FAN FALTA DE 50 A 90 LLARS PER ANY SENSE ESPERAR EL PLA GENERAL.
Els espais són un recurs fonamental per a la vida d’un poble. No es tracta de qualsevol altre factor. Les inversions per a empreses i per a persones es produeix bàsicament en espais. Alhora la convivència, la cohesió social, les oportunitats culturals… tenen lloc majoritàriament sobre espais públics. Quants més espais de qualitat tenen disponibles els ciutadans millor és la vida en un municipi. És millor que aquests espais no resultin cars i no absorbesquin rendes excessives, perquè açò limita les possibilitats d’altres despeses. Tres eines bàsiques ajuden a posar els espais al servei de les persones: un pla urbanístic útil, la gestió privada i pública del territori i la capacitat d’invertir.
Fan falta de 50 a 96 llars noves cada any, però difícilment estaran disponibles si el ritme urbanístic és l’actual. Els efectes generals reclamen una màxima atenció.
El nou Pla general està en exposició pública després de l’aprovació inicial. Ha de seguir: contestar les al·legacions i recavar tots els informes preceptius de molts altres organismes públics. Si no es produeixen modificacions importants, després s’aprovarà provisionalment. I després el Consell Insular el revisarà i aprovarà definitivament. El pla anterior es va aprovar inicialment el 2006 i definitivament el 2012. I els 2013 va ser anul·lat per sentència judicial. Suposem que fan falta manco anys i que s’aprova definitivament el 2025 (opció optimista). Després cal començar a tramitar els creixements: projectes de compensació i d’urbanització. Aprovar-los i executar-los. Després tramitar els projectes d’obra i construir. Amb molta sort els primers resultats del pla general nou arribaran entre 2030 i 2035.
Les necessitats d’espais privats i públics urgeixen a actuar vivament abans per les següents raons.
Del 2012 al 2019 la població municipal va disminuir, de 9.610 persones a 9.065, arran de la crisi. Des de 2019 a 2021 la població ha augmentat fins 9.477 hab. El ritme fins ara no ha estat alt, però hem de tenir en compte la pandèmia. El creixement no és per natalitat sinó per la immigració, i aquesta continuarà essent forta si l’activitat econòmica es manté a Menorca. El creixement vegetatiu de 2020 van ser 4 hab. El saldo migratori de 2019 van ser 192 persones. És un tipus de població que no té cap tipus d’espai propi, necessita comprar-lo o llogar-lo. També succeeix així a la resta de municipis. Un augment de la població permet més capacitat de demanda, més producció i més recursos humans en general. Si a Alaior hi manquen espais, els augments demogràfics es concentraran a altres municipis i també els efectes.
La disminució de població entre 2012 i 2019 va disminuir la pressió sobre l’habitatge. El 2018 el CEL va detectar uns 96 immobles per vendre o aprofitar a Alaior (sense comptar urbanitzacions ni disseminat). Quatre anys després la major part d’aquests immobles han estat ocupats. Els edificis pendents de restaurar són molt pocs. Les promocions plurifamiliar d’habitatges també. Entre 2012 i 2019 es van concedir 175 llicències entre obra nova i restauració. Són poques en comparació a altres municipis. Per tant, estaríem arribant a un punt en què el ritme de creixement anual de la població és d’unes 200 persones. La mitjana d’ocupació és de 2,68 persones per llar, per tant, farien falta habitatges en una franja anual entre 50-75 habitatges. Entre 2001 i 2011 les llars a Alaior van passar de 2613 a 3577, és a dir, 964 en 10 anys, una mitjana de 96,4 per any.
De 2022 a 2030 ens mouríem en una demanda mitjana de llars per any que se situa entre 50-96. Molt per damunt del que preveiem que estigui disponible. Tampoc cal oblidar la necessitat d’allotjar els treballadors de temporada que són imprescindibles per l’activitat turística. El desajust pot ser crític. I la repercussió a tots els efectes també.
A més dels espais privats, la qualitat de vida al municipi necessita equipaments. Aquests increments que hem explicat i el dèficit d’equipaments públics arrossegat del passat suposen una mancança rellevant. Si els espais públics dels propers anys han de sorgir dels desenvolupaments nous, succeirà que arribaran a deshora, si és que arriben. No quedarà més remei que l’Ajuntament compri o permuti.
Com actuar doncs? La resposta és difícil, perquè s’ha arribat tard. Fa massa anys que s’hauria d’haver actuat. De cap manera la reacció pot dependre del nou Pla general, s’ha d’actuar des de ja i amb molta energia. S’han d’aprofitar totes les possibilitats que ofereix el pla actual (1994) per poques que siguin. Amb un lideratge de l’Ajuntament en la promoció. Cal que el consistori aposti per l’urbanisme concertat: sumar iniciativa pública i privada per a projectes concrets de creixements, promocions i equipaments. És una manera d’estimular la inversió privada i d’accelerar el ritme de la reacció.
