REFORMES DELS HOTELS DE SON BOU, CONSENS  PERÒ AMB LES VERITATS DAMUNT LA TAULA

REFORMES DELS HOTELS DE SON BOU, CONSENS  PERÒ AMB LES VERITATS DAMUNT LA TAULA

Per prendre decisions encertades sempre hem de partir dels arguments més objectius. També en el cas del projecte de remodelació dels hotels de Son Bou. No perquè l’empresa sigui molt  poderosa açò li hauria d’atorgar ni més credibilitat ni més ressò mediàtic (són fresques encara les veritats de gegants que al llarg de la crisi han demostrat ser poca cosa més que interès).

  1. Els hotels de Son Bou s’han beneficiat pràcticament d’un monopoli hoteler al llarg de 40 anys sobre un dels millors paratges de les Illes Balears, perquè els menorquins vam decidir aturar la salvatjada de construir tota la resta d’hotels que havien d’acabar amb Son Bou. Si els hi anat molt bé, si els continuarà anant molt bé com a negoci, entre altres coses, serà per aquesta exclusivitat que els van atorgar els preservacionistes.
  2. Quan ha estat convenient per a l’empresa, els hotels han funcionat amb el règim de tot inclòs, sense que la sensibilitat amb els negocis de l’entorn hagi estat gaire important.
  3. Aquests edificis s’han amortitzat moltes vegades amb els beneficis obtinguts. Lògicament ara l’edat i la demanda exigeixen una millora en qualitat. Però sembla que el projecte es queda a mig camí, sense apostar decididament per la qualitat i vol conservar també la quantitat.
  4. En els arguments de l’empresa algunes coses ens sonen a exageracions i a fantasmes per influir en la població en favor dels seus interessos davant l’administració. Dubtam moltíssim que un projecte de qualitat d’aquest volum necessiti 5 anys, seria quasi únic en el món de l’arquitectura i l’enginyeria moderna. Hi ha moltes maneres de fer compatible remodelació i temporada turística: fases, reutilització d’estructures, etc. Tot dependrà de la qualitat del pla d’intervsol-milanos-pingüinos-1webenció. Ningú no obliga a l’empresa a desaprofitar una part de la construcció.
  5. Allò que seria millor per a l’entorn de negocis i per a Alaior en general seria una remodelació que apostàs per a un turisme de qualitat de tot el projecte, no parcialment. La qualitat moltes vegades està barallada amb la quantitat, bé ho sabem. I la qualitat és el futur en una illa de recursos escassos. Però l’empresa prioritza la rendibilitat de la inversió per davant del compromís amb l’entorn social i mediambiental.
  6. El PGOU d’Alaior del 2009 preveia per al futur dels hotels planta baixa i dos, que és el mateix que fa servir el Club Royal, curiosament un model d’èxit premiat moltes vegades. Eren les mateixes obligacions que havien d’afectar qualsevol projecte de remodelació de Melià. El PGOU va ser anul·lat per un tema diferent. Però tot el consistori municipal va aprovar l’avanç del PGOU nou el juny de 2015 amb la mateixa prescripció de planta baixa i dos (els hotels tenen planta baixa i 10). Tot açò d’acord amb el PTI vigent, per tant, aquesta és la voluntat de la majoria de menorquins per a aquest tema.
  7. Però vet aquí que també forma part de la realitat que l’empresa va veure una oportunitat, forçada, lletja, però rendible: aprofitar la conjuntura de dues coses. Per una part l’excepcionalitat de la Llei turística (no oblidem: tot un conjunt de rebaixes normatives del conseller Delgado, que cap altre sector tenia, en favor dels hotelers a canvi de suposades inversions reactivadores en temps de crisi). Per un altra la connivència del govern municipal d’Alaior per aturar la tramitació de l’aprovació inicial del PGOU amb la prescripció de planta baixa i dues. Si l’Ajuntament hagués fet els deures fa mesos amb l’aprovació inicial del PGOU les condicions per arribar a un consens serien molt diferents. Fa temps que empresa i ajuntament ho havien pactat, però sense explicar res als ciutadans. Transparència, lleialtat, sinceritat, credibilitat?
  8. Qui fa servir aquestes estratègies perd gran part de la seva autoritat moral per ser creïble amb la resta d’arguments.
  9. El poble d’Alaior està pendent d’un pla nou. Més d’un any sense cap nova passa. Hi ha una gran part del municipi amb suspensió de llicències. El govern d’Alaior il·legítimament ha fet temps només per a aquest tipus de projecte dels hotels de Son Bou, un altre forma de privilegi exclusiu.
  10. Altres projectes, altres empreses, altres particulars, amb els mateixos drets, que haguessin demanat aquest tractament de favor, aquest “espera a aprovar el PGOU que jo presenti el meu projecte que en quedi alliberat”, quin nom rebrien? I quin nom hem d’aplicar al govern que li concedeix?
  11. La llei és clara, ara no hi ha cap perill d’indemnitzacions si l’Ajuntament d’Alaior vol conduir la situació. El que no és clar és la voluntat del govern local. Pot ser l’estratègia és deixar passar unes quantes setmanes més, perquè després sigui ja tard i la por de les indemnitzacions pugui calar més entre la ciutadania.
  12. Estaria bé que aquells intel·lectuals que es diuen compromesos baixessin al terreny del ciment i del formigó, dels nombres, de l’economia de tothom, de la terra i del mar, i participessin en el debat, perquè si no ho fan i deixen enganyar els ciutadans pot ser després no ens quedarà altra cosa que la melancolia de veure com aquests gegants de formigó es rejoveneixen per a 60 anys més. És ara que cal abraçar Son Bou, no quan torni a ser massa tard.

 

Tothom està a favor d’un pacte, d’un consens, per a la remodelació dels hotels de Son Bou. Però sincer, de veritat, sense rentades de cara, ni pors, ni manipulacions, ni connivències de favor. Son Bou s’ho mereix.

 

Ja es va demostrar falç allò d’urbanitzar o la misèria, allò de sotmetre’ns crèduls als maneigs entre poderosos, polítics i mitjans de comunicació. Els menorquins mereixem que se’ns tracti també amb una veritat de qualitat. Fem un pacte entre gent intel·ligent i de respecte autèntic.

 

 

Anselm Barber Luz

(Centre d’Estudis Locals)

centreestudisalaior.org