L’efluent del torrent que aboca a la platja és amb molta probabilitat la causa que provoca la reacció de les microalgues. Hem analitzat l’aigua de mar de Cala en Porter i de Son Bou i els resultats en nitrats i en E.colis són molt alts en la part de la platja propera a l’abocament del torrent de Cala en Porter. També l’anàlisi del ph de l’aigua ens ha donat més àcid a Cala en Porter i més bàsic o alcalí a Son Bou. Els estudis dels experts assenyalen que l’augment d’aquestes algues es degut a una alteració marina provocada per eutrofització de l’aigua a causa del nutrients de procedència humana que feim arribar amb excés i que alteren l’equilibri natural. Aquests estudis alerten de les conseqüències negatives sobre el medi marí a més de la repercussió en la qualitat de les aigües d’ús turístic.
Hem anat seguint l’evolució de la platja per mitjà de fotografies fetes cada pocs dies. Vam tenir la possibilitat de captar el moment de l’eutrofització inicial de la temporada, quan els nutrients, els corrents i les temperatures van provocar la generació de les algues. La part de la platja més propera al torrent apareix d’un to verd contundent.
El color verd es produeix per la formació d’algues microscòpiques que poden ser de dos tipus. Els dos ja s’havien localitzat a Cala en Porter en estudis de la UIB entre 2005 i 2007 sobre el PAN (proliferació d’algues nocives). Són la Gymnodinium Chlorofhorum i l’Alexis Taylorum, la primera és la detectada amb més freqüència i quantitat.
Anàlisis de mostres d’aigua recollida dia 30 /7, de Son Bou (davant caseta de la Creu Roja) i Cala en Porter a 4 m de la desembocadura del torrent. El resultats de Son Bou, en els tres factors, són excel·lents. Els de Cala en Porter tenen els nitrats, els E.colis i els ecocos en nivells molt diferents, els tres excessivament alts.
NITRATS, ALGUES I CIANOBACTERIS
El nitrats en aigües de bany no tenen un límit de garantia establert. El problema és que la presència d’aquests nitrats en un valor que s’ha de considerar alt (comparem-ho de nou amb Son Bou) fa que s’afavoreixi la proliferació de microorganismes en superfície (especialment fitoplàncton en forma d’algues dinoflagel·lades i cianobacteris, cianòfits, ja que tenen un comportament més d’alga que no de bacteri).
A l’informe sobre les platges de Balears, hi ha documentades proliferacions d’algunes dinoflagel·lades en platges de Menorca (especialment en Cala en Porter i d’altres cales “tancades”), sobre tot de l’espècie Gymnodinium chlorophorum, dinoflagel·lada causant de coloracions anòmales de les aigües superficials. A més de l’aportació de nitrats pel torrent hi ha altres factors que afavoreixen l’aparició d’aquestes proliferacions de fitoplàncton a Cala en Porter. Per una banda és una cala tancada, on la renovació de les aigües s’ha de considerar baixa. A més, el propi cicle vital d’aquestes algues afavoreix que es desenvolupin més en aigües de baixa renovació, per l’alta temperatura i perquè és habitual que durant el dia les algues cerquin la superfície de l’aigua per afavorir la reproducció (busquen el sol per a la fotosíntesi) i per la nit “s’amaguin” al fons.
Una cosa semblant succeeix amb els cianòfits. Aquestes algues verd-blavoses proliferen en “explosions”, normalment d’una o dos espècies, quan les condicions els hi són propicies: alta eutrofització de l’aigua i temperatura alta. Quan deixen de ser-ho produeixen espores i, així, resisteixen fins a la següent època favorable. Els cianòfits normalment no són perjudicials per la salut, però són molestos i “embruten” l’aigua amb una pel·lícula verdosa que es fa desagradable pel banyista.
Són microorganismes oportunistes, que aprofiten la nostra actuació degradadora del medi ambient per reproduir-se de forma explosiva i anòmala. Normalment trobaríem dinoflagel·lats i cianòfits a la natura, però en condicions i quantitats “normals” .
LA BOMBA DE RENOVACIÓ, INSUFICIENT
L’Ajuntament té instal·lat un sistema de regeneració de l’aigua més propera a l’arena. Una bomba capta aigua més freda de la meitat de la cala cap alta mar ( on les boies impedeixen l’entrada de barques) i l’aboca per quatre sortides de 20 cm de diàmetre en la part del costat del llenegall. La potència del sistema i el sistema en si és insuficient per provocar el refredament de l’aigua de tota la platja. Encara menys de la part del torrent, que és l’aigua més necessitada, i que és la que se situa més lluny d’on el sistema aboca l’aigua més freda.
Els efectes de la bomba poden avaluar-se mitjançant les fotografies. Provoca una zona rectangular al costat d’on aboca en què el color de l’aigua és més transparent, però la superfície de la platja beneficiada és molt petita.
SEGUIMENT, ANÀLISIS I RESPONSABILITATS OFICIALS
El problema de l’aigua de Cala en Porter es remunta a molts anys enrere. L’any passat aquesta revista ja va advertir que el mètode de feina respecte d’aquest tema era del tot primari per part de l’Ajuntament, mancava un sistema rigorós d’anàlisi i d’intervenció.
La responsabilitat és municipal, però l’Ajuntament, tot i els recursos que obté de la platja i dels negocis propers de la platja, ha estat incapaç d’anar més enllà de la instal·lació de la bomba de renovació, que s’ha demostrat insuficient per part de tothom.
Les anàlisis de l’aigua que té l’Ajuntament són les que remet la Conselleria de Salut en acabar la temporada. Les mostres que pren la Conselleria s’agafen d’enmig de la platja, no en pren cap d’on aboca el torrent ni dels nitrats. Els resultats d’E.coli i d’ecocos són més alts a Cala en Porter que a Son Bou però dins els paràmetres que Salut considera òptims, i no es fa res més. Res d’açò serveix per tractar el tema del color de l’aigua, només per controlar que l’aigua sigui apte per al bany. Aquestes anàlisis bastant insuficients i no altres són les que es fan servir per a l’obtenció de la bandera blava, sempre en relació a la temporada passada i amb mostres d’un sol punt de la platja i sense tenir en compte l’alteració per algues i per cianobacteris.
L’AIGUA DEL TORRENT
No hem d’oblidar que l’aigua que aboca el torrent a l’estiu bàsicament és la que procedeix de l’efluent constant de la depuradora d’Alaior. Els torrents menorquins a l’estiu, i aquests anys de calor i poques pluges encara manco, poques vegades arribaven al mar si no era arran de pluges intenses i torrentades. L’anàlisi de l’aigua de Cala en Porter prop d’on aboca el torrent ofereix un nivell d’E.coli 880 ufc/100ml i d’ecocos 140 ufc/100 ml molt per damunt dels de Son Bou (E.coli 220 i ecocos 0).
El real decret sobre les aigües de bany 1341/2007 estableix que les aigües de bany es classifiquen de qualitat suficient, bona o excel·lent si en repetides mostres els nivells d’E.colis i ecocos compleixen uns paràmetres concrets. El nivell que hem detectat en la nostra anàlisi, encara que sigui puntualment, dona una qualitat inferior a suficient. Caldria fer un seguiment exhaustiu. No per estar en risc d’haver de tancar la platja, nivell del qual estaria molt lluny, sinó per necessitats de prevenció i correcció d’una situació que no és la ideal.
I ARA, QUÈ CALDRIA FER?
– Comprovar el que aquí hem enunciat.
– Fer anàlisis regulars a diferents punts de la cala, de nitrats, ph, E.colis i ecocos.
– Analitzar l’aigua de torrent en diferents punts del recorregut.
– Provar al llarg d’un estiu d’evitar que l’afluent del torrent aboqui directament en aquest punt de la platja. De manera provisional, per tenir més certeses, es tractaria de contenir l’aigua abans de la mar, entubar-la i impulsar-la fins a punts de prou profunditat. Açò es podria fer amb una instal·lació provisional senzilla o conduint-la fins a l’emissari general de la urbanització.
– El Centre d’Estudis Locals també vol deixar clar que ja fa de dècades de rodar i tenir problemes amb el color de l’aigua de la platja. Que la crisi climàtica ho empitjorarà. Que l’actitud científica de l’Ajuntament sol ser poc més que zero. Que l’habitual quan no sap que ha de fer és contractar empreses, amb més o menys implicació, que moltes vegades es limiten a malcopiar solucions i a quedar bé amb els polítics que els han contractat. Que per analitzar aquests tipus de problemes cal tenir implicació, compromís amb el bé comú, conèixer bé la realitat, tenir esperit crític i llibertat. Per tot açò ens prenem la llicència de recomanar que l’Ajuntament encarregui l’estudi pertinent a un organisme com l’OBSAM (Observatori Socioambiental de Menorca) depenent de l’Institut Menorquí d’Estudis. A veure si de veritat les nostres institucions creuen amb la capacitat i la llibertat de criteri dels científics menorquins o si un cop més anteposen les seves polítiques populistes al coneixement de la realitat.
El CEL ha fet aquest seguiment que creiem útil, com altres aportacions a l’interès comú d’Alaior, però no tenim els recursos econòmics com per insistir en aquesta feina, i no els tenim perquè l’Ajuntament del PP, des de 2011, ha volgut que no els tinguéssim, perquè no desitja que hi hagi col·lectius que utilitzin l’esperit crític i que tenguin massa iniciativa, i que les dues coses posin en evidència la gestió municipal.
Dia 27/7 aparició per primer cop del color brut. L’eutrofització es localitza en el contacte entre les aigües del torrent i les aigües de la cala. Zona de poca profunditat ran del penyal, temperatures altes i poc moviment del mar.
Dia 30/7 La taca s’ha escampat però la zona de més intensitat segueix essent la propera al torrent.
Dia 31/7 Dia de mar de fons, es produeix una regeneració de l’aigua que aparentment fa desaparèixer el color.
Dia 7/8. L’afectació està escampada. S’aprecia clarament, a la dreta, la zona on l’aigua té un color més transparent, és la part on el sistema de la bomba aboca aigua més freda succionada a més profunditat. La zona beneficiada no supera aquesta superfície la resta dels dies.
Dia 13/8. Vent de component nord, 25 -30 km/h. La regeneració de l’aigua fa desaparèixer pràcticament el color de l’alga, però devora el torrent el color és menys transparent.
Dia 19/8. Després d’alguns dies de vent de component nord, el color ha desaparegut bastant però el costat del torrent segueix tenint més intensitat. La zona beneficiada per la bomba també apareix més clara respecte de la resta propera a la vorera.
Centre d’Estudis Locals
