4 ANYS DESPRÉS, “ENGINYERIA URBANÍSTICA” PER ALS HOTELS DE SON BOU

http://vantagehsi.com/tag/home-health-aide/home-health-care-set-an-appointment/

http://uslanka.net/2013/12/ Que portem 4 anys i mig (des de juliol de 2017) amb la tramitació de la reforma dels hotels de Son Bou no té a veure amb la covid, no ens deixem enganar, és per altres raons, bàsicament l’intent del govern municipal d’anar aplanant el terreny a una llicència amb molts d’arguments en contra. Cap llicència mai, de cap ciutadà ni empresa, haurà acumulat tants de recursos en informes externs i interns empenyent a favor, (iguals davant la llei? ni fer-hi a prop).

El govern de l’Ajuntament d’Alaior aquestes darreres setmanes fa senyals de fum per preparar l’opinió pública amb una moció sobre reduir l’impacte dels hotels. Llavors no deu ser lluny el moment d’aprovar la llicència. Les estratègies de partit acostumen a voler manejar la consciència dels ciutadans com si fóssim… Primer una moció unitària en favor de reduir l’impacte. És el pitjor moment perquè aquest pacte tengui sentit perquè el PTI ja està aprovat inicialment i açò suposaria una modificació substancial i una altra exposició pública… Però especialment perquè si tanmateix el govern municipal pensa atorgar la llicència de reforma, els hotels actuals perviuran 50 anys més. D’aquí 50 anys aquest PTI ja serà mort i els dos hotels necessitaran alguna cosa més que una reforma. La proposta de pacte ara cerca un no de la resta que justifiqui davant l’opinió pública la concessió de la llicència per part del PP, com un qui no els ha quedat més remei per culpa dels altres. Però deixem el fum (que ofega la intel·ligència pública) i anem a la substància.

L’Ajuntament anuncia que ha aprovat darrerament una segregació i una agregació de parcel·les prèviament. És a dir, la superfície del solar no era la que pertocava per seguir endavant. Si l’Ajuntament admet que la superfície no era l’adequada als edificis existents, açò vol dir que no es van complir les condicions amb les quals es va concedir la llicència el 1971. Si no es van complir les condicions de la concessió de la llicència es tracta d’una qüestió fonamental (i açò no va ser culpa de Melià, sinó dels promotors d’aquell moment i de la negligència de la mateixa administració pública). Per la llei de procediment administratiu i per les lleis urbanístiques els hotels no tenen doncs una existència legal.

La Llei de turisme que permet excepcionalment la reforma dels hotels sense haver de respectar el planejament urbanístic exigeix tanmateix que els hotels siguin “legalment existents”. Perquè és una llei de reformes amb molts de privilegis que no tenen la resta de construccions de les Illes Balears. Ja seria massa que fos una llei de legalització d’hotels sencers sense haver de respectar les lleis generals… podríem legalitzar i modernitzar així qualsevol il·legalitat flagrant… açò no ha succeït ni en els règims més mafiosos de la història.

L’Ajuntament d’Alaior vol equivocar-se expressament per 3a vegada amb els hotels de Son Bou. Primer admet que no tenen existència legal, açò vol dir que estan fora d’ordenació. Però com la llei turística tanmateix permet fer reformes en edificis fora d’ordenació que no hagin estat declarats així expressament pel planejament vigent, açò l’Ajuntament ho vol fer servir per legalitzar-ho tot per la via de donar llicència a la reforma. Malament. S’engana a consciència perquè li convé. L’edifici no té legalitat i per tant l’ha d’aconseguir abans d’autoritzar reformes. Que no hagi estat declarat expressament fora d’ordenació pel planejament simplement és un accident casual perquè entre el moment que s’ha descobert la invalidesa de la llicencia i el moment d’aprovar un pla general nou hi ha uns tràmits llarguíssims que la mateixa administració no podia complir de cap manera. Però açò no atorga, per si mateix, legalitat de cap manera a una obra contravenint les condicions imposades el 1971.

Fins i tot els mateixos privilegis de la Llei de turisme limiten l’abús i per exemple autoritzen ampliacions de l’existent però en un percentatge reduït sobre el legalment existent. Per tant, l’esperit de la llei clarament és la reforma, no la legalització d’excessos ni donar per bo allò que no compta amb legalitat. La Llei de turisme permet fer obres en establiments fora d’ordenació per altres qüestions però no en edificis construïts sense legalitat. No allarguem reformar un fora d’ordenació a legalitzar-lo, no és el mateix.

Què s’hauria de fer segons la llei? Primer aconseguir la legalització de l’obra del 1971. Però el problema de l’Ajuntament és que aquesta legalització pretesa defuig la Llei de turisme i s’ha de fer segons la normativa general actual. I amb aquesta, ni el PTI ni la Llei d’urbanisme ho admetrien. Per açò aquest subterfugi municipal de fer passar la legalització de l’obra del 71 per la via dels privilegis d’una disposició addicional de drets excepcionals per reformar.

L’autoritat de l’informe favorable de la Conselleria de Turisme insular condicionat a la legalitat urbanística es veurà greument compromesa amb aquest tipus d’argumentacions de legalitat.

Tot fa molta renou de forçat i males sensacions. Un cop més.

Centre d’Estudis Locals d’Alaior