EL CENTRE DE SALUT EN EL LÍMIT SUD DEL POBLE.

EL CENTRE DE SALUT EN EL LÍMIT SUD DEL POBLE.

La darrera proposta del Govern municipal per ubicar el centre de salut és un solar municipal al costat de l’escola Mestre Duran, al costat mateix del camí de sa Beguda, límit sud del poble. Més enllà entraria en fricció amb la carretera general. Per tant, mai serà una ubicació cèntrica, ni amb els màxims creixements del futur, tota la vida serà excèntrica.

Els usuaris del centre de salut són forçosos, no es tracta d’una  elecció. Té usuaris tots els dies de l’any. La majoria gent major. Alguns d’ells molts cops han de repetir dies successius. Aquesta ubicació tan excèntrica obligarà al desplaçament amb vehicle a quasi tot el poble. Només els habitants de la barriada de Cala en Busquets i una part de l’entorn de l’antiga Carretera General se situen en el radi de 500 metres. No arriben ni a 1.000 usuaris dels 9.097 habitants.

Els desplaçaments motoritzats d’uns 60 usuaris diaris al llarg de 50 anys suposaran centenars de milers d’euros (possiblement entre 1i 2 milions d’€) i més efecte hivernacle. Despesa que el nostre ajuntament transfereix a les butxaques dels particulars per no voler adquirir un solar més cèntric. No ho pagarà l’ajuntament, ho pagarem els ciutadans i el clima.

Una part del creixement urbanístic cap al sud serà proper a un centre de salut allà. Però el ritme de creixement urbà dels 50 anys darrers i l’evolució demogràfica indiquen que en el temps d’amortització del centre de salut nou, com a molt,  podríem passar als 2.000 usuaris propers, en la hipòtesi més optimista. Després de 50 anys encara hi hauria més de 7.000 habitants  perjudicats.

Aquestes decisions polítiques sense contrastar xoquen amb tot el sistema de garanties que avui en dia se li exigeix a l’administració. Tot es contrasta amb la ciència i la tècnica per mitjà dels informes i debats públics. En les ubicacions dels equipaments, el procediment s’avala amb la inclusió en els plans urbanístics, que obliguen a la intervenció de diferents especialitats científiques i a diferents exposicions i audiències públiques. Però en aquest cas, a Alaior, estam sense un pla, i serà una decisió presa amb l’únic criteri d’un equip de govern més o menys inspirat ( amb un regidor d’urbanisme experimentat però que va dimitir i una batlesa que és més enllà, en la campanya insular del PP, que aquí). Emprarem una reserva de sòl per a equipaments escolars que haurem d’adquirir en un altre lloc. Ens exposam que la decisió sigui  immadura  i d’efectes poc convenients per a l’interès general. No coneixem d’arguments que ho avalin, perquè l’econòmic és fals com es dedueix del que ja hem exposat.

ubicació c. salut Cala en Busquets

( A la imatge, l’estrella indica la ubicació excèntrica proposada pel govern municipal).

La geografia urbana explica que ubicar equipaments té molta transcendència en la qualitat de vida, la cohesió social  i el bon funcionament de la ciutat. Per açò aquestes decisions avui en dia s’han d’analitzar i han de ser participades per evitar mals majors.

El centre de salut al costat del camí de sa Beguda afegiria qualitat a la barriada de Cala en Busquets, però n’hi llevaria alhora. Quan ningú apostava per la barriada de Cala en Busquets per fer-hi l’escola Mestre Duran, el CEL va defensar que era una oportunitat d’or. Una barriada, que era un polígon d’indústries blanques sense cap sentit, tenia una oportunitat. Record una reunió a la Sala d’Activitats Ciutadanes en què es volia decidir ubicar una piscina a l’actual camp de futbol-7, el CEL defensà tant com va poder, quasi tot sol, que la ubicació recomanable era Cala en Busquets, perquè afegia allà i no restava a la zona del Poli. Llavors confrontàvem les nostres opinions amb el govern d’esquerres i l’oposició de dretes, i ara és a l’inrevés. Sí a la dotació d’equipaments a la zona de Cala en Busquets, i tant. Personalment hi hem criat els nostres fills i hem lluitat per tot el que s’ha avançat en aquella zona.

Estava previst que les parcel·les sobrants que el govern d’esquerres va adquirir al costat de l’escola Mestre Durán serien per als següents equipaments escolars que s’hagin de fer al poble. El Pla de 2006 ubicava a prop altres equipaments que podien ser per a un teatre o per a una zona esportiva. Alhora hi afegia una gran zona d’aparcament, sempre escàs en els carrers de Ferreries i es Mercadal. Si ara el centre de salut ocupa  el costat de l’escola,  què passarà quan la llei d’educació allargui l’escolarització obligatòria fins als 18 anys, com a gran part de països europeus, i l’institut (justet d’espai ara) sigui insuficient per acollir més batxillers i noves formacions professionals? On té l’Ajuntament una altra superfície suficient per a un centre educatiu? Tornarem  a enviar els joves fora del poble. Després sorgirà un altre ajuntament improvisador, com aquest, per  allunyar de Cala en Busquets aquests nous centres escolars.

Els equipaments escolars de Cala en Busquets dels quals he parlat no obliguen a desplaçaments motoritzats de tota la població i igualment afegeixen qualitat, molta, a la barriada, però alhora no perjudiquen a la resta de zones del poble. Els serveis únics i obligats han de ser el màxim de cèntrics, la resta s’han d’ubicar més lliurament afavorint totes les barriades.

Demanam que la ubicació del centre de salut al camí de sa Beguda s’argumenti, s’informi i compti amb prou avals abans de cometre una errada doble per anys, en contra dels usuaris de la salut i en contra del futur educatiu del sud del poble i d’Alaior en general. No és bo que aquestes decisions emanin de criteris tan reduïts, de polítics aïllats en estratègies curtplacistes, tots mereixem que aquestes decisions siguin ben pesades.

Anselm Barber Luz

Centre d’Estudis Locals d’Alaior

(www.centreestudisalaior.org)