Feines dalt s’era

Sahiwal L’exposició “Feines dalt s’era” va ser una de les primeres activitats que va emprendre el Centre d’Estudis Locals d’Alaior, poc temps després de la seva creació. Va romandre oberta a menorquins i visitants, al Centre de Cultura Sant Diego, durant els mesos d’estiu del 2001.

where can i buy neurontin Menorca és una petita illa que fins fa ben poc vivia de les feines del camp. El desenvolupament econòmic, arribat principalment de la mà del turisme, ha canviat molt la fisonomia de Menorca en pocs anys i ha anat acabant paulatinament amb els treballs tradicionals del camp.

Gràcies a “Feines dalt s’era” vam poder retrocedir en el temps i imaginar com era, no fa tant, la vida dels homes i les dones que vivien al camp, i més concretament durant els mesos d’estiu. L’exposició mostrava quines eren les feines que feia la gent del camp menorquí durant aquesta època, les eines que feien servir per dur-les a terme, els espais on es realitzaven, alguns costums… L’estiu era, en primer lloc, el temps de “segar, garbejar, batre i mesurar els cereals sembrats durant la tardor”. Era, però, també, el temps de la verema, de tallar rama, de recollir la mel…

L’exposició no hauria estat possible sense la col·laboració del senyor Gabriel Llambias. Les eines, carros i altres estris cedits de la seva col·lecció -un fenomenal fons etnològic recollit a base d’anys i dedicació-, acuradament exposats, van permetre recuperar un passat ple de vivències i d’emocions que va ser compartit per nombrosos visitants, i que segurament va ser especialment viscut pels nostres majors.

Ja a finals de l’estiu, tot just començat el curs escolar, la mostra va rebre la visita d’un bon nombre de grups d’escolars. Per a ells s’havia elaborat una unitat didàctica, per reforçar l’aprofitament acadèmic de la visita.

El projecte, d’altra banda, procurava a l’Ajuntament d’Alaior una oferta cultural diferent, innovadora durant els mesos d’estiu, un producte turístic nou, que havia d’incrementar el nombre de visitants al nostre poble.

El disseny de la mostra, la recollida de material, el muntatge de l’exposició van ser coordinats per Joan Pau Salort i Helena Sintes, i van comptar amb la col·laboració i l’assessorament, entre d’altres, de Miquel A. Limón.