Què suposa el consum minorista dels alaiorencs fora d’Alaior?

24 MILIONS D’€ ANUALS DE CONSUM MINORISTA VAN A PARAR FORA DEL COMERÇ LOCAL

Preocupants resultats de l’Estudi d’Hàbits de Compra

La Conselleria de Treball,  Comerç i Indústria va dur a terme per mitjà de l’Institut d’Innovació Empresarial de les Illes un estudi d’opinió sobre els hàbits de compra i de consum en el municipi d’Alaior. Es van fer 309 entrevistes telefòniques aleatòries el maig de 2015, amb un marge d’error del 5 %.

L’estudi reafirma moltes de les impressions que a priori ja tenia el sector. Una gran part dels alaiorencs un 45 %, quasi la meitat, acostumen a fer la compra habitual a Maó especialment. En consum d’altres productes, roba i tecnologia el consum a Alaior no s’arriba ni al 35 %. Aquest estudi s’ha fet en el marc de col·laboració entre l’Ajuntament, els comerços locals i de la Conselleria del Govern. A partir d’aquests resultats les tres parts hauran d’elaborar una sèrie d’accions. Exposam a continuació les conclusions que ens han semblant més contundents i clares.

  • Un 45 % no acostuma a fer la compra habitual a Alaior.
  • Un 52 % sol comprar un dia a la setmana i un 16 % cada 2 o 3 dies.
  • Dels que compren a Alaior, un 41,3 % ho fan a la Cooperativa San Crispín, un 31,6 % a Binipreu, un 19,5 % a Hipercentro.
  • Compren més a Maó els grups d’edat joves.
  • Segons l’estudi es compra fora d’Alaior: alimentació (un 42,6 %) roba calçat i complements (un 86,1 %), equipament per a la llar ( un 50,3 %). Els motius de comprar fora d’Alaior són la varietat, els preus, poques botigues i la comoditat.
  • Hi ha una certa repetició en la preferència per la botiga tradicional, que pot ser d’Alaior o de Maó.
  • Les compres on line, varien segons el producte, d’un 5,8 % per equipament per a la llar a un 19,3 % per tecnologia.
  • El mercadet del dijous té molt poca importància, 17’6 € de consum anual i només hi acudeixen setmanalment un 18,8 % dels enquestats. Dels que van al mercadet només un 31,5 % aprofiten per fer alguna compra a les botigues.
  • Comprarien més en el poble si l’oferta comercial fos més variada i s’hi hagués més promocions conjuntes. No hi ha coneixement ni prou comunicació entre comerços i consumidors.
  • Els aspectes que es valoren més alt del poble són: seguretat 8’2; facilitat per comprar 7’8, neteja 7’6, imatge 7’6 atenció i tracte 7’5.
  • La nota mitjana que es posa al comerç d’Alaior és de 6’9. Els de més edat, 55-68 anys li donen més nota. Açò també confirma un perill de desvinculació del comerç local entre les generacions amb menys de 55 anys.
  • Coneixen l’Associació de Comerciants només un 64 %, li donen una nota de 6’8, tot i que existeix des de fa més de 20 anys, entre 3 i 4 de cada 10 alaiorencs no sap que existeix l’Associació de Comerços.

Hi ha una fidelitat forta en un grup conscienciat però no suficient i hi ha una desvinculació sòlida d’un grup gran sobre el qual no han fet efecte les mesures dutes a terme fins ara. Sembla constatar-se que hi ha un manca de canals o de comunicació entre l’oferta del comerç local i els consumidors. Açò fa que ignorin més si existeix aquell producte en el poble, i que s’ignorin més els dos sectors, consumidors i comerços, afavorint l’opció de Maó.

 

Per valorar els resultats d’aquesta anàlisi de l’opinió sobre els hàbits de compra i de consum hem de precisar alguns conceptes. La percepció que puguin tenir les persones en contestar una enquesta per telèfon i sobre quantitats concretes d’€ o del nombre de vegades que acudeixen a un lloc, ocasiona algunes distorsions en la mesura. També hem vist que els enquestadors passen per alt algunes coses com incloure com a opcions de comprar a Alaior: Mercadona, Dia, LIDL. O incloure la possibilitat de consumir en tecnologia, oci i cultura i equipament de la llar en el mercadet dels dijous quan no hi existeix aquest tipus de producte en el mercadet.

Però l’estudi és molt útil si analitzam només els grans trets que es reiteran i confirmen en respostes diferents.

Per fer-ho ho complementarem amb altres informacions estadístiques d’organismes oficials. En la taula adjunta tenim la despesa mitjana per persona i any de les Balears per grups de consum, açò ens permetrà valorar en euros algunes conclusions de l’estudi.

 

DESPESA MITJANA PER PERONA I LLAR A LES ILLES BALEARS, 2014

Font: Institut Nacional d’Estadística

Despesa mitjana per llar € Despesa mitjana per persona €
  2014 2014
Total 28753,2 11447,8
(01) Aliments i begudes no alcohòliques 4066,5 1619
(02) Begudes alcohòliques, tabac i narcòtics 521,6 207,7
(03) Artícles de vestir i calçat 1393,3 554,7
(04) Habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles 9712,5 3866,9
(05) Mobiliari, equipamient de la llar y despeses corrents de conservació de l’habitatge 1220,6 486
(06) Salut 853 339,6
(07) Transports 3510,2 1397,6
(08) Comunicacions 904,7 360,2
(09) Oci, espectacles i cultura 1498,1 596,5
(10) Ensenyament 290,5 115,6
(11) Hotels, cafès i restaurants 2529,4 1007
(12) Altres béns i serveis 2252,8 896,9

Si descomptam de 11.447’8 €,  la despesa mitjana per persona, els apartats 4 d’habitatge, el 7 de transports i el 8 de comunicacions, perquè hi entren conceptes com hipoteques, viatges, etc. que no inclourem en el consum ordinari que es pot fer en el municipi  ens queda una despesa de 5.823’1 € per persona i any, que és la que es pot fer sense cap dubte en el municipi d’Alaior. Si multiplicam aquesta despesa per persona, per als 9162 habitants del padró, dóna 53’3 M€ el consum total que correspon a la població del municipi.

L’estudi sobre els hàbits manifesta que globalment un 55 % d’aquest consum  es fa en el municipi i un 45 % fora del municipi. Açò són 24 M€ anuals de consum ordinari que la població d’Alaior fa fora d’Alaior. En aquests milions podem restar el marge d’error augmentat i  aquelles circumstàncies de residència en llocs del municipi més propers a Maó (l’Argentina, Calascoves, Cala en Porter) i ens seguiria donant una xifra per damunt dels 20 M€ de consum que no es fa a Alaior. Fins i tot podríem descomptar un percentatge d’aquest consum que per factors racionals que també són presents en altres llocs no es farà a Alaior com la proximitat d’una àrea de mercat més competitiva, la de Maó; la no existència del producte en el comerç local, etc. Però així i tot ens situaríem en una xifra entre els 15 i els 20 M€ que cada any es deixen de consumir a Alaior.

Segons l’Institut Balears d’Estadística els afiliats a la seguretat social i els autònoms que pertanyen al sector del comerç majorista i minorista a Alaior són 714 persones en aquests moments. Quina repercussió tindria recuperar part dels 20 M€ en consum en el municipi? És impossible de dir amb certesa, però si tenim en compte que els 714 corresponen a un 55 % del consum, una part del 45 % restant podria ajudar a ocupar entre 250 i 400 persones més. A més a més es calcula que el consum de proximitat té altres efectes beneficiosos paral·lels com els majors ingressos municipals i l’augment de la capacitat d’inversió pública, la inversió en locals i activitats que emana dels comerços i la creació d’ambient i atractiu local.

Aquest estudi confirma altres dades que el CEL ja havia exposat en aquesta revista en temporades passades respecte d’una tendència clara des de fa bastants anys d’un absorbiment creixent del comerç local per part de l’àrea de mercat de Maó i dels perjudicis econòmics que açò genera en disminuir els efectes positius del comerç local.