Municipalitzar la cultura, enterrar la iniciativa.

Soio Redacció de S’Ull de Sol.

Des de fa uns anys es produeix una municipalització de la cultura local en detriment de les iniciatives que desenvolupen les entitats culturals del poble. La cultura és l’àmbit de la vida on es generen idees, valors, exemples. Sol ser una suma d’educació, creativitat, iniciativa, sensibilitat i implicació. D’un bon caliu cultural en deriven el civisme, la intel·ligència comunitària i també l’economia i el benestar. La cultura no és públic consumidor d’actes culturals sinó capacitat de produir valors, iniciativa i recerca, de la qual els actes en són un component.

Acceptaríem els ciutadans que l’Ajuntament progressivament anàs substituint les activitats i les iniciatives de tots els clubs esportius per fer de l’esport una àrea més de la gestió municipal? Que reduís als clubs les hores d’instal·lacions disponibles? Acceptaríem un esport només d’espectacle? Seria esperpèntic, un absurd cívic per prendre la iniciativa als seus propis ciutadans i econòmicament seria una aberració. Idò bé, açò que en esport fa mal d’acceptar en canvi en cultura sembla que és el camí emprès pel nostre Ajuntament. Políticament l’esport no fa por, en canvi la cultura sí, perquè tracta del pensament, de les idees i dels valors, que solen tenir una influència clara en les opcions polítiques.


how to buy Ivermectin DESPESES
La despesa del departament de Cultura l’any 2019 va ser de 377.777,64 €. D’aquesta quantitat, les entitats culturals del poble només en van rebre 16.650 €, un 4,40%, quan en realitat han estat, són i haurien de ser els veritables protagonistes. Perquè la cultura mai no ha de ser un apèndix del poder, perquè és dolent per a tot.

Les entitats encara són fonamentals però cada cop compten amb manco possibilitats i progressivament són substituïdes per la regidoria municipal de Cultura que acapara els recursos i per tant moltes més possibilitats: retén els doblers, controla els espais cada vegada més escassos i controla els temps per mitjà d’una programació on prioritza el que vol, i posa tècnics a servir la regidoria. I la cultura que vol l’Ajuntament és la dels espectadors, no li importa gaire la cultura que es fa entre setmana, l’esforç llarg i valuós de fabricar capacitats de les persones i dels grups d’aquí. A la llarga aquesta dinàmica condueix a tenir espectadors d’actes però a tenir un nivell cultural prou baix, sense gaire pensament ni esperit crític, per tant, un públic més fàcil d’alienar i manejar. Un públic agraït electoralment al poder.


El que sí correspon a les administracions és aportar els espais i la infraestructura necessaris perquè els ciutadans puguin produir cultura. Aquests espais, i el seu funcionament i la seva gestió provoca unes despeses. Però segons la liquidació de pressupost del 2019, les despeses principals de la cultura municipal són les de personal (bàsicament administratius i regidor) i les d’activitats organitzades, amb molta diferència. Ens demanam quina cultura podrien fer les entitats i els ciutadans amb una part d’aquesta quantitat tenint en compte el que ara fan amb la misèria que els subvenciona l’Ajuntament. També podríem fer una mitjana d’aquests costos que no són de les competències pròpies d’una institució, i dividir-les pels actes organitzats per l’Ajuntament i ens adonaríem que cada acte municipal costa moltíssim més que la cultura que emana dels col·lectius del poble i té rendiments socials molt inferiors. La municipalització costa més i anul·la experiències vitals als ciutadans del nostre poble.

Posarem dos exemples molt clars. Ningú no pot dubtar de l’enorme transcendència de dues entitats com l’Ateneu de Maó o el Cercle Artístic de Ciutadella. El que han fet aquests dues entitats en favor de les dues ciutats, i de Menorca en general, no té preu. Tant de bo cada municipi en tingués la seva versió. Ferreries quasi podríem dir que la té. En tot cas els recursos i la consciència que ho han fet possible estan molt lluny de l’esperit i de l’estretor de l’Ajuntament d’Alaior.

Cassilândia TENDÈNCIA ESTADÍSTICA
Hem tret una mostra estadística a partir de la mitjana dels actes organitzats cada mes de març i cada mes de novembre dels anys 2003, 2007, 2012, 2019 i 2020. Hem comptat els organitzats per les entitats i els organitzats per l’Ajuntament. En el gràfic es pot veure que el 2003 tota la vida cultural la protagonitzaven les entitats, progressivament l’Ajuntament ha anat ocupant una part de la cultura local, mentre que els actes de les entitats han anat a menys.


ELS ESPAIS I EL TEMPS
Fa dècades, quan les persones que feien cultura a Alaior eren moltes més també hi havia més espais disponibles. Hi havia tres teatres: el de la Salle, el del Centre Cultural i el del Cine Espanya. La Sala d’Activitats Ciutadanes protagonitzava més actes que ara perquè era més gran. S’emprava el teatret i el menjador de l’escola Dr. Comas. Després es va emprar l’annex del Dr. Comas per a alguns actes. A l’Ajuntament també hi havia una sala específica d’exposicions.

Actualment quasi tot es concentra as Convent. La Sala d’Activitats Ciutadanes cada vegada està més restringida a l’ús del propi Ajuntament. La sala d’exposicions es va convertir en oficines. La sala d’actes de la seu universitària és complicat de poder-la emprar. I han desaparegut definitivament alguns dels espais enumerats més amunt.

Els pocs espais actuals són gestionats amb una agenda municipal d’ús no compartit. No hi ha cap reunió ni coordinació per conjuminar espais i temps dels actes de les entitats i de l’Ajuntament al llarg de l’any. És l’Ajuntament qui ho acaba decidint sense marge a les aportacions de la resta. D’aquesta manera es fa molt complicat per a les entitats poder programar amb solvència mentre que Cultura col·loca la seva programació amb la prioritat i a costa de la conveniència d’altres iniciatives.

EL CERCLE VICIÓS
A mesura que es pren la iniciativa cultural als ciutadans, se’ls resta l’aprenentatge que aporta l’experiència. A mesura que hi ha menys experiències dels ciutadans hi ha manco gent capaç de produir accions culturals. Si hi ha poques produccions pròpies, l’Ajuntament queda legitimat per omplir el buit amb la municipalització de la cultura, i es tanca el cercle amb un declivi de la vida cultural.


EL PROGRÉS QUE ES PERD
De les experiències culturals dels ciutadans broten les iniciatives que fan poble. Fixem-nos en algunes de les realitats que han servit durant dècades a Alaior i veurem que la majoria neixen dels ciutadans, no de l’Ajuntament, les volem perdre?:

La formació i la cultura musical deguda a Joventuts Musicals.

El Centre Cultural amb les diferents seccions.

Tant la Sala des Convent com la recuperació del claustre van ser una iniciativa de la ciutadania cultural local.

La reivindicació per a un nucli urbà històric recuperat, avui un gran valor del poble, va anar a remolc de les reivindicacions de ciutadans sensibilitzats per la cultura.

La restauració de Sta. Eulàlia per la Comissió de Patrimoni.

El centre BIT impulsat per ciutadans i col·lectius locals.

La Banda de Música sorgida també d’un col·lectiu de pares i mares.

La lluita per una escola pública ben digna, la divulgació sobre educació feta per les APIMA i les guarderies de les APIMA que van portar a l’escola infantil actual.

Aquesta revista, S’Ull de Sol, amb més de 30 anys de divulgació, recerca i esperit crític.

Les recerques, anàlisis i estudis i treball per la història, els camins, el patrimoni… del Centre d’Estudis Locals.

Les conferències, diàlegs i actes del Fòrum 3r Mil·lenni.

Les diferents exposicions de pintura i d’artesania promogudes pels pintors i artesans. Etc. etc. Les iniciatives del poble necessiten un mínim de saber, i el saber sorgeix de la dedicació dels ciutadans, i els ciutadans s’hi poden dedicar en la mesura que hi ha possibilitats d’interactuar amb les idees i el saber, és a dir, la cultura.

LA CRISI DE LES PERSONES
Totes les oportunitats perdudes perquè els grans i els petits del poble tenguin mitjans i possibilitats de produir cultura són perjudicis per tenir una ciutadania a l’altura de la tradició cultural d’Alaior i d’acord amb l’esdevenir que necessàriament haurà de ser de més capacitats culturals.

A mesura que la creació cultural no és autòctona, hi ha part de la implicació de famílies que no se sent motivada a participar-hi, un error, però una realitat que resta caliu i ambient imprescindibles per atreure més persones a la cultura.

Per un altre costat, podem constatar que bons creadors de cultura alaiorencs acaben treballant i col·laborant amb entitats d’altres municipis perquè les possibilitats d’aquí es tornen petites.


EL PERQUÈ
Avui la política, erròniament, ha abandonat el camp de la construcció ideològica amb el debat i el diàleg amb les pròpies bases de ciutadans. Primer va decantar els ciutadans i ara els cerca mitjançant l’electoralisme permanent. Per açò inunda els mitjans de comunicació i intenta controlar la informació al seu favor permanentment. Malmeten comunicació i informació amb mentides, difamacions, baralles, odi, propaganda i alienació.


Un cop la mala política ha saturat els mitjans de comunicació, ara cerca també que la cultura sigui un àmbit que els servesqui per ostentar i aconseguir poder. Molts polítics ni en són conscients, fan el que veuen o el que els manen, però açò no els eximeix de la inconsciència.

Hauria de ser a l’inrevés, la cultura hauria de parar els peus a aquesta embriaguesa i deliri populista. I només ho farà la cultura independent de les institucions.