RECURS DEL CEL PER A UNA ALTRA UBICACIÓ DEL CENTRE DE SALUT

Aquest és el recurs que ha presentat el CEL per revisar la decisió municipal d’ubicar el centre de salut nou en l’extraradi, en el límit del sòl urbà del poble. Donam a conèixer aquesta iniciativa per tal d’afavorir que pugui ser tractada en el ple municipal, perquè el que és normal és que aquestes iniciatives  siguin retingudes en qualque calaix de qualcú fins que ja sigui tard i l’efecte del recurs sigui inútil.

 

AJUNTAMENT D’ALAIOR

 

Assumpte: Recurs  contra l’aprovació

de ple de dia 20 de juny i en favor d’un acord

amb més garanties sobre el futur centre de salut d’Alaior

 

El Centre d’Estudis Locals d’Alaior presenta aquest recurs d’acord amb la Llei de bases de règim local de les Illes Balears davant el mateix òrgan, el ple, que va fer l’aprovació en qüestió. El ple va aprovar cedir a l’IB-salut el solar municipal del costat de l’escola Mestre Duran per a fer-hi un centre de salut nou.

La nostra intenció és presentar els següents arguments que ens fan pensar que la decisió presa no ho va ser amb totes les garanties que la població es mereix al respecte d’aquest tema. Pensam, al mateix temps, que es van ignorar condicionants que creiem que s’haurien de tenir en compte. Consideram convenient que la decisió sigui revisada i que, en tot cas, tothom sàpiga quina és la responsabilitat exacte i l’abast social de l’aprovació.

a) Les decisions de les administracions públiques han de garantir un mínim de correspondència amb el món de la ciència i de les diferents disciplines socials. En la ubicació d’un servei públic bàsic com un centre de salut, hi tenen molt a dir l’urbanisme , la geografia urbana i la sociologia. Sabem que no hi ha cap norma que reguli expressament que aquestes disciplines siguin consultades forçosament. Però també és cert que la intervenció d’aquestes disciplines en els equips tècnics redactors dels planejaments ens indica de la seva utilitat i conveniència. En el cas excepcional d’aquesta proposta d’ubicació del centre de salut, fora de tota previsió en el planejament, s’ha desconsiderat tot el que aquestes disciplines haurien pogut aportar per il·lustrar la decisió política. Entenem així que els informes mínims havien de tenir en compte, si més no, aspectes fonamentals d’avui en dia respecte de la mobilitat i de l’urbanisme modern quant a mantenir serveis en els nuclis per rendibilitzar les densitats d’habitatges que s’hi donen. D’igual manera que aquests informes comenten aspectes d’un altre caire que tampoc són estrictament de compliment de paràmetres urbanístics.

1500038359_592084_1500038460_noticia_normal

No hem d’oblidar que avui la problemàtica transversal en totes les ciències i disciplines del saber és el canvi climàtic i que des de tots els àmbits hauríem d’estar amatents a fer que les nostres decisions contribuesquin a la reducció de les emissions de CO2. També des de les decisions municipals que tindran conseqüències per als futurs 30-50 anys.

L’aprovada mai serà una ubicació cèntrica, ni amb els màxims creixements del futur, tota la vida serà excèntrica per ser en el límit sud del perímetre urbà possible. Els usuaris del centre de salut són forçosos, no es tracta d’una  elecció. Té usuaris tots els dies de l’any. La majoria gent major. Alguns d’ells molts cops han de repetir dies successius. Aquesta ubicació tan excèntrica obligarà al desplaçament amb vehicle a quasi tot el poble. Només els habitants de la barriada de Cala en Busquets i una part de l’entorn de l’antiga Carretera General se situen en el radi de 500 metres. No arriben ni a 1.000 usuaris dels 9.097 habitants.

Els desplaçaments motoritzats, només d’una part, d’uns 60 usuaris diaris al llarg de 50 anys suposaran centenars de milers d’euros (possiblement entre 1i 2 milions d’€) i més efecte hivernacle. Despesa que el nostre ajuntament transfereix a les butxaques dels particulars. No ho pagarà l’ajuntament, ho pagarem els ciutadans i el clima.

Una part del creixement urbanístic cap al sud serà proper a un centre de salut allà. Però el ritme de creixement urbà dels 50 anys darrers i l’evolució demogràfica indiquen que en el temps d’amortització del centre de salut nou, com a molt, podríem passar als 2.000 usuaris propers, en la hipòtesi més optimista. Després de 50 anys encara hi hauria més de 6.000 habitants perjudicats.

b) Aquestes decisions polítiques sense contrastar xoquen amb tot el sistema de garanties que avui en dia se li exigeix a l’administració. Tot es contrasta amb la ciència i la tècnica per mitjà dels informes i debats públics. En les ubicacions dels equipaments, el procediment s’avala amb la inclusió en els plans urbanístics, que obliguen a la intervenció de diferents especialitats científiques i a diferents exposicions i audiències públiques. Però en aquest cas, a Alaior, serà una decisió presa amb l’únic criteri d’un equip de govern. Per açò, encara que sigui per la via d’aquest recurs, ens sembla important que la participació ciutadana pugui fer algunes objeccions que segurament s’haurien fet en cas de ser un tràmit de PGOU, per mitjà de les audiències i exposicions públiques i els períodes d’al·legacions.

c) Emprarem una reserva de sòl per a equipaments escolars que haurem d’adquirir en un altre lloc. Per l’exposat més amunt i per la necessitat de substituir aquesta reserva escolar, els arguments econòmics tampoc són clars.

d) Estava previst que les parcel·les sobrants al costat de l’escola Mestre Durán serien per als següents equipaments escolars que s’hagin de fer al poble. Alhora s’hi afegia una gran zona d’aparcament, sempre escàs en els carrers de Ferreries i es Mercadal. Si ara el centre de salut ocupa el costat de l’escola, què passarà quan la llei d’educació allargui l’escolarització obligatòria fins als 18 anys, com a gran part de països europeus, i l’institut (justet d’espai ara) sigui insuficient per acollir més batxillers i noves formacions professionals? On té l’Ajuntament una altra superfície suficient per a un centre educatiu? Serà difícil trobar una superfície prou gran, en zona urbana, i que no depengui de creixements a molt llarg termini, del tot descompassats amb les previsions socials a mitjan termini. Renunciam així que sigui al costat d’una zona escolar ja existent, incipient, amb la qual sumar els efectes i els serveis. Tindrem llavors una escola Mestre Durán per un costat i un 2n institut en una altra zona?

e) La Llei de bases de règim local obliga a informes de secretaria per escrit en casos substancials. Entenem que és una formalitat garantista important. En el cas que ens ocupa no hi va haver més que un informe oral, improvisat arran del mateix debat del ple, amb l’advertiment de la secretària que no era la millor manera de fer-ho.

Estam tractant de:

– Un servei bàsic general per a tota la població.

– De la cessió d’una propietat municipal per a molts anys.

– D’un solar expropiat per a un altre ús i en litigi als tribunals per desacord de l’antiga propietat. D’una cessió  amb un ús diferent que podria repercutir amb una major litigi i amb una repercussió econòmica per al consistori.

– Sense descartar interrupcions en la tramitació del projecte i de l’obra per demandes davant el tribunal, la qual cosa congelaria l’eficàcia dels recursos públics que s’hi destinessin.

– Els dos informes que va fer l’Ajuntament al respecte, cap del dos, tot i exposar que es tracta d’una parcel·la expropiada, tenen en compte res de la legislació sobre la reversió en les expropiacions.

La pregunta és: Acceptaria l’Ajuntament fer una inversió de milions sobre una parcel·la expropiada contra la voluntat de la propietat, que a més a més té un judici obert? Quin tipus d’ajuntament seria si posàs en joc milions, conflictes i l’ajornament d’una obra necessària ?

Podria succeir que l’IB-salut no accepti fàcilment aquest solar. No es poden arriscar els recursos dels contribuents. Per la qual cosa, també el factor temps que es vol resoldre amb aquesta proposta d’ubicació acabaria girant-se en contra.

Per tot açò creiem imprescindible abundar en les conseqüències de l’acord pel que fa als drets de reversió en la Llei d’expropiació forçosa i a totes les altres consideracions aquí exposades.

Demanam que es revisi la decisió presa al respecte en el ple de dia 20 de juny de 2018, i que es faci d’acord a consideracions més amples i suficients.

Alaior 27 de juny de 2018

pel Centre d’Estudis Locals d’Alaior ( Fòrum 3r Mil·lenni)

El coordinador, Anselm Barber Luz