L’EXCEL·LÈNCIA TURÍSTICA DE SON BOU PER A LES DÈCADES QUE VENEN

L’excel·lència turística de Son Bou per a les dècades que venen.

En l’article anterior vam analitzar la part urbanística del projecte de remodelació dels hotels de Son Bou, ara ho intentarem fer des de la geografia econòmica.

Estam davant un espai urbà limitat al costat de la 2a zona en valor natural de Menorca, perquè la zona humida més el sistema dunar són d’un alt valor i amb un estat bastant bo. Poques vegades conviuen espais naturals i humanitzats de manera tan sostenible. Avui en dia, en una societat on està de moda l’oferta verda, resulta una bicoca.

Un immens arenal de 3 Km, amb una tercera part amb serveis urbans i dues terceres parts plenament naturals. Una combinació molt atractiva per a usuaris residents i usuaris visitants, les dues ofertes en una longitud de platja que admet una petjada ecològica com cap altra a l’illa.

L’arenal de Son Bou, gràcies a totes les mesures ambientals preses a temps, no té cap problema de pèrdua d’arena com tantes altres platges del litoral espanyol. Aquest arenal és potentíssim i d’una qualitat excepcional. La immensitat, l’equilibri, la netedat de les aigües, són una enorme reserva de qualitat per atendre molts usuaris.

La comunicació del lloc amb la resta de Menorca és fàcil i està en bon estat. Gaudeix d’un dels aparcaments més grans de l’illa a més a més dels aparcaments urbans també completats.

Son Bou2web

Les infraestructures estan acabades i funcionen bé. Una depuradora més que suficient i que no aboca a la platja. El prat serveix tristament de filtratge dels abocaments d’altres depuradores i ho fa força bé.

Els hotels i la zona comercial estan molt propers de la mar, gaudeixen de l’afegit de ser en primera línia d’aquest paratge tan valuós. Quants negocis de 3a i 4a línia voldrien canviar-s’hi encara que fos invertint molt.

L’entorn humanitzat, Sant Jaume i Torre-solí tenen un turisme residencial de qualitat. No hi ha aquí cap tipus d’establiment que necessiti atreure turisme conflictiu. La massa humana de l’entorn també és de les millors que es poden trobar a les zones turístiques i de la qual es nodreixen també els negocis de Son Bou.

Hotel Son Bou escalonat

(La modificació projectada tindria pràcticament el mateix impacte paisatgístic.)

A la zona de baix (Son Bou 1) la zona hotelera i comercial que hi ha ara és la que serà per sempre. Sant Jaume tampoc admet més negocis. Al llarg de molts anys diferents normatives han limitat les possibilitats de negoci només als que ja hi són. No hi ha espai per a res nou. Açò vol dir que és un espai econòmic exempt de nous competidors hotelers o comercials. Un gran avantatge per als qui hi han invertit, perquè no estan exposats ni a nous competidors actualitzats ni a l’arribada de grans superfícies, ni a res que sí afecta altres espais econòmics, és un espai quasi reservat.

A la zona de dalt (Son Bou 2) les expectatives de creixement són reduïdes, però en tot cas per la separació de quasi 1 km no interferirà en el valor de la zona de baix.

Hotel Son Bou dues plantesweb

(Simulació de la impacte si l’alçada es limitàs a planta i dues que és el que tenen la resta de construccions.)

El projecte de Melià Hotels afegeix una millora essencialment per als clients que ocuparan les habitacions de la part escalonada que es convertiran en luxoses, un 0,01 % (?) dels usuaris de Son Bou. I per a aquells que els mirin des de la mar. La resta seguirem suportant el mateix impacte, és a dir,  en sortirem perjudicats en comparació amb allò que seria possible. Una reconversió que es podria fer a qualsevol punt de la deteriorada costa espanyola no és el que mereix l’excepcionalitat de Son Bou.

Res és obra de la sort, és el resultat de moltes generacions de pensar i de preveure i de fer les coses prou bé. Només l’alçada excessiva dels primers hotels no es va poder evitar per preservar el màxim de qualitat en aquesta zona turística. Tota la feina podria culminar perfectament amb un projecte de remodelació dels hotels d’acord amb el que ha estat la línia de treball. Però també podria acabar aixafant-ho tot. La qualitat creada a l’espera del moment de replantejar els hotels per tancar el procés s’ensorraria per la voluntat de només unes poques persones que no ho han mirat amb una perspectiva prou ample. Estarà bé recordar aquí que l’any 1984 un Ajuntament d’Alaior amb majoria d’un altre tipus de centre dreta va acordar modificar el Pla parcial de Son Bou i va establir que l’alçada màxima permesa seria de planta baixa i dues a tota la urbanització, fins i tot a les parcel·les dels costats dels hotels, només va fer una excepció amb els dos hotels existents per no deixar-los fora d’ordenació. El centre dreta alaiorenc en aquell temps entenia quina havia de ser la  qualitat futura de les alçades de Son Bou. Dubtam que els dirigents locals actuals siguin hereus d’aquella amplitud de mires. Amb quin nivell d’exigència ens movem? Com podem intervenir sobre un espai excel·lent amb voluntats  mediocres?

Anselm Barber Luz

Centre d’Estudis Locals d’Alaior

(www.centreestudisalaior.org)