït els altres.
Aquesta norma aplicada així impedeix aprofitar habitatges existents sense l’alçada completada o reconvertir espais de baixos en habitatges petits adaptats per a gent major que necessita plantes baixes. Ambdues prohibicions van en contra de l’interès general de la població i dels drets bàsics de no ser discriminat. Es pot donar el cas que qualcú no pugui convertir un immoble en habitatge en un solar propi tot i complir totes les normes perquè la resta de propietaris ha consumit el nombre d’habitatges possibles per hectàrea en aquella zona. Un desgavell sense sentit.
Ja s’han donat diferents casos en què Urbanisme de l’Ajuntament ha impedit iniciatives d’obres en el nucli antic per culpa d’aplicar aquest paràmetre erroni. Aplicar-lo impedeix fer un ús actualitzat del nucli d’acord amb les necessitats que té la població avui. En aquests moments és evident que hi ha i hi haurà una enorme necessitat de convertir espais per adaptar-los a l’envelliment de la població que necessita espais en planta baixa, més petits i prop dels serveis que ofereix el centre del poble. La densitat errada ho impedirà. No hem d’oblidar que els edificis amb ascensor són molt escassos a Alaior. El Pla de 1994 sempre ha estat un niu de problemes i encara li queden anys de vigència perquè el pla nou tardarà anys a substituir-lo.
Les normes de densitat en urbanisme es fonamenten amb la necessitat d’evitar un excés d’usuaris per als mateixos immobles privats i per a les vies i espais o serveis públics. No és un problema real que tengui el nucli d’Alaior, i menys des que aquesta població no genera trànsit de vehicles. Més aviat és la implantació d’una norma sense tenir en compte la realitat, perjudicant excessivament a canvi de no aconseguir res.
També pot passar que augmentin els locals comercials tancats, sense alternatives i que deteriorin la resta del carrer.
Aquestes disbarats durant anys solen passar quan “els papers” es fan vivint lluny de la realitat i sense que les institucions comptin de veritat amb els ciutadans.
