Recuperar el cementeri civil

Després de recuperar i dinamitzar el Camí de Cavalls, el Camí d’en Kane és un dels camins amb més interès cultural de Menorca. Per tant, consideram necessari difondre i divulgar el coneixement sobre aquest camí emblemàtic per als menorquins.

Des del CEL hem fet una proposta tant a l’Ajuntament d’Alaior com al Consell Insular perquè el cementeri civil sigui el lloc des del qual realitzar aquesta tasca de difusió cultural per conèixer el camí d’en Kane.

I per què consideram que el Cementeri Civil és el lloc més adequat?

Primer, perquè l’edifici de l’antic cementeri municipal, avui en desús, pot encabir un futur centre d’interpretació del Camí d’en Kane. Gràcies a la seva amplitud, se li pot donar algun altre ús cultural, com per exemple explicar l’Alzinar d’en Salort.

L’important és que no s’ha de construir cap edifici nou per açò que proposam, es recuperarà un edifici històric públic en desús i li donarem un nou valor.

Per altra part, el seu emplaçament és esplèndid en situar-se en el punt d’arribada de les platges de la part nord de l’illa (Arenal d’en Castell, na Macaret i Port d’Addaia), a més dels vehicles que puguin venir des de Fornells i els que transiten pel propi camí d’en Kane.

A més, davant l’antic cementeri hi ha una zona amplia, que pot donar cabuda a un autobús i alguns cotxes. No es necessita un espai de grans dimensions, perquè els usuaris faran una rotació però sí important perquè s’aprofita l’espai existent i no s’ha d’expropiar ni realitzar cap adquisició per donar-li aquesta nova funció.

I, finalment, si analitzam el recorregut actual del camí d’en Kane, és l’únic punt que disposa d’un edifici tan emblemàtic, en desús i un gran espai al seu davant, que permet dur a terme totes les activitats que proposam sense afegir costos al projecte.

El camí d’en Kane (el Camí Nou per als menorquins), va ser construït entre 1713 i 1720, tot just després del Tractat d’Utrech, quan Menorca passà a mans britàniques, per ordre del primer governador Richard Kane.

Del cementeri, el 1882 ja hi havia una primera construcció en aquest mateix indret, tot i ser un recinte molt pobre, amb pocs llocs d’enterrament i una habitació que feia de dipòsit. Entre 1880 i 1910 només s’hi van enterrar 4 o 5 persones. La situació es va fer insostenible i l’Ajuntament l’any 1917 va manar construir un nou edifici a l’arquitecte maonès Francesc Femenías. El recinte es va usar fins al 1976, quan s’abandonà i l’altre es convertí en cementeri municipal.

Miquel À. Marquès