QUÈ HA PASSAT A LA TROTXA 2 ?

És un altre dels serials dels darrers anys a Alaior, poc clar, complex, però que és i serà causa de molts d’efectes econòmics per a emprenedors, per a l’Ajuntament i per a la gent del poble en general.

La Trotxa 1 fa temps que va esgotar els solars. A la Trotxa 2 hi hauria possiblement entre 4 i 9 empreses radicades o en tràmits sense el retard en l’electrificació . Cada empresa cada any paga nòmines, paga impostos, compra a altres empreses i genera activitat directa i indirecta, açò multiplicat per successius anys són molts de beneficis generals. Cada empresa que marxa a un altre polígon és un conjunt d’oportunitats desaprofitades.

En els temes transcendents marquen el perfil d’un poble llest, els ciutadans hauríem de pressionar a temps i obtenir solucions més eficaces. Decantant els ciutadans dels temes importants se’ls converteix en inútils. Alguns partits tenen aquesta manera de fer paternalista, prefereixen amagar temes en què responsabilitats i omissions els podrien perjudicar electoralment. A canvi el poble perd la força de la gent.

No tenim espai per entrar en detalls. Ens centrarem en els aspectes determinants. Alguns documents claus haurien d’estar penjats del web l’Ajuntament, ben ordenats i aclarits.

Un primer document sobre l’electrificació és de novembre del 2002. Més de 18 anys. Veritablement és un cas terrible d’intervenir a destemps. La Trotxa 2 va néixer com a una iniciativa privada, incloïa un bon nombre d’empresaris i de propietaris particulars de sòl. L’Ajuntament no n’era impulsor.

La insuficiència de potència elèctrica va fer que s’optés primer per una connexió amb la subestació des Mercadal. Després per construir una subestació a Alaior. I finalment per tornar a la connexió amb es Mercadal. Mentre no hi hagués una de les dues solucions, GESA-Endesa no atorgaria comptadors definitius i les empreses no podrien tenir el final d’obra. N’havia concedit algun inicialment, però, tot i les súpliques, a partir d’un moment determinat la resposta era que no tenia potència suficient.

Les dues solucions són projectes cars. El 2007 l’acord del conveni era construir una subestació a Alaior. El 2008 esdevingué la crisi i va fer molt de mal a diferents inversors i impulsors de la Trotxa 2. Entre 2007 i 2015 van passar 8 anys sense que l’Ajuntament, fes res al respecte d’aquesta eina econòmica clau. El 2015 un altre conveni acordà que la solució seria la connexió amb es Mercadal, més barata.

En els dos convenis es demanava que hi hagués un subministrament provisional mentre no es dua a terme el projecte definitiu. La companyia acceptava el subministrament provisional, és a dir, tenia potència per fer-ho, però exigia que es concretés l’obra definitiva com a garantia. En ser un subministrament només amb comptadors provisionals, els tècnics de l’Ajuntament advertien que les obres no podrien obtenir el final d’obra i no podrien fer un ús legal i amb garanties de les instal·lacions. Açò va frenar tots els inversors.

Una gran part dels propietaris es van quedar sense finançament i el projecte definitiu costava d’emprendre. El 2013 la Junta de la Trotxa 2 demanava que el pressupost de l’Ajuntament incorporàs la part del finançament de l’electrificació que el 2007 s’havia aprovat que seria municipal, en aquest moment la implicació pública hauria estat substancial. La majoria de govern del PP no ho va acceptar. Els arguments eren que no podien crear el precedent de finançar una infraestructura que entenien que corresponia als particulars (veieu el retall annex). Van fer servir uns informes tècnics que assenyalaven que l’Ajuntament no tenia l’obligació de fer-ho, però també deien que era possible canviant alguns documents.

Acta del ple amb la intervenció del batlessa el 13/2/13, en què explica que el PP no volia participar del subministrament d’electricitat de la Trotxa 2.

Però la mateixa majoria del PP no feia servir la mateixa justícia, perquè després duia a terme les obres d’infraestructura del carrer de sa Mola sense cost real per als propietaris. I va emprendre el sanejament de l’Argentina per 1.172.000 € amb fons municipals i del Consell.

El 2015 s’aprovà un nou conveni amb la connexió amb es Mercadal però fins al 2019 no es va moure pràcticament res. Quatre anys més per reaccionar. L’Ajuntament mai no ha designat ni un regidor ni un empleat amb un pla de feina al respecte. La reacció del 2019 es basa en les mateixes condicions que ja existien el 2015, quatre anys perduts.

El 2018 la Junta de la Trotxa 2 tornà a reclamar davant l’Ajuntament la seva aportació. En canviar la solució de subestació pròpia a connexió amb es Mercadal, els tècnics informen que la solució era la que havia estat objecte de l’acord municipal del 2007 de participar en part del finançament. L’Ajuntament acorda aportar el 50% de 1.863.311 € (931.655 €). El PP ho ven ara com a una gran iniciativa pròpia.

Al final l’obra i el finançament de l’electrificació torna a la solució que s’havia aprovat el 2007 amb el govern d’esquerres, però s’han perdut molts d’anys.

Recentment i sense l’electrificació definitiva una empresa ha decidit instal·lar-s’hi. Ho aconsegueix amb una llicència d’obres provisionals amb una sèrie d’exigències exagerades que li permeten obtenir la llicència i l’electricitat de la xarxa. S’ha de comprometre a enderrocar l’obra si la llicència no es converteix en definitiva (amb l’execució de la connexió amb es Mercadal). També presenta una instal·lació parcial de generació pròpia d’electricitat. Una altra empresa no l’ha obtinguda perquè no ha volgut canviar de llicència ordinària a provisional.

Les normes jurídiques aplicades són bàsicament les mateixes: el Reglament de gestió urbanística de 1978. Segons els tècnics municipals, des del principi, hauria bastat que Endesa Distribució Elèctrica concedís comptadors definitius i la llicència seria la normal.

És evident que l’empresa elèctrica ha emprat la provisionalitat dels comptadors per pressionar que es portàs a terme el projecte de connexió o de subestació. De potència n’hi havia prou per a les poques indústries que s’hi haurien instal·lat, perquè Endesa no s’hi ha oposat mai amb caràcter de comptadors d’obres, però volia assegurar o la connexió o la subestació.

El projecte de connexió va ser aprovat pel Consell Insular perquè requeria d’una declaració d’interès general. Una altra tramitació llarga i difícil, que tampoc no ha tingut un tractament prioritari ja que ha necessitat més de tres anys.

La Conselleria d’Indústria del Govern de les Illes en mans del PSOE ha jugat un rol molt insuficient. S’ha aplegat a les decisions d’Endesa, podia haver exigit més cooperació de l’empresa elèctrica. També és cert que l’Ajuntament ha fet un trist paper al llarg d’aquests anys. Havia d’optar per assumir aquesta part de la urbanització de la Trotxa 2 (des d’aquesta revista i des del CEL així li ho vam demanar, sense obtenir ni resposta). Havia de liderar des del moment de les dificultats, comptant amb l’aportació econòmica corresponent dels particulars. Endesa i el Govern no podien tractar igual l’Ajuntament (que representa un poble) que una junta de propietaris. A més a més, l’Ajuntament podia avalar el projecte definitiu i proveir d’una solució d’urgència en cas de necessitat de potència mitjançant una instal·lació d’algun tipus de generador en reserva. Amb aquestes condicions: participació, aval municipal i generador d’urgència, Endesa hauria pogut concedir els comptadors definitius. Es tractava de substituir una part de la responsabilitat dels particulars, que l’Ajuntament assumís el risc de la provisionalitat davant Endesa i dels inversors. És el que va fer l’Ajuntament d’Aínsa-Sobrarbe (Aragó) per a un polígon d’uns 700 habitatges en una situació semblant.

Retall de premsa de Diario del Alto Aragón de dia 10-04-2009 en què s’explica que l’Ajuntament d’Aínsa-Sobrarbe (Aragó) aconsegueix el subministrament provisional d’electricitat a un polígon de 700 habitatges a canvi d’implicar-se en les obres, els habitatges es van poder fer amb totes les garanties jurídiques.

Res no era fàcil, ho sabem. Però l’Ajuntament del nostre poble fa anys que no està a l’altura. Hem sembrat una praxis de poble nefasta que impedeix tenir persones més capaces en el llocs i en els moments necessaris. I va per llarg, perquè té una cura de generacions. Sembrar falsedats i tractar les persones com a menors d’edat té un cost immens contra les comunitats intel·ligents.