Un dels canvis més substancials dels propers anys serà l’envelliment de la població fins a nivells que barataran molt la societat. Passarem de 282 persones majors de 80 anys, l’any 1998, quan va començar a funcionar el geriàtric d’Alaior, a unes 700 (692 hab.) com a mínim el 2039. Açò aplicant els ritmes d’envelliment actuals i sense tenir en compte els avenços mèdics que encara puguin incrementar aquest fenomen els propers anys. No oblidem que l’allargament de la vida és un dels camps en contínua recerca de la medicina. Si observam com ha evolucionat la composició de grups d’edat de 45 fi ns a més de 85, des de 1998, veurem que hi havia 2.566 persones en total aquell any. El 2019 els mateixos grups d’edat inclouen 4.235 persones. En 21 anys s’hi han afegit 1.669 persones. Aquesta tendència és la que farà que l’any 2039 el nombre de majors de 80 anys sigui d’entorn de 700 persones. L’índex d’envelliment, que és la relació entre els majors de 64 i els menors de 16, va augmentant en la mesura que disminueixen els menors per l’estancament de la natalitat i que augmenten els majors per l’envelliment. Per cada menor de 16 anys hi ha 1,05 majors de 64.També augmenta l’índex de dependència que és la suma dels majors de 64 i dels menors de 16 dividida entre la població de 16 a 64, que és la que està en edat de produir.
Expressat d’una manera senzilla seria que cada persona en edat de produir ho ha de fer per ell i mitja més (0,49) el 2019, pels majors i menors que en depenen. L’evolució des de 1998 de tots aquests indicadors ha augmentat, més o menys, per igual en la resta de municipis de l’illa. La composició diferent de la població provoca que la realitat barati en diferents àmbits. Està clar que l’organització per atendre aquest col·lectiu de majors de 80 anys requerirà de serveis que hauran de ser com a mínim el doble dels actuals, quant a geriatria i atenció domiciliària. Seria convenient tenir-ho en compte per avançar-se en habitatges, adaptats, crear apartaments de cohabitatge de persones majors i preparar els professionals que hauran d’assistir les persones dependents. Però no només açò. Hem de tenir en compte que la tendència de la natalitat també és molt a la baixa. A més a més, els propers anys augmentaran els anys d’escolarització obligatòria i funcional perquè la complexitat del món requerirà més anys de formació. Per tant, la dependència dels habitants majors i joves no productius sobre els grups de 16-64 anys actius laboralment seguirà augmentant. Un factor determinant per assegurar el benestar serà que augmenti la capacitat de generar riquesa de la població activa, el que es denomina productivitat. La població activa ha de ser capaç de generar prou riquesa per pagar els impostos, que són els recursos públics que serveixen per als grups d’edat dependents (menors en formació i majors jubilats). Açò succeeix si guanyen salaris sufi cients i si el capital invertit per les empreses té prou benefi cis. Però malament rai si els treballadors guanyen poc i si el capital s’acumula en poques mans capaces d’extreure les rendes de l’economia local. El turisme en aquests moments paga salaris baixos. I la majoria dels benefi cis hotelers estan en mans de capitals forans. El municipi té la necessitat de treballar per una demografi a que recuperi nivells més alts de població jove, amb polítiques natalistes, com abaratir l’habitatge i la gratuïtat de l’atenció a la infància. També per apostar decisivament per sectors econòmics diferents del turisme de vorera. I també per aplicar tot tipus d’intervencions socials que fomentin la redistribució dels recursos econòmics. Si augmenta l’índex de dependència i no augmenta l’aportació de riquesa dels grups de població activa, el nivell de vida baixarà en general. El major nombre de persones majors no actives laboralment hauria de convertir-se en una oportunitat de cooperació altruista en benefi ci de la societat alaiorenca. Perquè açò sigui així s’han de crear estructures perquè la iniciativa del voluntariat de majors tengui rendiments clars i transcendentals.
