El passat 22 de maig de 2022 realitzàvem la darrera sortida pels camins de Menorca de la temporada, possiblement coincidint amb la jornada més calurosa dels deu anys de caminades.
Ens vam trobar a Sant Climent, des d’on vam prendre cap el camí de sa Forana per arribar a la propietat del mestre paredador Biel Pons, s’Espanto, que ens va explicar l’ofici de paredador i les construccions que ha fet en la seva propietat de pedra en sec. La barraca és l’element etnològic més destacable, construïda entre 2005 i 2009. Sense haver a l’illa cap paredador que pogués explicar-li com fer-la i, visitant les barraques de Ciutadella, va alçar amb l’ajut de tres paredadors una majestuosa barraca de set metres d’alçada i onze d’amplada. Com si fos una mostra d’elements etnològics, a la tanca també hi trobam un après de bens, menjadores, portells de carro i bístia i escultures de pedra en sec.
Després vam tornar cap a Sant Climent i ens vam dirigir cap els camins d’Algendar i de Talatí per arribar al jaciment arqueològic de Talatí de Dalt. Allà ens hi esperava el seu propietari, Bernat Pons Pons, un apassionat del camp que, tot i treballar de xapista amb la seva família, tenia la il·lusió de gestionar un lloc. Des de fa uns anys ha aconseguit el seu somni. Va adquirir Talatí de Dalt, on hi sembra civada per al bestiar segons el sistema tradicional dels tres sementers, practica la ramaderia ecològica amb races autòctones de bens i vaques i el casat de senyor és destinat al lloguer d’estades turístiques. La seva conscienciació l’ha duit a gestionar el jaciment arqueològic, iniciativa privada que una empresa va iniciar el 2001 i des de fa uns anys se n’han fet càrrec la seva família. Bernat ens va explicar la importància d’assolir la candidatura Menorca cultura talaiòtica, que ha vinculat els principals jaciments arqueològics amb el paisatge que els envolta. I Talatí de Dalt n’és un dels més destacats.
Acabada la visita, vam prendre cap el camí de Torelló i ens vam aturar a la basílica paleocristiana de Torelló per gaudir del seu mosaic ple d’animals que representen la vida, la mort i el paradís per als cristians menorquins del segle VI. Des d’allà vam caminar fins el camí Vell de Sant Climent per tornar al punt de partida.
Des d’aquí volem agrair tant als caminants que ens han acompanyat com als col·laboradors i diferents propietats que al llarg de les vuit caminades realitzades ens han volgut mostrar les seves activitats i il·lusions.
Centre d’Estudis Locals d’Alaior
