GEOGRAFIA I PGOU

Stillwater

http://sarajohnson-art.co.uk/shop Fa uns 25 anys a Alaior vam viure una forta pressió per una ronda nord que havia d’anar de Sant Pere Nou a la rotonda de Son Bou. Segons gran part de la dreta i d’una part de l’esquerra semblava imprescindible. Es va arribar a convertir en una obsessió de la que semblava dependre quasi tot el futur del poble. L’invent derivava de voler implantar aquí solucions calcades de qualsevol lloc, sense mirar, ni estudiar, ni entendre allò que és singular de cada territori. El millor vestit pot caure de la pitjor manera en un cos que no li és propi, i qualsevol cos pot trobar el seu millor vestit a mida. Allò que recordam dels nostres viatges, dels llocs que visitam, és la seva singularitat, allò que és més propi i que no hem vist repetit enlloc. La manera d’adaptar les solucions a la personalitat de cada espai és com es creen els espais únics per intel·ligents.

Després de 25 anys, aquella obsessió s’ha demostrat infundada. Falsa. Si no hi haguessin posat seny, avui tindríem una bella torrentera inundada per un vial caríssim, desplaçat de les edificacions… Segurament els comerços que es van queixar que la desviació de la carretera havia restat demanda als negocis per haver extret la gent de pas del poble s’haurien ressentit d’aquesta altra desviació. Un atemptat paisatgístic, perillós per contra natura i una ruïna econòmica per cara i poc apropiada.

En un altre període també decisiu en la conformació de l’espai públic alaiorenc succeïa que el semàfor de Cala en Busquets influïa en milers de moments de la qüotidianeitat dels usuaris menorquins de pas per la carretera general i dels vesins del sud que havien de travessar aquell riu constant de vehicles per anar a escola, a comprar o senzillament a fer poble en la part majoritària del nucli. L’AV de Cala en Busquets va mantenir una lluita encomiable fins aconseguir superar la muralla. Avui l’antiga carretera és una de les vies més fonamentals del poble, una de les eines intel·ligents que canalitza els fluxos entre les diferents necessitats i possibilitats, entre demandes i ofertes del poble. És prou ample però també pacífica per als 9.000 hab. Una via que ha de servir d’eix des del qual acabar la xarxa de carrers que són els que haurien d’ajuntar el nord amb el sud. Ja he sentit a parlar de fer-ne una mena de bulevard francès menystenint que és un eixample de cases de trast humils però ben nostres. Ai! sempre la ufana de copiar que ens fa vulgars.

El PP en el seu dia va decidir ubicar el centre de salut nou en el punt més excèntric del poble, només per tossuderia de no voler acceptar altres propostes. Va sacrificar la reserva escolar de Cala en Busquets, on hi havia els metres suficients per al futur escolar. Però el pitjor d’aquella decisió és que ha acabat condicionant altres decisions encara més dolentes. Darrerament el govern municipal ha decidit que el geriàtric futur i el centre de dia, també seran al límit sud. Com si així fonamentàs la decisió del centre de salut. Que els nostres vellets benvolguts hagin de ser allà tant lluny dels seus records i dels atractius del centre em sembla lamentable. Si comparam la inclusió del geriàtric des Ramal amb aquest projecte futur és que no puc perdonar aquesta irresponsabilitat de les nostres autoritats. La part emblemàtica del nucli que volem per a turistes i actes principals com a poble no la volem per als majors impedits d’autonomia. Els aparcaments en ple centre són més importants que les necessitats d’entorn dels majors. Cala en Busquets havia de ser una zona de serveis joves a mesura que es connectaven les trames de carrers. Zona d’escoles, habitatge, piscina…

Ara es precipita una zona de serveis a l’extrem més distant de la majoria de la població i es genera un problema de mobilitat afegit perquè no hi ha una xarxa de carrers suficient per anar-hi. Tot passa pel semàfor de Cala en Busquets.

D’aquí tanta ufana en el PGOU per una ronda sud, que entenc i em sembla bé però no com a prioritat, perquè és massa distant i perquè serà caríssima en una època de crisi i reconversió econòmica. La connexió nord-sud hauria de venir per la urbanització de la zona de sa Teulera i de la zona dels pluvials entre es Banyer i el carrer de Ferreries.

A la universitat estudiàvem geografia de la percepció per tal d’evitar de confondre les decisions sobre el territori que deriven de percepcions subjectives d’unes poques persones dels criteris més racionals per més comuns i més analitzats. Se suposa que un PGOU és prou decisiu perquè tengui més de geografia que de partidisme oportunista.

El nostre estimat poble es mereix una mirada acurada, realista, pràctica i d’acord amb la seva singularitat, que superi percepcions electoralistes de partit i criteris personalistes. Ens hi jugam l’espai pensat per fer-nos millors.