PRODUIR ENERGIA COM A REVOLSIU MENORQUÍ.
Tenim el recurs aquí, no necessitam importar-lo, és infinit. No faria falta exportar la producció, el mercat insular assegura la demanda. Ajudaria que l’energia elèctrica derivada de combustibles fòssils, ara subvencionada a Menorca ( per allò de tenir el mateix preu peninsular) no jugués amb aquest avantatge. I manco per les emissions de CO2, que tard o d’hora es penalitzaran perquè són una rèmora que necessita de la transició energètica. Produir a les Illes un Mwh costa de mitjana 141 € (87 € a Mallorca i Menorca) mentre que a la Península costa 51 €. El sobrecost anual (subvenció) de produir amb combustibles fòssils a les Illes és de 503 M€. Les previsions són que el preu del Mwh renovable amb incentius produït a Menorca sigui de 76 €.
Cada any els menorquins pagam 272 M€ en energia. Pràcticament tot aquest dineral surt de l’illa ( i molt també d’Espanya). Són molts milions, 2’5 vegades els pressuposts anuals de tots els ajuntaments. Si aconseguíssim retenir-los en part, seria com si injectàssim en l’economia local la despesa pública de 28 ajuntaments. La repercussió d’aquests milions en l’economia de proximitat s’hauria de multiplicar per 3’5-4’5 vegades. Sens dubte un gran revulsiu per a la diversificació. Un avanç en sostenibilitat i un compromís exemplar amb el clima. Però també una immensa oportunitat per a professionals joves de l’enginyeria, la gestió, la mecànica, una àncora per al capital humà que ara exportam a tones.
El que van fer a la illa danesa de Samso. Perquè els efectes siguin el màxim de compartits i beneficiïn els menorquins, l’exemple a seguir és Samso. La reconversió no ha de ser un negoci d’empreses i inversions externes, sinó locals. El govern danès i l’ajuntament de l’illa van liderar el procés que va portar a participar del negoci a empresaris locals i a cooperatives de petits inversors. Cooperació público-privada perquè no s’apoderin del benefici empreses que l’extreguin de l’illa. La part pública va servir d’estímul, de garantia, per engrescar uns ciutadans que tot d’una eren contraris, però que ara són els més satisfets i orgullosos. Samso és més petita i menys poblada, però va servir de camp de proves d’experiències més ambicioses, que ara arranquen en altres llocs.
Barcelona energia (Ajuntament de Barcelona). Nova iniciativa de l’ajuntament català, que ha muntat una empresa productora i comercialitzadora d’energia oberta als generadors i consumidors particulars, perquè participin en un concepte horitzontal de producció i consum elèctric sostenible i per la cohesió social. No per beneficiar els jerarques de les elèctriques. El món gira a pesar dels qui prohibirien que el sol surti per a tothom. Hi ha més experiències, però interessa fomentar el silenci amb els mitjans i els opinadors a sou.
Empreses privades són concessionàries públiques d’una part de la feina. L’objectiu general és garantir la repercussió col·lectiva dels guanys, no convertir-los en usurpació de rendes per segregar socialment.
Barcelona energia gestionarà una potència inicial de 45 MW, corresponent als panells solars en instal·lacions municipals, però hi vol sumar la producció dels petits productors particulars. Vol convertir-se en comercialitzadora perquè els vesins de Barcelona tenguin l’opció de consumir energia neta i que les plusvàlues de les elèctriques compensin la pobresa energètica, entre altres coses.
A Menorca el model hauria de ser el mateix. No gestió de les administracions. Apostar per empreses público-privades. Telefònica, Endesa o GESA van servir per posar la telefonia i l’electricitat del país en el present i van guanyar molts de doblers. Van fer país posant l’avanç tecnològic al servei dels ciutadans.
L’objecti ha de ser la participació dels menorquins. Es tracta que les rendes del treball, però especialment les rendes del capital es quedin a Menorca. L’èxit de Samso és aquest, apropiar-se de les rendes, no exportar-les. Aquest capital permetria reforçar l’economia menorquina contínuament. Podria afavorir l’aparició de noves activitats relacionades com la producció de biocombustibles com a alternativa del camp menorquí (a Samso, cremen palla i oli de colza per a calefacció).
Els neoliberals de sempre prest protestaran que açò seria economia subvencionada. De cap manera. El que està subvencionat ara són moltes altres coses. Quasi tots els sectors que es proclamen exemple de gestió privada acumulen ajudes de tot tipus ( que segurament són estratègiques i hi han de ser). L’economia del turisme de temporada és una economia que manté els treballadors amb els subsidis d’atur i que acaba generant unes pensions escasses i deficitàries.
El projecte de la transició energètica il·lusionaria i es convertiria en una altra oportunitat per fer brotar aquells menorquins homenots emprenedors de la indústria i l’enginyeria, que van ser referents i creadors de personalitat col·lectiva. Potser ara preferim discutir sobre formes i models turístics per continuar allà mateix. Potser hem matat el coratge i ens rendirem un cop més als jerarques que, de des de Madrid, voldran apropiar-se de la nostra energia.
Anselm Barber Luz
(Centre d’Estudis Locals d’Alaior)
