LLOGUER TURÍSTIC

Aquesta és una 1a part de les nostres reflexions sobre el tema del lloguer turístic, des d’una perspectiva que vagi més enllà del debat polític actual.  Tenim algunes propostes que s’intueixen en aquest article però que seran objecte d’un 2n article, quan haguem acabat de contrastar-les.

En aquest moment el tema objecte de  debat públic a Menorca és que la Llei de turisme ordena que els consells i els ajuntaments establesquin en quins habitatges es permetrà el lloguer turístic i en quins no. S’entén per lloguer turístic aquell immoble que podrà ser comercialitzat com a tal i que per açò ha de comptar amb les  llicències corresponents, si no les té, no podrà ser publicitat com a tal, exposant-se a una multa. La norma no impedeix que es pugui  llogar per dies i setmanes, però amb la Llei d’arrendaments urbans, com qualsevol habitatge, sense poder ser comercalitzat per les empreses que gestionen habitage turístic. Per tant, la norma nova afecta especialment la possibilitat de fer servir comercialitzadores d’Internet d’èxit si l’habitatge no està inclòs en la categoria oficial. Però no impedeix que els habitatges es lloguin per exemple de particular a particular, entre propietaris menorquins i turistes. El debat és si s’han de poder incloure tots els habitatges, si només els de les urbanitzacions, si alguns també dels nuclis tradicionals.

Zonificació del lloguer turístic.

Aportacions del Centre d’Estudis Locals d’Alaior.

  • 1. Més enllà del fons del problema que analitzarem més avall, el problema sociopolític actual és que les institucions plantegen imposar una solució amb urgències. La manca d’espais i sistemes reals de debat compartit porten a fer propostes un any abans de les eleccions, que lògicament han de ser emprades per l’oposició insular i crear un rebuig visceral que afegirà sentiments i poca raó al consens recomanable. I que pot tenir un cost elevadíssim per a l’objectiu desitjat, perquè tot allò que ara dirà l’oposició electoralment, quan governi, serà un condicionant que li exigiran que imposi. El consens ha de seguir essent l’objectiu clau, al qual subordinar quasi tot.

Habitatge turístic

  • 2. Allò que hauria estat més recomanable, hauria estat deixar aquest debat per després de les eleccions. Els temps els han dirigit les institucions i n’han fet un ús poc encertat. Encara hi cap un gest polític de perllongar l’estat de coses actual que compta amb un mínim de consens i, en nom de la necessària reflexió i d’acord general, posposar la decisió en un gest de democràcia fins a tenir mesures de més paràmetres.
  • 3. Està clara la vocació turística de l’illa, en un entorn proper europeu de possibles demandants i d’inversors turístics. I seguirà així per molt de temps. Perquè el turisme augmentarà a Europa. Perquè Menorca no ha fet els deures, ni va camí de fer-los respecte d’alternatives econòmiques que poguessin revertir la dedicació creixent al turisme.

Menorca pot entrar en un estancament demogràfic. L’estacionalitat, l’envelliment i la fuita de capital humà podrien afectar el dinamisme urbà i cultural actual, i acabar justificant més dedicació al turisme. La massa crítica per una reacció endògena està en retrocés.

  • 4. La sostenibilitat i la petjada ecològica qüestionen el creixement del nombre de turistes.
  • 5. L’experiència dels altres llocs, comunitats i països, ens diu que el lloguer turístic en moltes modalitats és una més de les possibilitats econòmiques des d’antic i està ben considerada i acceptada. El problema no és de l’activitat en si, sinó de la proporció en el conjunt de la vida de les ciutats o de les illes, que és allò que demostren Barcelona, Palma i Eivissa. Quan la proporció en el conjunt de l’habitatge és poc encertada interfereix en altres factors de la vida.
  • 6. Mentre les urbanitzacions i els negocis turístics grans són un camp econòmic quasi exclusiu d’inversors capitalitzats, l’àmbit del lloguer turístic majoritàriament ha afavorit més a les classes mitjanes, fins que hi han entrat grans empreses. Açò a Menorca s’ha de tenir bastant en compte, perquè l’illa té un problema greu de capitalització. Si el turisme és la 1a font d’ingressos i capitalització, comptem quants dels grans negocis turístics està en mans de famílies o empreses insulars. La radicació fora de les empreses que obtenen aquí els rendiments provoca descapitalització de l’economia.
  • 7. La problemàtica de l’habitatge és molt complexa des de fa molts anys, abans que el lloguer vocacional fos una realitat. No identifiquem un problema amb l’altre. En tot cas, a partir d’ara s’interferiran però no reduïm el problema de l’habitatge a aquesta relació, perquè seria fals en gran mesura.
  • 8. Hi haurà una tendència creixent del turisme cap als nuclis tradicionals, perquè aquests garanteixen un contacte més autèntic amb el lloc visitat i la seva gent. Les urbanitzacions són com a “reserves artificioses” per un nombre creixent de viatgers. A Menorca no hi ha distàncies entre aquests nuclis i qualsevol altre lloc de l’illa.
  • 9. Podem impedir el lloguer turístic més o menys als nuclis tradicionals, però la compra d’immobles per nous propietaris forans que hi residiran per temporades difícilment es podrà impedir. I açò tindrà els mateixos efectes que el lloguer turístic, però havent baratat qui és dipositari del patrimoni.
  • 10. La demanda forana és permanent. La d’aquí és exagerada però no pot pagar els mateixos preus, però sempre hi ha qualcú que pica, per manca d’altra oferta racional. Les dues coses anteriors fan que els preus es mantenguin exagerats per a la majoria de compradors locals, ja que els sous baixos i els estalvis impossibles ho dificulten.
  • 11. Els propietaris cerquen garanties de solvència i tranquil·litat per llogar a no turistes. L’Ajuntament de Barcelona i altres han emprès un projecte de rehabilitació i d’aval de lloguers molt gran com a única solució.
  • 12. Els fons d’inversió aposten un altre cop pel sector immobiliari perquè la rendibilitat d’altres sectors és menor. Enfrontar-se a açò només amb una zonificació del lloguer turístic és com combatre l’aviació a pedrades.
  • 13. Qui vulgui liderar una oposició de veritat a la turistificació definitiva primer haurà de convèncer la majoria de la població. Ha de comptar amb alternatives econòmiques creïbles (energies sostenibles com a ingrés dels autòctons, feina a la indústria i al camp, desestacionalització…). El capital humà que s’oposaria a més turistificació no vol tornar a Menorca a treballar en el turisme i a temporades… I açò sabíem que succeiria i no hem fet prou durant anys.
  • 14. És poc probable que l’administració sigui capaç d’instaurar un règim disciplinari adient si tenim en compte la llei actual, l’experiència de la disciplina urbanística en rústic en què han augmentat i molt els hortals i la conversió de llocs en residències, i l’electoralisme.
  • 15. La causa del debat és com fer possible continuar amb la vida dels nuclis tradicionals incorporant la demanda turística que serà inevitable. La fórmula és la proporció, com ho és la capacitat i la manera que té un ecosistema d’incorporar espècies noves fins que es reequilibra sense perillar. Els mitjans amb què ho volem fer, no serveixen gaire, per tot l’exposat més amunt. Per tant, es tracta de redefinir els objectius i trobar els mitjans adequats. Cal molt més planificació, definir estratègies reals d’economia i arribar a consensos com el reclamat en el tema de l’educació.
  • 16. A tots ens sembla bé l’estada entre noltros de totes aquestes persones conegudes que han comprat casa d’estiueig a Alaior, Ciutadella… Que són habituals dels nostres carrers bastants mesos a l’any. I que són un altre tipus de menorquins, han portat propostes, contrast, aires diferents i possibilitats en general. Els pobles han de facilitar aquesta riquesa i més en el món d’avui en dia. Perquè no són una nosa sinó un bé. En un poble com Alaior, de 2.000 cases, que pugui haver-hi fins a 100 cases (un 5%) dedicades a acollir residents no permanents seria un problema? Són les que, aproximadament, ara hi ha tancades, sense ocupar.
  • 17. Un altre mite, desestacionalitzar a Menorca. Com volem desestacionalitzar enviant turistes a les urbanitzacions fantasmes dels nostres hiverns? Una veritable, sostenible i eficient desestacionalització passa per aprofitar el serveis dels nuclis tradicionals a l’hivern.
  • 18. La pitjor de les traïcions seria pensar, un altre cop, que dedicant temps a aquest tema, aclarim el veritable problema de Menorca. Tot aquest debat no serveix de gran cosa si no abordam d’una vegada un camí clar cap a un altre model econòmic més divers i més compartit… Pot ser el lloguer turístic servirà per endarrerir, un cop més, el que ens negam a enfrontar de manera urgent. Les problemàtiques del turisme són directament proporcionals a l’abandonament de les alternatives econòmiques.