ESPANYA – CATALUNYA, EN UN MARC RACIONAL

ESPANYA-CATALUNYA, EN UN MARC RACIONAL.

La gran majoria de causes de la nostra manera de pensar i de moltes conductes  col·lectives deriven de “constructes” immaterials, que podem anomenar ordres imaginats.  És així des dels orígens de l’home. Creacions mentals que es converteixen en potents motors per a milions d’esser humans. Però la cosa curiosa és que si els contemplam amb la perspectiva de segles, t’adones que no calia tanta exageració. La majoria d’aquests “constructes” suposadament essencials, invariables i perpetus, resulta que acaben essent prescindibles, modelables i peribles. La humanitat els ha superat i n’ha creat de nous. Quantes religions tan fonamentals i grandioses han desaparegut? Quantes tradicions ? Quantes lleis? Quantes monarquies divines? Quants regnes?

Del regne de Tartessis a les províncies romanes, de les taifes musulmanes als regnes medievals, de la II República a la “Reserva Espiritual d’Occidente” i d’aquesta a la Constitució del 78.

sin-titulo-228

La puresa de sang de “los cristianos viejos” com a únics dignes d’Espanya. L’odi i l’expulsió dels jueus de Sefarad, o dels moriscos de l’Imperi dels Àustria. Constructes, passions i injustícies de majories equivocades, ho ha demostrat la història. Quant patiment inútil! Per açò em fa plorera veure algunes actituds d’avui, com si només existís el present. Cal transitar humilment per la història i apostar humanament  pel futur. Erasme de Rotterdam deia que allò que defineix l’humà és la raó i no la passió… Certament la raó afegeix sentit on la passió només aporta força.

Espanya avui demana raó i cap altra cosa. Els partits apel·len contínuament a les passions per allò de moure vots i s’equivoquen.  Arraconem per uns instants passions i constructes que no deixen pensar.

La Unió Europea a la qual ens aferram amb satisfacció ha suposat la pèrdua de quotes importants de sobirania per a l’estat espanyol. Ser socis del club ha aportat molt a canvi de la cessió d’una part de la sobirania que vam entregar gustosos. La relació es fonamenta en un conjunt d’interessos d’anada i tornada que enriqueixen les dues parts. El vincle és intel·ligent, voluntari i respectuós. Plantejament que accepten espanyolistes i catalanistes.

A l’hora d’establir aquest vincle es van decantar tot tipus d’entelèquies patriòtiques,  (només democràcia i raó). I bé que ha anat. Amb els anys, la Unió Europea (si fa el camí que portava als seus gens i s’allibera dels paràsits) acabarà diluint moltes de les essències dels constructes passats, que ara semblen imprescindibles.

La Constitució del 78 ha servit. Ha fet el seu paper en el seu moment, com tantes altres constitucions i altres lleis. Però els temps canvien de pressa i les eines s’han d’adequar als col·lectius que les han d’emprar. Deixem-nos de fidelitats religioses a les normes que no són més que ordres creats per un context de conveniència (les normes volen raó,  sobra la religió).  El 78 vam apostar  per evolucionar amb un marc constitucional nou. Quan vam decidir entrar a la UE vam cedir gustosos sobirania. L’autoritat de la UE sobre Espanya és immensa (llegiu el Tractat d’Adhesió), però no respecta aquesta les particularitats de l’Estat espanyol, sense aixecar malestar entre els guardes de les essències pàtries? Per què Espanya no ho sap fer amb Catalunya?  Abandonem la discussió sobre algunes paraules i centrem-nos en: complementarietat de les economies, respecte per les decisions parlamentàries, per la riquesa de la cultura diferent i per la compartida, per la democràcia i la llibertat ampliades, per l’estima entre la bona gent dels dos pobles.

La recança al canvi constitucional o a una relació moderna entre Catalunya i Espanya és perquè alguns grups temen perdre els privilegis  que han aconseguit amb la interpretació parcial d’una carta magna que era més de tothom. Hem de crear un  constructe per a Espanya i Catalunya que se sembli més al marc europeu de relació i manco a les conquestes borbòniques del passat. No hem après res d’aquella Espanya de la generació del 98?

 

 

Anselm Barber Luz

(Centre d’Estudis Locals d’Alaior)

www.centreestudisalaior