INVERSIÓ, BEQUES I NOMBRE DE FILLETS A L’ESCOLETA.

INVERSIÓ, BEQUES I NOMBRE DE FILLETS A L’ESCOLETA.

Anselm Barber Luz ( Centre d’Estudis Locals).

Els preus de les escoletes de Barcelona, 1/3 dels d’Alaior.

Els preus progressius que aplicarà l’Ajuntament de Barcelona a les escoletes municipals el proper curs són molt il·lustratius. Resulta que el que han de pagar la gran majoria de famílies d’ingressos baixos i mitjans és manco que una tercera part del que paguen les d’Alaior. La progressivitat i la importància veritable que concedeixen les institucions a generar igualtat d’oportunitats es demostra amb fets, sobretot amb nombres per transformar la realitat, o si més no, per compensar situacions de partida desiguals.

 

Total membres unitat familiar (fills i mares o pares) ingressos anuals totals de la família quota mensual Alaior quota mensual Barcelona
2 14.538 € 180 € 54 €
3 16.745 € 180 € 54 €
3 26.745 € 180 € 127 €
3 36.745 € 180 € 175 €

 

ESCOLETA2

(Foto: Última Hora)

Segons l’Institut Balears d’Estadística a Alaior hi ha 204 fillets entre 0 i 2 anys. Normalment els infants d’aquestes edats sempre ronden els 200. A l’escoleta n’hi acudeixen 88, és a dir un 43 %. En els millors anys van arribar a ser 170 alumnes, el 85 %. Avui ocupen 6 aules de les 12 que té l’equipament.

Primeres inferències:

  1. Més del 50 % dels fillets que podrien beneficiar-se d’aquest servei no ho fan, segurament perquè no poden, perquè abans de la crisi sí acudien. No és una escolarització obligatòria, però sí recomanada.
  2. L’interès públic, els doblers dels ciutadans que van servir per fer l’equipament  només s’amortitza en el seu 50 %. Sis aules de la 2a planta no s’empren. És a dir, una part de la inversió dels nostres doblers no té cap rendiment ara. L’escoleta va costar 2.030.000 €,  el poble té més d’1 milió d’€ sense rendir.

Els preus per matricular els fillets a l’escoleta són:

240 €/ mes per a nadons.

180 €/mes per a 1-2 anys.

20 € trimestrals per a materials.

Les beques o ajudes que aporten el Consell Insular i l’Ajuntament conjuntament ara sumen uns 14.000 €. Les ajudes, segons els percentatges de bonificació, poden beneficiar 12-15 fillets dels 88 que ja hi acudeixen. I la resta?

Les clàusules per accedir a les ajudes fixen guanyar un màxim de 14.537 € per una  unitat familiar de dos membres (pare o mare i el fill). I de 16.744 € per a  tres membres. Fent uns nombres a la brava,  surt que una mare o pare que guanyi 1.039 € mensuals, catorze pagues, ja no es pot acollir a les beques. Viure amb 1039 € i portar la filla a l’escoleta no és fàcil. Una parella amb una filleta, que guanyen 600 € cada un, cada mes, amb 14 pagues, també sobrepassen el màxim i no tenen dret a beca. 1200 € per una família de 3 és ben poca cosa. El llindar de la pobresa a Espanya se situa per una família amb dos fills en 16.719 €.

UN CAS CONCRET. Anem a suposar el cas d’una  unes despeses mensuals d’una família monoparental:

185 €  escoleta mensual més materials

75 €  llum i aigua calenta

40 €  telefonia

300 € lloguer o hipoteca

75 € transport (cotxe, bus)

75 €  despeses vàries: imposts, medicines,

320 € menjar i neteja ( 5’16 € diaris per a cada un dels dos membres).

Tot açò suposa guanyar un total de 1.070 €. Viure amb aquestes quantitats no és compatible amb tenir una beca. I no sembla que sigui viure gaire bé. Alguna cosa no és prou racional.

Segones inferències:

  1. Una mare sense parella, per exemple, que guanyi 1039 € i necessiti dur la filleta a l’escoleta per anar a fer feina, ho passarà pelut per arribar a final de mes, si hi arriba. Si la filla té menys de 1 any, encara és més difícil. Malviurà.
  2. Si alguna família decideix no portar-la a l’escoleta, lògicament l’hauran d’atendre a casa. Açò pot suposar perjudicar el reciclatge professional i dificultar l’accés al treball d’aquesta persona. La qual cosa, si no és desitjada, a més d’un altre perjudici personal, pot convertir-se en una disfunció econòmica a llarg termini per a la família i el conjunt de la societat. Societats molt avançades com la danesa, saben que afavorir la producció econòmica de les dones és una estratègica clara de progrés, i que cal afavorir-la amb inversió pública, perquè els beneficis venen després.
  3. Els salaris han baixat molt arran de la crisi. Quasi un 50 % dels treballadors de les Balears cobren manco de 1000 € al mes. Però els preus de serveis com l’escoleta no han baixat en la mateixa proporció. Ho hauríem de tenir en compte en fixar la matrícula.

INVERSIÓ COMUNITÀRIA. L’Ajuntament, aquest i tots, i el Consell tenen la possibilitat d’invertir doblers en asfalt i mobiliari urbà, més o manco urgent. Un cop invertit aquest capital resta presoner i té una repercussió general poc directa. O poden dedicar més doblers a les persones. Amb valentia, baixar els preus de les matrícules aportant les quantitats necessàries des dels ingressos públics. l’Ajuntament recapta anualment més de 4’5 milions d’€ d’IBI, entre d’altres.

De cada 100 € que l’Ajuntament afegeixi en pagar les mestres que atendrien els fillets nous podrien succeir coses com aquestes. La mestra contractada de nou agafa els 100 € i compra un aparell electrònic que ajornava quan no tenia feina. El de la botiga d’electrònica agafa els 100 € i compra roba. El de la botiga de roba decideix pagar un pintor perquè li faci un repàs a l’entrada de la botiga. El pintor feia mesos que demanava una ajuda per pagar el lloguer als serveis socials de l’Ajuntament, i ara va i comunica als serveis socials que no els necessita. Els efectes dels 100 € injectats en el circuit de serveis i consum local multipliquen els efectes beneficiosos unes quantes vegades.

És cert que aquest cercle virtuós d’augmentar la repercussió general de la inversió en persones té un perill, altres vegades denunciat. Si els doblers que abocam en serveis a les persones locals acaben desviant-se cap a mercats exteriors en consumir fora d’Alaior, comprant a Maó o per Internet, o invertint en bancs o projectes externs al poble, llavors els beneficis de les inversions públiques no tenen la mateixa repercussió que hem explicat. I açò costa molt de fer entendre, la concepció massa individualista de gastar allà on aparentment ens convé encara que sigui fora, ens empobreix com a poble a tots. Recordem que el consum dels alaiorencs del dia a dia, en allò més bàsic, fora d’Alaior supera de llarg els 24 milions d’€ cada any. És com si regalàssim  contínuament als altres llocs els efectes en el poble d’un gran premi de loteria, de més de 24 M€.

DESIGUALTATS. Si les mares i els pares poden deixar les criatures a l’escoleta tenen més possibilitats d’accedir o de millorar la feina. Si produeixen, no generen despesa assistencial. Les criatures ateses a l’escoleta tenen més garanties per a la igualtat d’oportunitats i de resultats. A la llarga aquesta major inversió en l’escoleta té un retorn econòmic en efectes beneficiosos per la major productivitat dels equipaments, dels serveis i de les persones i per l’estalvi dels efectes secundaris que generen despesa assistencial.