ALAIOR DISTANCIAT D’ECONOMIES MÉS VIVES

La capacitat de generar riquesa d’una població depèn del nombre de productors, de la productivitat dels mateixos, de l’atracció de capitals i de la gestió dels recursos. El nombre de productors no és el més determinant perquè al mateix temps que generen riquesa també generen despesa, per tant, és més important el valor de la feina que aporten. Entre algunes de les dades econòmiques disponibles, hem cercat les que podien ser útils per investigar què pot estar influint en el moment econòmic actual d’Alaior. Ho hem fet comparant amb Sant Lluís, que és el municipi que des de fa uns anys ocupa la 1a posició en molts Indicadors. A partir de les dades resumides en la taula adjunta la conclusió és que les diferències importants són en el valor de les remuneracions de les persones. A Sant Lluís les rendes són majors perquè una part dels habitants treballen en activitats que generen més renda, és a dir, són de més valor. Els percentatges de població potencialment activa són un poc més baixos a Sant Lluís, però la riquesa és superior. En canvi el nivell de formació de la població és molt més alt a Sant Lluís. Els habitants formats en nivells de 3r grau afavoreixen millors decisions i possiblement un major encert d’emprenedoria privada i pública.

El nombre d’empreses ha disminuït a Alaior i ha augmentat bastant a Sant Lluís. El nombre de llicències d’obra nova i de rehabilitació és molt major a Sant Lluís, 2,7 vegades més. Aquest és un indicador d’inversió atreta de fora i de la capacitat d’inversió dels habitants. Alaior en açò té el problema afegit d’un urbanisme immobilitzat per les deficiències d’un PGOU desfasat i per la manca de promoció privada per diferents raons. El valor superior dels immobles a Sant Lluís indica una rendibilitat diferent de les inversions fetes en un lloc i en un altre.

Les dades constaten una vitalitat diferent de l’economia dels dos municipis. Alaior, en la millora de la formació, té possibilitats com la seu de la UIB i el Centre BIT, que podrien ajudar si integren millor la seva tasca amb la resta de nivells escolars. Manca fer de la formació professional dual una oportunitat real de transformació. Tot açò pot augmentar la productivitat. Quan el nivell d’activitat de les empreses privades no és el suficient, cal recórrer a la cooperació públicoprivada i a una iniciativa pública potent. Açò exigeix un departament d’Economia municipal a mida, que no és l’existent a Alaior. A l’inrevés, la despesa per habitant ha disminuït a Alaior i ha augmentat a Sant Lluís, quan les necessitats són a la inversa. Assistim a Alaior a un canvi d’època. La generació d’emprenedors, molt esforçats i experimentats de la postguerra, no va tenir relleus. Tampoc té Alaior una minoria d’habitants prou formada i exercint els diferents tipus de lideratge. L’Ajuntament fa molts anys que tampoc no ha sabut compensar aquestes mancances amb departaments d’Economia i Urbanisme capaços d’anar més enllà de la gestió d’Hisenda i dels tràmits burocràtics. A Alaior s’ha fomentat una interacció social paternalista i passiva, més conservadora, però que fomenta poc la iniciativa i la creativitat social. No existeixen les juntes municipals ni d’Economia ni d’Urbanisme, que cerquin un lideratge cooperatiu, tot i ser on el municipi té més problemes.