Torna la ruta Francesc d’Albranca 2012

Un any més, i ja en van sis, brindam una manera diferent de gaudir de la cultura. A partir de dimarts, gràcies a l’ajuntament des Migjorn Gran i la col·laboració del Centre d’estudis Locals d’Alaior, s’ofereixla Ruta Francescd’Albranca 2012 al marc dels “Dimarts as Migjorn”.

Al llarg d’una hora i mitja, els migjorners i els visitants coneixeran de prop diferents llocs on va viure Francesc Camps i Mercadal, Francesc d’Albranca, i descobriran racons des Migjorn Gran.

La ruta té el seu punt de trobada a la Biblioteca pública des Migjorn Gran. Davant la biblioteca s’inicia la ruta amb una introducció sobre la biografia de Francesc d’Albranca.

A continuació ens dirigim a la casa de Francesc Camps Mercadal, on parlam del seu vessant mèdic i la seva humanitat amb els malalts i veïns.

De camí al cementiri, trobam la tanca dela Creudel Pujolet de Binicodrell, a on comentam la importància de la creu com a símbol en la vida del metge migjorner.

Al cementeri municipal visitam la caseta del Metge Camps i la seva família, parlam del pes social de la família Camps Riudavets al poble i què és i significa el mil·liari.

Anam fins ala Vinyades Metge Camps, a on explicam la tasca folklorista de Francesc d’Albranca i la recuperació del tresor que guarda el Poble. Es destaca la importància del Pi d’en Llorens.

De tornada, davant el centre educatiu Francesc d’Albranca recordam la seva obra i figura intel·lectual, i la seva relació amb la revista Llum Nova i Andreu Ferrer Ginard.

La visita acaba a la biblioteca pública, on s’explica el fons Francesc d’Albranca, la importància cultural dels seus documents i llibres i la col·lecció d’objectes donats.

Enguany, els responsables de la visita guiada ho són dues migjorneres excepcionals, Gloria Ventura Pons i Magdalena Pelegrí Moll.

El Centre d’Estudis Locals vol agrair, una vegada més, a l’Ajuntament des Migjorn Gran el seu interès per donar continuïtat a aquesta iniciativa cultural, així com a totes les persones que d’una o altra manera hi participen. A tots, moltes gràcies per donar a conèixer la nostra cultura i el nostre patrimoni cultural.

La trobada davant la Biblioteca Pública des Migjorn Gran és a les 19.30 h. L’activitat és gratuïta. La ruta se celebrarà els dies 3, 17 i 24 de juliol; els dies 7, 14, 21 i 28 d’agost i el 4 de setembre.

 

Miquel À. Marquès Sintes

Centre d’Estudis Locals d’Alaior

Comerços Locals

Aquesta profunda crisi ens està obligant a revisar-ho tot. Canviarem molts dels costums que tenen a veure amb el consum i la utilització d’energia. En sortirem amb les múltiples alternatives, petites i grans, que sabrem trobar per arraconar gran part del que era habitual abans, i així començar una nova època. Una pista de com serà aquest futur és l’eficiència, és a dir, modelar les nostres pretensions a la despesa d’energia necessària per aconseguir-ho. Perquè els experts profunds, aquells que van preveure l’actual crisi i quasi ningú no va voler-los creure perquè no els interessava, avancen ara que el gran problema serà l’energia. No hi ha cap possibilitat de poder aturar l’encariment progressiu del cost del petroli i els seus derivats. El futur serà de les iniciatives sostenibles i que emprin poca energia. El transport s’encarirà, les mercaderies produïdes lluny augmentaran de preu, alguns productes amb components petroliers seran substituïts per altres de components naturals o reciclables. Per un costat recuperarem fórmules anteriors a la invasió del món del petroli i per un altre inventarem solucions noves.

En aquest context, l’economia local tornarà a esdevenir substancial perquè substituirà una part de l’oferta barata que procedia de qualsevol lloc. Però l’economia local només respondrà amb garanties si el volum de demanda la fa rendible. Ens podríem trobar amb encariments de productes i serveis de fora i cap alternativa local si abans no hem estimulat el desenvolupament local mitjançant un consum intel·ligent.

Ser sostenibles i eficients voldrà dir emprar els productes i serveis de fora que ho siguin, però sobretot procurar que la petita comunitat local pugui proveir-nos de gran part del que necessitam. Les grans superfícies comercials, tot tipus de negoci que obtengui els nostres doblers però que s’emporti els guanys a altres territoris acabarà perjudicant l’eficiència del nostre ecosistema econòmic. Haurem d’exigir compromís dels bancs, empreses i administracions perquè la nostra energia en forma de doblers no sigui sostreta sense compensacions.

Quan consumim en els comerços locals, tot i que pugui semblar més car (la qual cosa potser és millorable) hi ha una part d’aquest afegit més car que es reinverteix en nosaltres mateixos, perquè qui obté el guany és un potencial client proper de la nostra feina, és un contribuent que pagarà els imposts que permetran que l’administració invertesqui en el centre de salut o en les instal·lacions esportives que la nostra família emprarà. L’eficiència econòmica capgirarà moltes de les idees actuals, apunta cap a sostenibilitat, cohesió local, economia amb un caire més social.

 

Anselm Barber

Sense compromís, Alaior acabarà retrocedint, i la suposada vivesa d’alguns es tornarà un drama.

Només el País Basc se salva. Allà l’atur és de la meitat que la resta d’Espanya. Des del principi els bascos van rebutjar retallar en educació i prestacions socials. Madrid, amb la seva presidenta, Esperança Aguirre, que sembla que ens tractés a tots com a imbècils, ha acabat en el vagó de les comunitats que a més d’incomplir han mentit sobre la seva solidesa econòmica. Aquest és el dilema també per a Alaior. Optar per la serietat, el compromís, la confiança, la solidaritat com els bascos, o fer-ho per la frivolitat, l’individualisme, el campi qui pugui i el desastre.

Si els alaiorencs optam per anar a comprar a Maó en comerços que tenen la seves centrals en altres províncies, pot semblar que per un menor preu d’alguns productes, i sense tenir en compte la metzina, obtenim un benefici. És aparent. Cal comptar, tots els productes correctament, la metzina i l’ús del vehicle. Després cal afegir que l’IBI d’aquelles botigues servirà a l’Ajuntament de Maó. Que els empleats ocupats en aquells comerços també paguen IBI a Maó. Que estam afavorint que tenguin feina ciutadans que majoritàriament contribuiran i consumiran a Maó i no a Alaior. Que l’IVA i la resta d’imposts que paguin les empreses forasteres  es pagaran en una altra província.

Si moltes persones fan igual. Què passarà? Els comerços locals posaran a l’atur conciutadans, companys i amics nostres. Aquests generaran manco activitat, demandaran manco productes i manco serveis, per tant, rebotirà en menys feina per a altres conciutadans. Si l’Ajuntament i la Comunitat reben manco doblers per menor participació en els imposts ciutadans, lògicament no podran ni invertir ni mantenir llocs de treball i acabaran també acomiadant. Augmentaran les quotes o les taxes municipals, i per anar a l’escoleta o a fer gimnàstica al poli s’haurà de pagar molt més que el suposat estalvi d’anar a comprar a Maó.

Per tant, compte amb l’efecte papallona, en economia local pot acabar que els suposats 150 euros anuals estalviats comprant a Maó es convertesquin per a la gran majoria en una pujada de l’escola de música, de la gimnàstica de manteniment, de l’IBI local i de les taxes de fems que suposin 700 € i compte que qualcú no acabi perdent la feina o la clientela i els 150 euros estalviats li suposin 18.000 € de salari anual.

Els alaiorencs hauríem de ser un poc més llestos. Estic convençut que a Ferreries, la seva solidaritat intel·ligent no els farà perdre possibilitats en favor de cap altre poble. Per sortir de la crisi necessitam confiar en la gent propera. Que li vagi bé a molts vesins és una gran possibilitat per a mi. Així que comptin amb el meu consum i que els meus imposts jugaran a favor nostre i no d’altres. El que acaba traient de la crisi són els valors, no la salvatgia. Que ho demanin als bascos, que donen una lliçó rere una altra.

 

Anselm Barber