ELS INGRESSOS DE LES PERSONES, LA CLAU DE L’ECONOMIA DE LA PANDÈMIA
Anselm Barber Luz (Centre d’Estudis Locals d’Alaior)
Foto: Manolo Barro.
Encara que sigui de manera humil el moment ens reclama de fer algunes aportacions que ens semblen útils respecte de l’economia de la post pandèmia.
Els doblers han de tornar a circular i s’han d’injectar tots aquells que han desaparegut arran del confinament. El motor necessita l’estàrter perquè la xispa arranqui el consum, la despesa, els negocis, les inversions, les contractacions, els salaris i recuperar així la salvaguarda de les condicions amb un mínim de benestar general. No necessitam ara doblers aturats en estalvis, en administracions que no gastin o fuita de capitals cap a altres llocs.
Les mesures que enunciarem més avall ens semblen útils i pràctiques, en una conjuntura que necessita d’aquesta liquiditat per recuperar ràpidament el màxim de múscul econòmic i de possibilitats.
La innovació, la creativitat, sempre són imprescindibles però, en un moment sense precedents, són encara més necessàries.
Mesures
Totes les persones han de comptar amb una renda mínima perquè puguin continuar comprant un mínim de benestar i siguin una demanda de les empreses que volem que aguantin. El percentatge de funcionaris, de pensionistes i de treballadors amb feina garantida en empreses ben vives inclús ara redueixen el nombre de persones que l’haurien de rebre. Hi ha diferents maneres de fer arribar aquesta renda mínima a qui ho necessiti, es poden combinar o simplificar, és igual.
1-Demanar al Govern central a acceptar la proposta de renda mínima personal feta des de diferents institucions i col·lectius d’experts.
2-Ajornar el cobrament de tots els impostos fins al màxim possible, especialment a les persones i empreses amb més necessitats.
3-Derogar l’obligació que tenen els ajuntaments de prioritzar la devolució de deute als bancs. I poder fer ús d’aquests fons i de tots els altres, propis i de préstecs, per activar l’economia.
4-Desburocratitzar. Tot el temps i l’energia dedicades a la burocràcia representen milers d’euros, no ens ho podem permetre ara. Simplificar i eliminar tots els tràmits burocràtics possibles. Substituir-los per declaracions de responsabilitat personal i per comprovacions de legalitat en el futur, quan l’economia ho permeti. No s’eliminarien els requisits imprescindibles, simplement es desplaçarien en el temps. Cadascú haurà de respondre igualment de qualsevol abús indegut.
5-Redistribuir els treballadors públics cap a funcions necessàries i noves mentre duri la crisi.
6-Desmunicipalitzar temporalment la gestió de totes les funcions possibles per tal d’agilitzar la intervenció i que arribi més ràpid entre la gent. Mitjançant que gran part ho assumesquin empreses, col·legis professionals i col·lectius locals. D’aquesta manera s’afegeix molta ocupació i circulació dels doblers entre la població. Si ho han de fer les administracions, es col·lapsaran, no es redistribuiran a hora i la feina serà bastant inútil. Es podria emprar la signatura de contractes menors i de convenis que permetessin que fossin els agents més dinàmics els que s’encarreguessin de fer recircular aquests recursos.
7-Posar en funcionament targetes de consum local i editar bonus de compra en comerços locals. Les administracions poden fer una part important dels seus pagaments: a entitats, a proveïdors, a persones necessitades, amb aquests bonus. Concedir primes a qui voluntàriament barati euros per aquests bonus. El consum en l’economia de proximitat multiplica per 3,5-4 vegades la repercussió en la comunitat local.
8-No invertir en obres que no tenguin transcendència immediata en la repercussió en l’economia de la ciutadania. Tota la part de les obres que va a materials comprats de fora són recursos que es congelen i tenen poca utilitat ara. Les inversions han de prioritzar serveis i obres amb molt de valor afegit de feina de persones, no de materials. Està clar que les obres donen ocupació, però s’ha de filar prim en el tipus d’obres públiques que s’aprovin i en la forma, perquè la repercussió de l’ocupació sigui màxima.
9-Abaratir habitatge. Una de les despeses constants de les famílies cada mes és l’habitatge. Més enllà del que acordi el Govern central en aquest aspecte sobre hipoteques i preus de lloguer, les administracions locals han de fer el que puguin perquè les persones en pitjor situació tenguin ajudes afegides. Avalar els lloguers en casos necessaris davant els propietaris fins a un moment millor serviria per prorrogar sense desemborsar.
10-Caps de setmana llargs i vacances de turisme de proximitat. Muntar una oferta amb establiments de turisme i amb restaurants perquè, en caps de setmana llargs i en vacances d’estiu, les persones de Menorca es convertesquin en famílies clients d’aquests establiments. Els preus haurien de ser mínims perquè sigui una oportunitat única per a prou clients. Estades de vacances, de gastronomia i d’activitats recreatives i musicals, a preus mínims, que facin pels costos de tenir els establiments oberts. Els grups musicals i els monitors de les activitats recreatives serien altres beneficiats de la recirculació dinerària.
11-Fomentar nous serveis a les persones per afegir nínxols d’activitat a les empreses i professionals. La major part dels doblers han d’anar a persones que alhora gastin en altres serveis que també executin altres persones. Exemple de serveis nous:
- Connexió telemàtica de màxima qualitat a totes les llars.
- Augmentar la matrícula de fillets a les l’escoletes (exempció quasi total de quotes).
- Auditories energètiques gratuïtes de totes les llars que vulguin, amb recomanacions de millores petites i mitjanes amb despeses en materials rebaixats per l’acord amb els comerços distribuïdors.
- Foment i assessorament gratuït de la producció elèctrica fotovoltaica en cases i negocis.
- Tot tipus d’actes culturals, musicals, escolars, encara que siguin a distància. Totes aquestes activitats són de valor afegit de persones i tenen una repercussió en ocupació immediata.
- Ajudes i assessorament a l’ensenyament i a la culturització particularitzats. Atendre l’escletxa entre ambients familiars estimulants culturalment i els ambients familiars sense recursos ni experiències culturals. Una mena de consultors familiars en educació i cultura. I classes telemàtiques de cultura, idiomes, cultura popular, reforços escolars…
- Augmentar les funcions dels serveis socials atenent demandes no ateses fins ara per a la dependència i la segregació social.
- Campanyes de conscienciació pel producte local. Ajudes a l’assessorament, la inversió, la producció, la distribució i el consum.
- Reciclatge professional i ocupacional amb ajudes als assistents.
12-Crear comissions locals d’experts per al renaixement de l’economia.
13-Cogestió de l’administració amb la societat civil de totes les mesures que s’aprovin. Amb la crisi del 2008 i amb la pandèmia actual s’ha demostrat que l’energia i la capacitat no és especialment a les institucions, sinó en la gent organitzada, empreses, col·lectius i professionals, aprofitem-ho.
Aquests dies haureu observat que la densitat de clients a les botigues de queviures d’Alaior ha augmentat molt. La limitació dels desplaçaments ha retornat a les botigues del poble la meitat dels consumidors que habitualment acudien a Maó a comprar. Hem pogut constatar el potencial d’un consum que normalment s’extreu de l’economia local, empobrint-la. Hem comprovat el que podria ser normal però que no ho és, sense que l’Ajuntament ni la societat local hagin estat capaços de reaccionar. És una llàstima perquè es tracta de molts milions i milions d’€ cada any que són extrets dels circuits que beneficiarien la vida local .
Alaior, abril de l’any de la pandèmia.
