CENTRE DE SALUT, ENFOQUEM-HO BÉ.

CENTRE DE SALUT, ENFOQUEM-HO BÉ.

La inversió amb doblers públics per compensar les mancances que corresponien als promotors i als inversors privats de l’Argentina superarà els 1’1 M€ del clavegueram d’ara. El govern municipal d’Alaior té doblers per a açò. Però no vol comprar la Salle antiga per al centre de salut, un esplèndid solar de 2.216 m2 amb un edifici gran aprofitable, cèntric, amb aparcament, i per un preu semblant de doblers.

La inversió en un lloc i no en l’altre, i els saldos milionaris  de pressuposts amb ingressos immensos i amb poca inversió, ens indiquen que el motiu no és econòmic. No oblidem que és un solar qualificat com a equipament pels diferents PGOU i estratègicament situat en un nucli que està esgotat en espais disponibles, una oportunitat única. Tampoc oblidem que la Parròquia, propietària del solar, es vol comprometre a reinvertir cèntim per cèntim tota la venda en patrimoni local al servei del poble d’Alaior ( no és el cas d’altres inversions públiques amb més beneficis privats). Des de fa més de 10 anys el poble empra aquell solar com a aparcament, seu de la policia local i altres usos generals. Només recentment ha començat a pagar-se un lloguer  de 1.080 €/mes. La generositat d’uns contrasta amb la raresa dels altres. I si la Parròquia no fos tan altruista?

Adquirir equipaments estratègics que aporten progrés al poble és fer política de la bona. Vegem els orígens d’alguns dels equipaments que constitueixen part de la qualitat de vida dels alaiorencs:

  • Institut i pavelló adjunt. Compra municipal del solar.
  • Can Salort seu de la universitat. Compra municipal de dos immobles successivament,  l’original i l’ampliació.
  • Escola Mestre Duran i solars dels costats. Expropiació.
  • Centre Cívic de Santa Rita. Compra municipal d’un immoble.
  • Zona industrial ampliada a l’oest de la Trotxa 1. Reconversió d’una compra municipal per a un policultural.
  • Zona des Cós per a Hípica i pista d’automodelisme. Lloguer municipal amb opció de compra.
  • Aparcaments del carrer de Ciutadella. Compra municipal d’un solar.
  • Aparcament de sa Teulera. Lloguer municipal.

I podríem seguir fins molt més enrere. La història de l’urbanisme d’Alaior deixa clar que són les adquisicions municipals d’immobles les que han fet possible una dotació d’equipaments prou interessant. N’hi ha de tot tipus. Costa entendre la negativa actual del govern municipal a adquirir la Salle antiga, que tindria beneficis de molt de tipus.

Sale antiga.web

Fa uns anys va succeir que el poble volia comprar el Cine Espanya ( 54 Mptes.), un equipament cultural singular en el conjunt de Menorca. Hi havia sectors conservadors que hi estaven clarament a favor. Però es va imposar la visió d’una minoria de la dreta local, l’excusa que va donar el govern municipal va ser el preu. Tothom ha sabut posteriorment que el cost i les condicions eren perfectament assumibles. De fet, poc després l’Ajuntament va comprar l’edifici de Can Salort ( 89,5 Mptes.)  més car i sense tenir decidit llavors per a què el comprava. La mentida i la manca d’intel·ligència comunitària supeditada als interessos d’una minoria van suposar una pèrdua per a Alaior.

El bloqueig actual a acceptar la Salle antiga com a seu del futur centre de salut peca del mateix. Basta que sigui l’oposició qui hagi proposat la solució i que es tracti d’un solar que algunes famílies de la dreta consideren que mai havia de ser de la Parròquia, sinó de l’Antiga Associació de Pares de Família de la Salle, per aixecar murs irracionals i les manies de sempre.

L’electoralisme, que tant cost té per al país, ens vol fer creure que, un cop més, és un conflicte de polititzar les normes entre administracions de diferent color. No ho és. Es tracta d’una realitat molt més dura, lluny de la política bona. Respecte de la part burocràtica, comentar que si els governs han de valer-se de decrets d’excepcionalitat per fugir de l’aplicació de les seves lleis generals, pot ser han de plantejar-se si les lleis estan ben fetes, perquè motius per apel·lar a l’excepcionalitat, la nostra classe política en trobarà sempre. Lleis, poques i bones, i administrades amb saviesa.

Però no ens oblidem encara d’una altra qüestió major, ocupar una zona verda i un gran aparcament que s’hauran de construir en un altre lloc perjudicarà el carrer de ses Escoles, són molts els vesins que els necessiten. La dreta no ho volia de cap manera i havia estat molt contrària a ubicar-hi el centre de salut. Ara que l’alternativa és la Salle antiga sembla que no importa tot allò que ells també criticaven.

I a més a més suposaria tenir el solar de la Salle antiga sense sumar tot el que podria. Són moltes pèrdues per pocs guanys.

Anselm Barber Luz ( Centre d’Estudis Locals d’Alaior)