ALBLAGAI-BINICALSITX-BINIFAMÍS.
La caminada de març de 2017 va començar des de l’Escola de Mestre Durán. Era el dia del canvi d’hora i alguns van arribar uns minuts tard. Per al camí de s’Alblagai vam passar per s’Estància de Rafal i per Binicalsitx. Vam coincidir amb en Pere de Rafal per casualitat, ens va convidar a entrar per uns minuts. Allà vam tractar de la toponímia de la zona. Binicalsitx i Binifamís podrien haver sorgit de la partícula bini (el grup o llinatge de, cas) referit al grup humà que habitava aquest paratge a l’edat mitjana. Sembla ser que són d’origen mossàrab. Binicalsitx podria relacionar-se amb l’existència de forns de calç però sense cap seguretat. Binifamís sí que està documentat que es refereix al llinatge Khamîs.
Vam continuar fins a Son Mannà i d’allà cap als horts de baix del torrent. A la vora, en Rafel Quintana ens va explicar els nivells bàsics de la vegetació natural a l’entorn del torrent. Va referir-se a les espècies invasores i al mal estat general de la majoria de torrents arran de l’acció humana per utilització de pesticides, fosfats i abocaments d’aigües residuals, i per la forma mecànica de netejar-los.
Vam continuar pel camí de l’Hort Vell de Binifamís, ja a l’altre costat del barranc. Un poc més endavant en Rafel va explicar la formació dels barrancs. Els diferents moments geològics de Menorca i com arran d’una falla est-oest es va enfonsar el migjorn menorquí fa entre 10 i 13 milions d’anys. La part submergida es va reomplir de sediments orgànics que petrificants van originar els diferents tipus de marès que, fa 6-8 milions d’anys, van emergir formant el migjorn de Menorca. Els trencs de l’aixecament van ser erosionats i excavats per l’aigua de pluja fins a donar forma als barrancs. En Rafel va afegir com es formaven les coves típiques que perforen aquesta part de l’illa.
Finalment vam tornar pel camí de Binifamís.
