RENDES PER LLAR, PER MUNICIPIS I PER DISTRICTES.

Malbúger la major i Alaior la menor.

L’Institut Nacional d’Estadística ha publicat les noves mitjanes de la renda neta per llar. En aquest cas correspon a l’any 2017. La posició del municipi d’Alaior és la darrera com ja ho va ser el 1r any d’aquest indicador (2016). Tracta de la suma de les rendes netes  mitjanes que ingressen a cada casa, per tant, serveix per mesurar la renda de les unitats familiars de convivència. En el cas d’Alaior és de 29.798 €, uns 2.000 € més que l’anterior. Ciutadella és el municipi que ha augmentat un poc més respecte de 2016, 3.600 € més. La resta de municipis també augmenten entorn de 1.500 a 2.000 €. Ciutadella passa de ser el penúltim municipi a ser el 4t. I es Castell, el penúltim. L’INE empra aquestes dades per poder prevenir les dificultats econòmiques de les famílies.

Els nivells més alts i més baixos de Menorca els podeu observar en la taula.

RENDA PER LLAR, €
20172016
ALAIOR29.79827.774
CIUTADELLA 32.39328.766
ES CASTELL30.14029.936
FERRERIES32.34730.626
ES MIGJORN GRAN35.09233.528
MAÓ33.30331.565
ES MERCADAL31.95530.253
SANT LLUÍS35.31734.812

La zona de Malbúger de Maó és la més alta de l’illa amb 48.315 €, quasi el doble de la més baixa de l’illa que correspon a Cala en Porter. La següent més alta correspon a una zona molt concreta de Ciutadella amb no gaire habitants, la zona de cases de camp entre la carretera d’Artrutx i el camí de sant Joan de Missa. Després segueix una altra zona d’habitatges disseminats (xalets) de Sant Lluís entorn del camí des Pou Nou. Després hi ha la urbanització de Santa Ana des Castell. I la penúltima posició un poc per damunt de Cala en Porter correspon a la zona de Dalt es Penyals de Ciutadella, a l’altra banda des Pla i del port d’aquella ciutat.

ZONES DE MENORCA AMB MÉS I MENYS INGRESSOS , €
Maó, Malbúger48.315
Ciutadella,Artrutx-C. ST.J. de Missa40.879
St.Lluís, Pou Nou38.565
Es Castell, St. Ana36.068
Ciutadella, Dalt es Penyals27.082
Alaior, Cala en Porter2589325.893

En el cas d’Alaior la diferència entre la zona amb més ingressos (des la Pl. Nova fins al polígon industrial) i la de menys ingressos (Cala en Porter) és d’uns 6.000 €. La resta de diferències entre les zones d’Alaior es mouen entre 1.000-2.000 €. La 2a zona amb ingressos és la nord-est, compresa entre el carrer des Ramal fins a la Trotxa. La 3a és la del sud-oest, des de la Pl. Nova fins a rotonda de Son Bou. La 4a és la sud, des del carrer des Ramal cal al sud, fins a la Carretera. I la darrera bàsicament inclou Cala en Porter, una part al sud de l’antiga carretera i els disseminats del sud.

ZONES  D’ALAIOR, €
Pl Nova-C/ de la Sala nord-pl de sa Sínia31.986
Pl Nova-C/ de la Sala-oest30.474
C/des Ramal-ses Parres-sud29.808
C/ des Ramal-ses Parres-nord30.533
Carretera-Cala en Porter25.893

Les mitjanes d’Alaior sense tenir en compte Cala en Porter són un poc més baixes que a altres municipis. Amb l’afegit de les mitjanes de Cala en Porter el resultat global d’Alaior és bastant més baix en el conjunt de Menorca. Les possibles causes que expliquen aquests resultats són un nivell d’ingressos general a Alaior un poc per davall de la mitjana d’altres zones de Menorca. Per un altre costat, Cala en Porter funciona com a un poble més quant a famílies que hi resideixen, però la majoria dels seus habitants tenen els ingressos oficials de la temporada d’estiu quasi exclusivament, la qual cosa són uns ingressos dependents de pocs mesos de treball a l’any.  No hem trobat cap altra zona de Menorca que se sembli a Cala en Porter, la següent zona amb menys ingressos és la de Dalt des Penyals de Ciutadella amb 27.082 €, que no és una urbanització turística, sinó una barriada cap als afores.

En general aquest indicador hauria de servir per tenir consciència de la realitat econòmica d’Alaior. Comença a ser urgent tenir un bon pla de dinamització econòmica i d’inclusió social. Cal posar-hi persones del poble a treballar-hi. L’Ajuntament és el primer responsable però serà molt difícil que aconseguesqui res si la feina no és compartida amb la resta del poble i a llarg termini, perquè la Sala no té ni els tècnics ni els polítics que des de fa anys fins ara hagin demostrat tenir consciència i capacitat respecte d’aquesta realitat.