Comerços Locals

Aquesta profunda crisi ens està obligant a revisar-ho tot. Canviarem molts dels costums que tenen a veure amb el consum i la utilització d’energia. En sortirem amb les múltiples alternatives, petites i grans, que sabrem trobar per arraconar gran part del que era habitual abans, i així començar una nova època. Una pista de com serà aquest futur és l’eficiència, és a dir, modelar les nostres pretensions a la despesa d’energia necessària per aconseguir-ho. Perquè els experts profunds, aquells que van preveure l’actual crisi i quasi ningú no va voler-los creure perquè no els interessava, avancen ara que el gran problema serà l’energia. No hi ha cap possibilitat de poder aturar l’encariment progressiu del cost del petroli i els seus derivats. El futur serà de les iniciatives sostenibles i que emprin poca energia. El transport s’encarirà, les mercaderies produïdes lluny augmentaran de preu, alguns productes amb components petroliers seran substituïts per altres de components naturals o reciclables. Per un costat recuperarem fórmules anteriors a la invasió del món del petroli i per un altre inventarem solucions noves.

En aquest context, l’economia local tornarà a esdevenir substancial perquè substituirà una part de l’oferta barata que procedia de qualsevol lloc. Però l’economia local només respondrà amb garanties si el volum de demanda la fa rendible. Ens podríem trobar amb encariments de productes i serveis de fora i cap alternativa local si abans no hem estimulat el desenvolupament local mitjançant un consum intel·ligent.

Ser sostenibles i eficients voldrà dir emprar els productes i serveis de fora que ho siguin, però sobretot procurar que la petita comunitat local pugui proveir-nos de gran part del que necessitam. Les grans superfícies comercials, tot tipus de negoci que obtengui els nostres doblers però que s’emporti els guanys a altres territoris acabarà perjudicant l’eficiència del nostre ecosistema econòmic. Haurem d’exigir compromís dels bancs, empreses i administracions perquè la nostra energia en forma de doblers no sigui sostreta sense compensacions.

Quan consumim en els comerços locals, tot i que pugui semblar més car (la qual cosa potser és millorable) hi ha una part d’aquest afegit més car que es reinverteix en nosaltres mateixos, perquè qui obté el guany és un potencial client proper de la nostra feina, és un contribuent que pagarà els imposts que permetran que l’administració invertesqui en el centre de salut o en les instal·lacions esportives que la nostra família emprarà. L’eficiència econòmica capgirarà moltes de les idees actuals, apunta cap a sostenibilitat, cohesió local, economia amb un caire més social.

 

Anselm Barber

Sense compromís, Alaior acabarà retrocedint, i la suposada vivesa d’alguns es tornarà un drama.

Només el País Basc se salva. Allà l’atur és de la meitat que la resta d’Espanya. Des del principi els bascos van rebutjar retallar en educació i prestacions socials. Madrid, amb la seva presidenta, Esperança Aguirre, que sembla que ens tractés a tots com a imbècils, ha acabat en el vagó de les comunitats que a més d’incomplir han mentit sobre la seva solidesa econòmica. Aquest és el dilema també per a Alaior. Optar per la serietat, el compromís, la confiança, la solidaritat com els bascos, o fer-ho per la frivolitat, l’individualisme, el campi qui pugui i el desastre.

Si els alaiorencs optam per anar a comprar a Maó en comerços que tenen la seves centrals en altres províncies, pot semblar que per un menor preu d’alguns productes, i sense tenir en compte la metzina, obtenim un benefici. És aparent. Cal comptar, tots els productes correctament, la metzina i l’ús del vehicle. Després cal afegir que l’IBI d’aquelles botigues servirà a l’Ajuntament de Maó. Que els empleats ocupats en aquells comerços també paguen IBI a Maó. Que estam afavorint que tenguin feina ciutadans que majoritàriament contribuiran i consumiran a Maó i no a Alaior. Que l’IVA i la resta d’imposts que paguin les empreses forasteres  es pagaran en una altra província.

Si moltes persones fan igual. Què passarà? Els comerços locals posaran a l’atur conciutadans, companys i amics nostres. Aquests generaran manco activitat, demandaran manco productes i manco serveis, per tant, rebotirà en menys feina per a altres conciutadans. Si l’Ajuntament i la Comunitat reben manco doblers per menor participació en els imposts ciutadans, lògicament no podran ni invertir ni mantenir llocs de treball i acabaran també acomiadant. Augmentaran les quotes o les taxes municipals, i per anar a l’escoleta o a fer gimnàstica al poli s’haurà de pagar molt més que el suposat estalvi d’anar a comprar a Maó.

Per tant, compte amb l’efecte papallona, en economia local pot acabar que els suposats 150 euros anuals estalviats comprant a Maó es convertesquin per a la gran majoria en una pujada de l’escola de música, de la gimnàstica de manteniment, de l’IBI local i de les taxes de fems que suposin 700 € i compte que qualcú no acabi perdent la feina o la clientela i els 150 euros estalviats li suposin 18.000 € de salari anual.

Els alaiorencs hauríem de ser un poc més llestos. Estic convençut que a Ferreries, la seva solidaritat intel·ligent no els farà perdre possibilitats en favor de cap altre poble. Per sortir de la crisi necessitam confiar en la gent propera. Que li vagi bé a molts vesins és una gran possibilitat per a mi. Així que comptin amb el meu consum i que els meus imposts jugaran a favor nostre i no d’altres. El que acaba traient de la crisi són els valors, no la salvatgia. Que ho demanin als bascos, que donen una lliçó rere una altra.

 

Anselm Barber

Es Convent, LA MARCA d’Alaior

Amb l’arribada de l’estiu i del turisme, ens hem de demanar què els oferim, què tenim, què necessitam, amb quins recursos comptam i com ho mostram.

Hem de donar una resposta clara i concreta a aquestes qüestions. Avui avançam la proposta que el CEL presentarà a la pròxima reunió del Consell de Ciutadans, a on es Convent és l’eix central de l’estructura cultural d’Alaior.

L’ajuntament féu una primera passa adquirint el Centre Cultural es Convent i, amb la rehabilitació integral del claustre franciscà, Alaior comptarà amb un centre cultural de primer ordre.

Consideram que els ciutadans polítics, en el cas des Convent, només hi veuen la restauració d’un immoble històric per a una activitat.

 

Què hi veu el CEL en es Convent?

Hem de convertir es Convent en la imatge que identifiqui la marca “Alaior”, un centre cultural aglutinador que, restaurat, serà un lloc amb usos diversos.

Es Convent a més de ser una marca, ha de ser el símbol, el centre neuràlgic i eix vertebrador d’Alaior. I ho ha de ser per diversos motius: per la seva importància històrica i cultural, i per la seva ubicació estratègica.

Es Convent no és un immoble històric més que es restaura per a ser conservat. Obrejar-lo ha de suposar un centre que exerceixi la seva influència en el poble i l’illa.

Es Convent ha de ser el monument que s’ha de voler venir a visitar. Els viatgers i els turistes no poden anar-se’n de l’illa sense haver passat pes Convent.

A les guies turístiques els principals llocs de visita ho són l’ajuntament, la parròquia de Santa Eulàlia, can Salort i es Convent. Pels seus usos i espais visitables, es Convent és l’únic edifici que pot acomplir aquest servei. A partir d’ara, es Convent ha de sortir a tot el material de difusió turística com el principal reclam turístic i cultural d’Alaior.

Per fer realitat aquest objectiu, ha d’haver un compromís clar i ineludible de tota la societat alaiorenca, ciutadans i polítics, perquè açò sigui així.

L’activitat des Convent serà doble: s’hi oferiran les activitats pròpies programades i serà el principal indret visitat de la xarxa d’edificis, amb un centre d’interpretació a on s’explicarà la seva història i la del nostre poble.

 

Què ofereix més Alaior?

Convertit es Convent en el centre dinamitzador i aglutinador de l’activitat turística i econòmica d’Alaior, és necessari reforçar l’oferta sectorial existent.

Planificar i explicar amb claredat allò que convé veure, oferir tot un seguit d’excursions i visites guiades al poble i a la resta del terme municipal.

L’oferta cultural a Alaior es reforça amb les infraestructures i les activitats de l’ajuntament, a més de organitzades per les entitats culturals al llarg de l’any.

La infraestructura turística ha de ser un segon motor indispensable per acompanyar l’acció de difusió creada des del Convent.

El punt d’informació turística ha de donar la benvinguda als visitants. El cartell amb el mapa d’Alaior, a la vora de l’autobús, ha de ser pràctic: ha d’ubicar l’oficina turística i en uns caixonets s’han d’oferir els fullets bàsics (plànol d’Alaior, comerços i restaurants, etc).

L’oficina d’informació turística ha de tenir una ubicació cèntrica i accessible. Un espai municipal pròxim a sa Plaça i visible per a qualsevol turista és bàsic. Parlam de l’antiga carnisseria al carrer Nou.

Els aparcaments del poble han d’estar ben senyalitzats i preparats. Existeix un nou aparcament a la part sud del poble; cal indicar millor el de la part de llevant i manca un aparcament clar a la part nord. I s’han d’oferir uns lavabos públics per a les necessitats més bàsiques.

Alhora que aprofitam l’estructura cultural i social, es consolidarà l’oferta comercial, beneficiada per l’augment de visitants. Aquesta situació li direm sinèrgies, expansió comercial o el que es vulgui, però consolidarà i augmentarà en qualitat i quantitat l’oferta complementària.

Quan posem en via aquest projecte, obtindrem uns resultats econòmics i culturals satisfactoris. I tot passa per reiniciar l’obra as Convent i planificar el nostre futur des d’Alaior.

 

Centre d’Estudis Locals d’Alaior