EL NAUFRAGI DEL CHANZY A CALESMORTS. FEBRER’18

Vero Beach Diumenge 18 de març vam caminar fins a Calesmorts, al nord de Ciutadella, on va naufragar el vaixell General Chanzy, dia 10 de febrer de l’any 1910.

http://centralenfieldclc.org.uk/WP Vam anar amb cotxes fins el Club d’Aeromodelisme de Ciutadella en el camí de Son Morell. Des d’allà, pel Camí de Cavalls, vam anar en direcció al far de Punta Nati, ran de costa, per un paisatge especial del nord de Menorca més abrupte i rocós. El rastre de cabres i bens i una vegetació mínima són testimonis d’un roquissar permanent amb la línia de penyal i l’horitzó del mar com a contrast, una paratge especial, dur, ple de natura, i de tragèdia. Pel camí vam passar per la pesquera del Llossar, on la geologia barata dibuixant afloraments de marbres que recorden que som a la part primigènia de la constitució de l’illa.

_febrer'18 caminada web

caminada febnrer'18 Bweb

caminada ferer'18 C web

 

Ens va acompanyar en Sergi Cleofé, un professor de filosofia, un home de la gestió cultural i de la poesia, a qui han interessat els naufragis de Menorca des de fa anys, especialment el del General Chanzy. Un cop vam arribar a Calesmorts, en Sergi ens va descriure com es va produir l’accident amb pels i senyals. Tots ens vam imaginar aquell enorme vaixell batallant amb la mar arborada a les fosques intentant reaccionar, virar, abans que el penyal l’anorreàs, va estar apunt, però va ferir en el darrer moment per la popa i va quedar sense hèlix ni timó. Tot estava perdut. La fúria de la tempesta i la duresa del paratge faria la resta. En Sergi ens va narrar com va quedar situat el vaixell, com el vas desballestar al llarg de molts de mesos.

Ens va contar la part més humana i dolorosa a partir del relat que va fer en Marcel, l’únic supervivent. De com va salvar-se. A les 40 hores de resistir dins una cova, va marxar fins el lloc de Son Escudero, i d’allà a la reacció de tot Ciutadella que va commoure’s amb el naufragi. La recuperació dels cossos va ser dramàtica. Els pocs que s’identificaren foren repatriats i la resta descansa al cementeri de Ciutadella.  Des de llavors aquest succés forma part de la memòria col·lectiva de l’illa.